_
_
_
_
_

Escòcia, la independència com a full de ruta per ser europeus

Els escocesos, que van votar majoritàriament per la permanència, digereixen la seva expulsió de la UE i exploren les vies per mantenir el seu paper internacional

M. R. S.

A uns passos del monument a Walter Scott, una noia morena i vestida amb un kilt toca la gaita escocesa. La seva música ho inunda tot. És un matí lluminós a Edimburg i el jardí que envolta la torre en honor a l'escriptor està ple a vessar. Aquí i a tot Escòcia, els ciutadans comencen a digerir el resultat del referèndum que consagra la separació del Regne Unit de la Unió Europea. El Brexit, que com Geena Miller diu, els “desterra” d'un club al qual la majoria vol pertànyer. El 62% dels escocesos van donar suport a la permanència. I a Edimburg, on viu Miller, una professora jubilada de 72 anys que aprofita per prendre una mica el sol, en van ser un 74,4%, una de les xifres més altes del país. “És molt dolent per a Escòcia, això és una nació petita i volem seguir sent europeus. Hem de seguir sent europeus. I si això vol dir sortir del Regne Unit, que així sigui”, afirma.

Escocesos a Edimburg, el 25 de juny.
Escocesos a Edimburg, el 25 de juny.OLI SCARFF (AFP)

El Brexit no només ha provocat el divorci de la UE, també ha il·luminat un país completament dividit i ha alimentat el caldo de cultiu dels moviments d'independència. Ahir, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, que va reunir d'urgència el seu gabinet, va insistir que un referèndum sobre la seva secessió és una opció clara, i va anunciar que farà tot el possible per “protegir el lloc d'Escòcia a la UE”. Sturgeon —també líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP)— sol·licitarà converses immediates amb Brussel·les per explorar totes les opcions possibles i ha creat un equip d'experts que analitzaran el full de ruta que cal seguir. Encara s'ha de veure quina serà la resposta de la Unió a les sol·licituds escoceses i quins marges té aquesta nació per actuar.

Arribats a aquest punt, doncs, ara es tracta de dirimir si en aquest pla d'atac que ahir va activar el Govern escocès hi ha una altra consulta sobre la secessió. Sobretot quan, encara que l'SNP té majoria al Parlament, no té els suports de l'oposició de conservadors ni laboristes, i quan encara és molt recent el referèndum de fa dos anys, en el qual els escocesos van rebutjar separar-se del Regne Unit per un 55% davant d'un 44%.

Dave Kelly creu que un nou referèndum és imperatiu. “El que ha passat és un altre exemple més que els escocesos sempre som ignorats, que a Anglaterra no escolten les nostres veus. És injust”, afirma aquest comptable de 36 anys. Sosté que els seus vots compten menys, i que la desvinculació de la UE és una situació “imposada”. Francament, Anglaterra –i Gal·les—, amb una població de 54,8 milions d'habitants i on el Brexit va guanyar amb un 53,4%, ha marcat el destí dels 5,4 milions d'escocesos. Però en el referèndum, els vots de les quatre nacions que componen el Regne Unit valen el mateix.

Malgrat els desitjos de Kelly, una nova consulta no està al calendari més immediat. Primer perquè el procediment requereix un bon rosari de passos legals. No només per part del Parlament escocès, sinó també del de Londres, que és qui, a sol·licitud d'Escòcia, l'ha de convocar. A més, el Govern i l'SNP estudien ara si el sentiment d'independència dels escocesos, que segons les enquestes gairebé no havia canviat des que es va celebrar el referèndum el 2014, ha augmentat. És a dir, si de debò el Brexit ha capgirat les tornes per a molts ciutadans que llavors van votar per romandre en un Regne Unit membre de la UE. Com per a l'antiga professora Miller, que va votar convençuda contra la secessió, però que si hi hagués un altre referèndum no repetiria l'aposta.

També és el cas de Malcolm Chisholm, laborista anterior ministre de Sanitat escocès. "Crec que molta gent que va votar no abans s'està movent ara cap al ", diu al diari Financial Times. "Jo probablement votaria ara per la independència", afirma. I aquest és l'ambient. Fins i tot el tabloide escocès Daily Record, que en la campanya del referèndum del 2014 va ser neutral, dissabte va apuntar que Sturgeon, que, a més, es mou en uns índexs molt alts de popularitat, tenia raó a plantejar una segona consulta.

Així, l'empipament dels escocesos podria ser un bon impuls. Beth Clark creu, no obstant això, que aquest no és el moment adequat per plantejar la secessió. “Veurem quan la gent comenci a notar els efectes de no estar a la UE. Quan les empreses comencin a tenir problemes de comerç i l'economia se'n ressenti… Haurien de fer la pregunta d'aquí a un parell d'anys quan hàgim sortit de debò de la Unió. Tot això és molt trist, el futur hauria de ser més obertura al món, i no menys”, assenyala aquesta administrativa de 55 anys, originària de Kirkcaldy, que fa fotos a la torre gòtica ennegrida que homenatja l'autor de Waverley o Ivanhoe. Una figura que no pot ser més adequada per a les seves paraules: el gran escriptor romàntic Walter Scott (1771-1832) va ser el primer en la seva època a tenir una carrera internacional i també el principal responsable que aquesta nació imprimeixi les seves pròpies lliures, és un veritable símbol de l'Escòcia més oberta al món.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

M. R. S.
Es jefa de la delegación de Bruselas. Antes, en Moscú, desde donde se ocupó de Rusia, Ucrania, Bielorrusia y el resto del espacio post-soviético. Sigue pendiente de la guerra en Ucrania, que ha cubierto desde el inicio. Ha desarrollado casi toda su carrera en EL PAÍS. Además de temas internacionales está especializada en igualdad y sanidad.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_