Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
OPINIÓ

Ara Escòcia

No hi haurà una notificació automàtica i immediata de la sortida del Regne Unit de la UE, com havia insinuat el mateix Cameron

L'ex primer ministre escocès Alex Salmond. AFP

Cameron no activarà l’article 50 que notifica la sortida de la Unió Europea i posa en marxa el rellotge –dos anys de termini per la negociació, prorrogables per unanimitat del Consell Europeu. Ho ha comunicat aquest divendres, quan ha anunciat que deixaria el número 10 de Downing Street a l’octubre i seria el seu successor qui hauria de decidir el camí a emprendre a partir d’ara.

Ja sabem, doncs, una cosa important. No hi haurà una notificació automàtica i immediata, com havia insinuat el mateix Cameron. Durant tres mesos el Regne Unit seguirà formant part íntegrament de la UE i també seguirà planant el dubte sobre quan es demanarà la sortida i fins i tot si es demanarà. Entre els brexiters hi ha personatges que volen negociar amb la UE abans d’activar l’article 50, per tal de no quedar-se sense vot –ni vet, en les qüestions que requereixen unanimitat– dins del Consell Europeu.

Els escocesos, que han votat en direcció contrària –62 per cent a favor de seguir a la UE–, ja han anunciat la possibilitat d’un segon referèndum, al qual molts votants contra la independència ara hi anirien amb un vot que significaria un sí a la independència i, a la vegada, a la UE. Hi ha d’altres indrets del Regne Unit on creixeran les temptacions separatistes per tal d’allunyar-se de l’Anglaterra euròfoba i tornar a connectar amb la UE. Irlanda del Nord, per exemple, i, atenció, el petit Gibraltar, que ara pot començar a mirar Espanya amb uns altres ulls.

Totes aquestes qüestions dependran de l’activació de l’article 50, autèntic senyal que les coses van de debò i de que els temps corren inevitablement. També pot ser que el pròxim primer ministre, Boris Johnson, per exemple, emprengui un altre camí que converteixi la negociació del Brexit en una nova negociació per quedar-se amb un altre referèndum que ratifiqui la proposta negociada amb Brussel·les. En tal cas, a més de la sorpresa que significaria tornar a la casella de sortida, Escòcia difícilment plantejaria una altra consulta amb menys possibilitats de guanyar-la.

Cal tenir en compte que Edimburg es pot trobar molt aviat amb un dilema a l’hora d’escollir entre dues unions monetàries en crisi. I a més hi ha dues coses que clarament els escocesos no poden fer: perdre un segon referèndum o quedar-se penjats, fora del Regne Unit i fora de la Unió Europea o dins d’una Unió Europea que ha perdut l’actual atractiu.

MÉS INFORMACIÓ