_
_
_
_
_
poti-poti

FernándezDíazGate

L'escàndol de les converses arriba a la premsa internacional

Tomàs Delclós
Daniel de Alfonso.
Daniel de Alfonso.Quique García (EFE)

La filtració de les converses entre el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, i el titular d’Interior, Jorge Fernández Díaz, al despatx del ministre també ha cridat l’atenció de la premsa internacional. The Guardian destaca les múltiples peticions de dimissió i que la filtració es produeix quatre dies abans de les eleccions. El diari subratlla que la intenció de les converses era “buscar camins per incriminar polítics rivals”. Financial Times titula “El Govern espanyol, sacsejat per la filtració”. El diari escriu que l’enregistrament planteja preguntes sobre els vincles entre polítics i agents de la llei (“un tema recurrent en la recent història espanyola”). Bloomberg veu el ministre de l’Interior sota pressió i recorda que Xavier Trias, l’any 2014, ja va veure aquest ministre al darrere de falses informacions sobre hipotètics comptes suïssos del llavors alcalde de Barcelona. “Fernández Díaz ho va negar”. The Telegraph apunta més amunt al seu titular: “Rajoy, implicat en la presumpta trama per desprestigiar els seus rivals quan s’acosten les eleccions”. La BBC parla de tempesta política i el Herald Scotland, de “guerra bruta” contra polítics catalans.

A la ràdio, Iñaki Gabilondo (Cadena SER) considera les trobades “una escena repugnant que, a més, ens esgarrifa”. Veu un ministre que no treballa per localitzar enemics de la pau pública, sinó contra enemics del seu partit. I acaba: “Que el ministre no sigui capaç ni de garantir la seguretat del seu despatx és de Pepe Gotera i Otilio. A més de corrupte, és inútil”. Aquesta al·lusió als personatges de Francisco Ibáñez (dos manobres potiners) també l’ha feta avui Jordi Basté (RAC1) constatant que, de moment, no hi hagut dimissions. Per Carlos Alsina (Onda Cero), que el responsable d’Antifrau s’assegui amb el ministre per comentar el perjudici polític que s’aconseguiria amb determinats assumptes implica que “està fent servir el seu càrrec i la informació que té amb finalitats polítiques”.

A Catalunya Ràdio, Mònica Terribas ha entrevistat el director de Público, el mitjà que ha fet públiques les converses. Carlos Enrique Bayo, que qualifica la conducta dels dos personatges de mafiosa, anuncia la publicació de més fragments de les converses en què els dos protagonistes parlen de maniobres per canviar la direcció de Convergència l’any 2014, en mans d’Artur Mas. Terribas li pregunta si surt el nom de Germà Gordó, però Bayo no entra en més detalls. Josep Cuní (8TV) considera que l’atenció s’ha de centrar en el contingut de les sis hores de conversa, de complicitat entre els dos càrrecs. “Lamentable i vergonyós, una jugada tan bruta com inacceptable”. La Cadena Ser ha fet públic avui que la policia va elaborar informes per criminalitzar els moviments independentistes. Un d’ells fa un especial seguiment de Carme Forcadell i la seva família.

Els editorials d’avui s’acosten a l’escàndol (llevat de l’Abc), tot i que des de punts de vista diferents. La Razón veu la filtració com “una conspiració” contra el ministre. I demana que s’investigui qui va fer les gravacions, amb quina finalitat s'han difós i des de quan es realitzen aquestes activitats delictives. Sobre el contingut de les converses, cap problema, considera que estan regulades per llei i que els dos protagonistes “tenen el deure lleial de col·laboració amb altres institucions de l’Estat”. El Mundo titula: “Una gravació il·legal que revela una conducta inapropiada”. El diari considera que les peticions de dimissió són una exigència desproporcionada perquè en coneixem fragments i pel caràcter il·legal de les escoltes. Segons el diari, aquest episodi serveix a CDC i ERC per argumentar que els casos de corrupció els darrers anys a Catalunya responen a una campanya de l’Estat.

L'Ara parla d’abús de poder i problema d’Estat. Fernández Díaz “és a hores d’ara un problema per a la democràcia”. Esther Vera, directora del diari, escriu que De Alfonso no és digne de vigilar la pulcritud pública i demana la dimissió del ministre a qui només li quedaria, en un país democràtic, demanar empara a l’àngel de la guarda Marcelo perquè l’ajudi a aparcar. “A partir d’avui haurien de tenir temps. Marcelo. Sé fuerte”. Un àngel de la guarda que també esmenta Pilar Rahola (La Vanguardia), que diu que ni Marcelo podrà netejar la merda.

El Punt Avui defensa que el cas demostra la “misèria i corrupció d'una democràcia, l'espanyola, que ja s'ha vist ara que ha utilitzat totes les eines possibles –evidentment, no només les legals i democràtiques– per lluitar contra el procés d'independència de Catalunya i els seus principals actors”. El Periódico defensa que en una democràcia “les forces de l’Estat hi són per protegir els ciutadans, no per treure o posar governs”. No es pot tolerar “inscriure aquesta xerrades en l’exercici normal de les funcions del ministre i del cap de l’OAC”. I acaba: “Que De Alfonso violi el seu deure de secret en revelar que investiga el PSC, relacionant-lo amb la filtració, no és la seva millor carta de presentació”. La Vanguardia demana una investigació tant sobre el contingut de les converses com sobre la gravació. “Els ciutadans tenen dret a saber com són governats, amb quins objectius, mètodes i definicions”. “En el cas hipotètic que haguessin contribuït a fabricar proves contra els paladins de l’independentisme, haurien incorregut en una conducta políticament inadmissible i legalment perseguible”. Al mateix diari, Sergi Pàmies parla de “l’apoteosi de la claveguera” i recorda que si veiéssim més sèries de televisió ja hauríem sabut que el despatx d’un ministre és el lloc més microfònicament vulnerable del món. A Borgen o House of cards, sempre que algú ha de conspirar de debò amb un ministre li demana trobar-se fora del ministeri. Per Fernando Ónega, “és exagerat i injust parlar d’estat policial, però els fets fan possible qualsevol exageració”. Antoni Puigverd subratlla la paradoxa que l’amo dels espies “ha estat obscenament espiat”.

Joan Tapia, a El Periódico, creu que aquesta conversa, difícil de malinterpretar, reforça l’independentisme, que sosté des de sempre que és víctima de la guerra bruta dels aparells de l’Estat. “Espiar els enemics polítics només pot portar a demanar la dimissió immediata del responsable”. I conclou que el Govern de Rajoy no ho sap ni contesta. “S’ha d’aixecar acta doncs, d’una actuació (...) contrària a la norma més elemental d’una democràcia. I concloure que no ha de seguir governant”. Juancho Dumall es pregunta sobre l’impacte electoral de la notícia. “És impossible saber-ho”, però dóna munició als que denuncien “les trampes i la falta d’escrúpols d’un Estat hostil”.

Per Lucía Méndez (El Mundo), “la casualitat ha volgut que el polític que un sector del PP català va considerar durant anys com un cavall de Troia del pujolisme en la dreta espanyola hagi acabat convertit en el braç torçat de l’Estat contra els hereus del pujolisme que volen trencar Espanya”. Per Mayte Alcaraz (Abc), “la torpor d’un ministre no destapa les clavegueres de l’Estat; destapa les clavegueres de qui grava”. Toni Bolaño (La Razón) creu que el món sobiranista ha trobat la seva pedra filosofal per posar a la picota l’Estat”. Manuel Cuyàs (El Punt Avui) escriu que “els servidors de l’Estat, i també alguna premsa, van a totes (...) Todo por la patria”.

Als digitals, Fernando López Agudín parla de l’existència d’una “Brigada Políticosocial bis” que demostra la involució del “nostre fràgil sistema democràtic”. “Del 1977 al 2016, cap ministre d’Interior o secretari d’Estat, llevat d’Antonio Asunción i Margarita Robles, han intentat drenar les clavegueres de l’Estat”. Miguel Giménez escriu que les clavegueres de l’Estat salven la campanya de Convergència. El que s’ha conegut, “pitjor que un crim, és un error”. Per Salvador Clot, “queda clara i demostrada la puerilitat del Govern català, que va nomenar [com a fiscal Anticorrupció] un exaltat "yo soy español, lo tengo claro" en un lloc que requeriria una altíssima professionalitat i la més exquisida independència”. José Antich recorda que Daniel de Alfonso “és un magistrat conservador situat al capdavant de l'OAC, que deixa perles impagables per a la seva pròpia vergonya pel càrrec que encara ocupa: "Els hem destrossat el sistema sanitari" o "considera'm un caporal del teu Cos Nacional". (...) És l'Estat policial contra l'Estat de dret i també contra la democràcia”.

Més d’un mitjà parla de guerres internes a Interior. Eldiario.es recorda que el càrrec d’investigar la gravació es jubila d’aquí a tres setmanes. “Els darrers fets avancen la sortida de Villarejo, s’endarrereix l’anunci del successor del director adjunt operatiu i l’acte d’acomiadament d’Eugenio Pino està en l’aire”. A El Confidencial, la nitidesa de la gravació només deixa oberta una possibilitat: un micròfon al despatx. “I la feina de neteja periòdica dels principals despatxos la porta... el CNI, agreujat per la creació de la famosa Unitat d’Intel·ligència de la Policia per ordre de Cosidó i del mateix Fernández Díaz”. Continuarà.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_