_
_
_
_
_

Colau no reformarà l’actual ordenança de civisme fins al 2017

El govern municipal no preveu tenir un text alternatiu a la polèmica norma fins al febrer

Clara Blanchar
El tinent d'alcalde Jaume Asens.
El tinent d'alcalde Jaume Asens.ALBERT GARCIA

“S'han fet els primers passos”. El quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, va admetre ahir que la revisió de l'ordenança de civisme va per llarg. Revisar aquest polèmic text, aprovat el 2005 per l'alcalde Joan Clos (PSC) i endurit per Xavier Trias (CiU), i que preveu multes a captaires, prostitutes i clients, al top manta, o per beure o orinar al carrer, va ser un dels compromisos electorals de l'alcaldessa, Ada Colau.

Aquest dilluns Asens va dir que preveuen tenir una proposta el febrer del 2017. A més, el quart tinent d'alcalde va reconèixer que el govern municipal necessitarà consens polític per reformar l'ordenança. “No dependrà només de nosaltres, sinó de la resta de grups”, va apuntar. En un escenari optimista, doncs, la nova norma s'aprovaria dos anys després d'entrar a governar a l'Ajuntament de Barcelona.

Defensar els drets humans

El tinent d'alcalde Jaume Asens i la directora de Drets de Ciutadania, Aida Guillén, van defensar ahir “l'objectiu de convertir Barcelona en un referent”, passant d'una defensa abstracta dels drets humans a “línies d'acció política”. Les tres grans prioritats seran la defensa dels drets civils a l'espai públic; la prevenció davant discursos de l'odi; i la promoció de l'exercici dels drets de ciutadania. Les mesures, a les quals es destinarà un milió d'euros a l'any, preveuen, a més, la revisió de normatives municipals, formació als treballadors, una ruta pels drets humans a la ciutat o una campanya contra la islamofòbia.

“Tenim el compromís electoral, però ara mateix està en un primer nivell, no podem avançar res més”, va apuntar. A preguntes dels periodistes, va matisar que “està oberta la possibilitat de fer alguna modificació concreta”.

Asens va comparèixer ahir per presentar un pla de mandat per convertir Barcelona en una ciutat que sigui referent en drets humans, tant en l'aplicació de les pròpies polítiques públiques —i, per tant, en les pròpies ordenances municipals— com en la defensa dels drets de ciutadania davant de l'aplicació de qualsevol norma de qualsevol administració.

I és en aquest marc en el qual el govern ha posat data a la proposta d'una nova ordenança de civisme que encaixi amb els marcs normatius internacionals. El text va ser aprovat inicialment en l'últim ple del 2005 després d'un estiu d'una gran pressió mediàtica sobre la degradació de l'espai públic amb fenòmens com el botellón, el top manta, la prostitució o la brutícia. La van avalar el PSC, ERC i CiU; i el PP es va abstenir. ICV, en el tripartit que formava amb el PSC i ERC, hi va votar en contra. El controvertit text, de 120 articles, també ha estat criticat per l'actual síndica de Barcelona, Assumpció Vilà.

El programa electoral de Barcelona en Comú proposava “derogar les normes de l'actual ordenança que faciliten abusos de poder sobre les persones més vulnerables i l'estigmatització de col·lectius i persones segons etiquetes preestablertes” i “impulsar un nou pacte de convivència inclusiu, democràtic i no discriminatori per a la ciutat”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_