_
_
_
_
_

Colau intenta sense èxit frenar la rebel·lió contra el ‘top manta’

Un centenar d'entitats i comerciants presenten un manifest i amenacen a mobilitzar-se

El passeig de Joan de Borbó pres per venedors del 'top manta', ahir.
El passeig de Joan de Borbó pres per venedors del 'top manta', ahir.ALBERT GARCÍA

El top manta promet convertir-se en un dels temes calents de l'estiu a Barcelona. Les crítiques contra el fenomen de la venda ambulant —il·legal en si mateix—, i contra la gestió que n'està fent el govern de l'alcaldessa Ada Colau, van aconseguir aquest dimecres el seu nivell màxim amb la presentació d'un inèdit i contundent manifest d'un centenar d'entitats de comerciants i restauradors de tota la ciutat i, especialment, de la Barceloneta, on també una de les associacions de veïns signa el text.

Des de fa unes setmanes, al passeig de Joan de Borbó, centenars de venedors formen un mercat amb parades als dos costats al llarg de 500 metres. Els comerciants han amenaçat fins i tot a mobilitzar-se si el consistori no pren mesures urgents i contundents.

El clam s'ha produït el dia abans que el govern de Colau presenti, aquest dijous, el seu pla per “evitar”, segons el mateix consistori, la venda ambulant il·legal. A la tarda, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va avançar el pla als comerciants. Van sortir de la reunió “decebuts” i considerant que les mesures eren “insuficients” i, en paraules del president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, “ridícules contra la impunitat” davant de la venda ambulant il·legal.

Conflicte amb partits i la Guàrdia Urbana

El top manta ha enfrontat l'executiu amb la resta de grups municipals —excepte la CUP— que acusen Colau d'inacció davant d'un fenomen il·legal; i amb la Guàrdia Urbana, que l'acusa de ser massa permissiva, perquè l'Ajuntament opta en moltes ocasions per no intervenir per, argumenta, no generar un problema d'ordre públic. Colau rebutja una solució policial i afirma que el seu abordatge ha de ser transversal i social i demana la coresponsabilitat d'altres administracions.

El vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, que agrupa els eixos dels barris, Salva Vendrell, va parlar també de “mesures insuficients i lights”. “No creiem que tinguin efecte”, va lamentar sobre propostes com conscienciar els turistes que compren al top manta.

Vendrell va explicar també que l'Ajuntament manté que “no té prou efectius policials per fer fora 800 o 900 venedors”. Els comerciants van respondre que es tracta d'evitar que ocupin l'espai públic de bon matí. Va afegir que Pisarello va reconèixer errors, “que hauria d'haver assumit el tema el Govern i no una taula de diàleg” i que va admetre “que la solució no serà qüestió d'un dia”.

El manifest dels comerciants critica la invasió de l'espai públic “davant de la passivitat municipal” i, encara que reconeix que la venda ambulant il·legal ni és nova ni es produeix només a Barcelona, acusa l'actual consistori d'afrontar-la “amb un bonisme ingenu” que, lluny de resoldre el problema, provoca “un efecte crida”.

Els signants entenen que l'Administració ha d'atendre la situació d'il·legalitat dels manters, però també demanen que es preservin els seus drets, a més de recordar que l'activitat dels manters no paga impostos. Entre els signants del manifest figuren eixos comercials dels barris o els del centre; desenes de gremis (dels forners fins al comerç tèxtil) i el gremi d'hotels; a més de botigues, bars i restaurants de la Barceloneta o el Museu d'Història, que és a la zona.

La presidenta dels comerciants del barri, Maria José López Samper, i el dels comerciants del centre, Gabriel Jené, van advertir Colau que es manifestaran si no pren mesures urgents. “Reclamem mesures concretes, fa un any que es parla de la cooperativa [per donar sortida laboral als manters] i de moltes coses, però no s'ha fet absolutament res”, van criticar.

Les vendes cauen entre el 15% i el 50% on hi ha venda ambulant il·legal

Els comerciants xifren l'impacte econòmic del top manta en caigudes en la facturació que oscil·len entre el 15% dels restaurants i bars de primera línia, fins al 30% o fins i tot el 50% de baixada de vendes en funció de la ubicació de les botigues i els articles que venen. El representant de l'Associació de Defensa de la Marca, José Antonio Moreno, va alertar fins i tot que coneix firmes de roba que no inverteixen a Barcelona a causa del fenomen, tot i que no en va voler donar detalls ni revelar-ne els noms.

Habitualment vehement, Jené va parlar d'“ineficàcia total” i d'un Ajuntament que “té la ciutat descontrolada”. “Barcelona és el paradís del top manta, qualsevol operador de productes falsificats la considera el seu mercat per la seva permissivitat”. Els signants del manifest van lamentar que fa un any que van “de despatx en despatx: Delegació del Govern, Generalitat, Fiscalia...”, però que ningú resol la situació. Exigeixen que qualsevol mesura que es prengui no sigui un pegat i “tingui continuïtat”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_