_
_
_
_
_

De Alfonso no aixecarà la catifa “ara com ara” de totes les fitxes polítiques que guarda

El director de l'Oficina Antifrau admet que no té cap dubte que la Cambra acordarà la seva destitució la setmana que ve

De Alfonso, aquest dimecres al matí.
De Alfonso, aquest dimecres al matí.A. García (EFE)

Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), ha explicat a EL PAÍS que guarda fitxes amb el contingut de les reunions que ha mantingut amb més de 40 alts càrrecs de tots els governs durant els més de cinc anys que fa que és a l'OAC. “Ara com ara no ho destaparé tot i esperaré a veure què acorda el Parlament. Després ja veurem”, ha dit, si bé no té cap dubte que la Cambra acordarà la seva destitució la setmana vinent. “Tinc clar que aquest partit ja està jugat i que el perdo”, explica.

Si finalment es confirma la seva destitució, De Alfonso tornarà a la seva plaça de magistrat, com a president de la secció setena (penal) de l’Audiència de Barcelona. Mentrestant arriba aquest dia, ha relatat que no dimiteix “perquè no sóc un covard”, perquè el preocupa la imatge que pugui quedar d’ell i perquè considera que no ha incomplit la llei que regula l’Oficina Antifrau ni ha actuat amb negligència.

El director de l’OAC defensa la seva actuació sense fissures i admet que s’ha reunit amb el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, en més d’una ocasió. “Tres, quatre, cinc, no ho sé amb exactitud”. En la seva opinió, entra dins de les seves funcions parlar amb el ministre dels familiars de polítics independentistes catalans, intentar preparar proves contra ells i pactar la forma en com difondre-les després.

“Jo què sé qui ho pot haver enregistrat”

De Alfonso assegura “no tenir idea” de qui pot haver enregistrat les converses. Inicialment va suggerir que darrere de tot això hi era el PSC, però ahir ho va matisar: “La veritat és que no puc assenyalar a ningú perquè no tinc proves”, va dir. Sí va explicar que habitualment deixa el seu telèfon fora dels despatxos oficials, però no sap si ho va fer quan es va reunir amb Fernández Díaz. La seva hipòtesi és que en aquella sala s'havia col·locat un micròfon ocult per la qualitat del so i descarta que l'enregistrament es fes des del seu telèfon, però admet que “són especulacions”.

“Aquestes converses estan tretes de context, se’ls pot donar un to o un altre, com a qualsevol conversa privada, però el més greu de tot és que ningú se centra en el que és rellevant del cas: que és delicte gravar una conversa sense permís i difondre-la”, diu.

De Alfonso està convençut de la legalitat de la seva actuació i per això anuncia que, si finalment és destituït, acudirà a la justícia per demanar que anul·li la destitució que molt possiblement acordarà el Parlament. “Els enregistraments il·legals són una prova nul·la en qualsevol procés i sembla que ningú ho vol recordar, ningú ha dit que això sigui fastigós i repugnant”, diu.

Aquest dijous anirà a donar explicacions a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament, se sotmetrà a les preguntes de tots els grups i assegura que no revelarà cap dada que hagi conegut durant les investigacions que ha realitzat en el seu mandat. “Tinc molta informació i de gent molt diversa, però de moment no la revelaré”, insisteix. “Tot això és una farsa, però és el tràmit que em toca complir”, diu en relació amb el procés de revocació que ha iniciat la cambra parlamentària catalana.

En la seva opinió, la publicació de les converses respon a “una guerra bruta, fastigosa i delinqüencial dels polítics, units per diversos interessos” i cita el dramaturg Jacinto Benavente per referir-se a la classe política catalana: “Els homes s'uneixen quan hi ha odi pel mig”. En aquest sentit, confessa que se sent “molt decebut” amb alguns membres del Govern català amb els quals tenia previst entrevistar-se aquesta setmana, encara que al final no ho farà.

“Era la meva obligació anar-hi”

Les reunions amb el ministre es van produir sempre a petició de l'equip de Jorge Fernández Díaz, en les dependències del Ministeri de l'Interior i De Alfonso va acceptar sense objeccions perquè considera que era la seva “obligació” fer-ho. “Jo he de saber què té la policia espanyola de qualsevol cas que està investigant l'Oficina, igual que he de saber què tenen els Mossos i per això em reuneixo també amb el conseller català d'Interior i no passa res”, explica per defensar-se. “Des que estic en aquest càrrec atenc totes les trucades, siguin de ministres, de consellers, de periodistes o de confidents, perquè és el que he de fer”, rebla.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_