L’última nit a Nicaragua
Els socialistes s'acomiaden de la seva seu històrica en el pitjor moment electoral
El PSC ha viscut aquest diumenge la que segurament serà la seva última nit electoral a Nicaragua, el nom del carrer on els socialistes catalans han tingut la seu des de la unificació dels tres partits en un de sol, el 1978. Un edifici de sis plantes que des de l'inici de la democràcia ha passat de viure nits electorals de victòries aclaparadores, a les generals i les municipals, a entomar derrotes doloroses quan van arribar els temps del procés catalanista i la nova política.
El socialisme català va iniciar al 2011 una davallada que sembla haver no tocar fons aquesta nit, perquè han seguit retrocedint, encara que menys que en d'altres eleccions anteriors, i han perdut un dels vuit diputats al Congrés que van aconseguir el 20 de desembre. Poc abans del tancament de les urnes a la gran sala que acull les nits electorals, batejada amb el nom d'Ernest Lluch després de l'assassinat de l'exministre de Sanitat, no hi havia ni un sol militant ni simpatitzant, més enllà dels treballadors de la casa, mentre que a les èpoques de les grans victòries estava plena a vessar.
Els temps són uns altres i el PSC canviarà de seu, igual que Convergència, per poder afrontar els deutes. El local que havia estat una fàbrica de bombetes, al número 75 del carrer de Nicaragua, ja està venut i ara tenen fins al desembre per fer el trasllat a un local del carrer Bac de Roda, sembla ser. A l'ampli muntacàrregues de la seu socialista encara es poden veure les fotos dels dies de la victòria amb Raimon Obiols, Joan Reventós, Pasqual Maragall, José Montilla, Felipe González i tots els referents del socialisme des d'aquells temps en què en els mítings se sentien els crits encoratjadors d'"España, mañana, será republicana" o "Visca, visca, visca Catalunya socialista".
Ni Espanya és republicana, sinó que ha canviat de rei amb plena normalitat, ni Catalunya és socialista, perquè els presidents de la Generalitat amb carnet del PSC només van durar set dels 36 anys que portem d'autonomia. I com a metàfora dels nous temps, la situació que ha viscut aquest diumenge Carme Chacón, una exministra que va passar el dia com a vocal en una mesa electoral del seu poble de naixement, Esplugues de Llobregat, on va començar la seva ascensió a les cotes més altes de poder conegudes pel PSC. Quan eren els llogaters de la Moncloa, les dues bandes de la plaça Sant Jaume i els principals ajuntaments, abans de ser desbancats per les urnes de la gran majoria de les administracions.
