Pedro Sánchez: “No formarem part d’un govern que defensi l’autodeterminació”
El candidat del PSOE afirma que no permetrà que Iglesias “grapegi la socialdemocràcia”
La caravana de Pedro Sánchez ha fet aquest dimarts una parada a Fuenlabrada (sud de Madrid) de camí cap a Extremadura i entre els contratemps de les enquestes. El líder socialista no sembla desmoralitzat. Sembla determinat i metòdic en l’expectativa de la remuntada, encara que es diria que dins de la jaqueta té un ninot de Pablo Iglesias assagetat d’agulles.
Pregunta: Si el PSOE no donarà suport al PP, no donarà suport a Podem ni provocarà unes eleccions, Pedro Sánchez serà president del Govern?
Resposta: Anem cap a un parlament fragmentat. Ningú podrà governar sol. I això incapacita Mariano Rajoy com a president del Govern. És inútil votar Rajoy. I és inútil votar Iglesias perquè ja ha demostrat la seva incapacitat per negociar. Per això crec que el PSOE garanteix canvi i entesa.
Pedro Sánchez serà president?
R: Sí, és clar. El 2 i el 4 de març Rajoy i Iglesias em van dir que no al Congrés, però a la tercera els espanyols diran que sí al PSOE. I, per tant, seré president del Govern. Més que mai, l’antídot als extrems és el PSOE.
Queda clar que vostè mai donaria suport a Pablo Iglesias. Acceptaria el seu suport en una eventual investidura?
El problema són les contradiccions de Pablo Iglesias. El mateix dia en què diu a la SER que el referèndum d’autodeterminació no és una línia vermella declara a La Vanguardia que no hi renunciarà. Després de quatre anys de corrupció, retallades i mentides, necessitem governs confiables. Iglesias amaga les cartes. Les nostres són clares: no donarem suport al PP, perquè la regeneració democràtica requereix que Rajoy passi a l’oposició; defensem la reforma constitucional, i no formarem part d’un govern que defensi l’autodeterminació. Tampoc donarem suport a un govern que posi en discussió la independència judicial i de la policia, o que posi en qüestió l’estat del benestar i el nostre model de creixement. Iglesias proposa un augment de la despesa pública inassumible.
Pedro Sánchez és incompatible amb Pablo Iglesias?
“El meu futur no em preocupa”
Pedro Sánchez s'ha guanyat la fama de supervivent o de renascut. Semblava desnonat després del 20-D i més encara després de la sessió d'investidura frustrada. No obstant això, ha aconseguit repetir com a candidat i desdramatitza la voracitat amb què els seus adversaris —i aliats— ja l'observen com un cadàver polític la nit del 26-J. "Les persones no són tan importants en un partit que té 137 anys. El PSOE transcendeix els personalismes. Vaig dir que no seria president del Govern a qualsevol preu com dic ara que em preocupa zero el meu futur. Estic molt tranquil. El socialisme és lluita i estic vivint un moment apassionant".
Reconeix haver madurat i fins i tot a envellit molt en sis mesos, però no vol parlar de desgast ni de decepcions, amb l'única excepció del “enviliment amb què el PP i Podem han pretès traslladar la imatge que sóc un racista”. Es refereix al vídeo en què apareix netejant-se la mà després d'haver-la donat a un nen negre. “És una tergiversació. No tot val en política. Ha estat indignant. I és una prova de com de retorçats són Podem i el PP. Estan darrere de la campanya”.
Me’n separen el fons i la forma. La forma, perquè per mi l’esquerra és tolerància, transigència. I no supèrbia ni intransigència, com hem vist en aquests últims sis mesos. Espanya no es mereix ser governada per persones que provoquen un rebuig fort a l’opinió pública. I les enquestes diuen que els dos líders que susciten més rebuig són Rajoy i Iglesias. A més, per mi l’esquerra és internacionalista, no independentista. L’esquerra defensa les llibertats, no les qüestiona. No permetré que es grapegi la socialdemocràcia. Iglesias la defensa abraçat a Julio Anguita. La nova socialdemocràcia d’Iglesias ni és nova ni és socialdemòcrata.
Per què Podem ha ocupat el lloc del PSOE en l’entusiasme de l’esquerra?
Hi ha una bretxa generacional. La transformació de l’estat del benestar ha creat desigualtats entre els joves, les oportunitats dels quals s’han limitat moltes vegades per les retallades en educació, ciència, investigació... La reforma laboral explota els nostres joves amb beques maquillades i contractes precaris. El desafiament del PSOE és donar resposta a la desigualtat generacional, a aquesta fallida d’expectatives.
El PSOE ha perdut enganxada amb la joventut desenganyada?
Sí. Necessitem recuperar-la. El desafiament és aquest.
És realment conscient de la gravetat a la qual apunten els sondejos?
Els atorgo la credibilitat que mereixen. Els espanyols tracten millor el PSOE que les empreses demoscòpiques. Cal mirar-les i extreure’n conclusions. Ningú governarà sol. Hi haurà un canvi. I fomentaré l’entesa.
“El PSOE ha perdut la joventut desenganyada”
I no té la impressió que el veritable poder del PSOE es restringeix a la clau màgica? Un dubte diabòlic: fer president Rajoy, fer president Iglesias.
No. Això és el que volen els pols, que conflueixen en l’estratègia d’atacar el PSOE. El proper govern dependrà del PSOE perquè dependrà que els votants socialistes acudeixin a votar. Ells són els protagonistes del canvi.
Enveja el poder que tenen en els seus partits Rajoy, Iglesias i Rivera?
No. El PSOE no és una caserna. És una organització d’esquerres que porta el debat fins a les últimes conseqüències i és la que més compta amb les seves bases. I és una organització que transcendeix els seus líders.
“No hi haurà ‘sorpasso’”
A què obligaria un resultat pitjor que el 20-D? Què passaria al PSOE si acaba de verificar-se l'avançament de Podem? Sánchez considera que Podem ha maquillat la seva caiguda absorbint IU, però també està convençut que no es produirà el famós sorpasso, per molt que l'hagin hipnotitzat totes les enquestes.
El líder de el PSOE augura una mobilització de l'electorat socialista. I retrata la gran contradicció que, en la seva opinió, representa Iglesias. "No es poden mirar amb les mateixes ulleres aquest procés electoral que el del 20-D. Iglesias sempre ha aspirat a avançar el PSOE i no el PP. Aquesta és la diferència entre ell i jo. El PSOE és el seu adversari. Per això ha absorbit IU, per molt que abans la menyspreés. Així ha esmorteït la seva pèrdua de vot. I no hi haurà sorpasso. El conglomerat d'Iglesias no superarà en escons el PSOE. El que més desitjaria Iglesias és la gran coalició amb el PP. Però no té futur. Perquè ni és gran ni és coalició. I perquè nosaltres mai pactarem amb el PP".
Però vostè està realment còmode entre barons, patriarques, Susanas, Felipe González, comitès federals, sabotejadors?
Sí, perquè el debat no és la debilitat del PSOE, sinó la seva força.
Fa la sensació que Pedro Sánchez negocia amb les mans lligades.
Al contrari. Ho prova que no vaig voler ser president del Govern a qualsevol preu. Podria haver acceptat la cançó d’Iglesias i els independentistes. Però vaig anteposar l’interès general al personal. Consensuem el camí més difícil, però el més encertat. Em pregunto ara si Iglesias tornarà a dir no al canvi i rebutjarà de nou un president socialista.
Llavors sí que acceptaria el seu suport...
No si suposa canviar el nostre model d’Espanya. I els nostres límits són el rebuig a l’autodeterminació, la independència de la justícia i les institucions, i un model econòmic que no desbordi la despesa pública. Iglesias ha de fer-se un polític pragmàtic i abandonar les seves posicions intransigents.
És que sense el suport implícit o explícit d’Iglesias no surten els números.
No vetaré cap força del canvi. M’hi entendré, la qüestió és que Iglesias ha anteposat les butaques a les solucions. Haurà d’explicar als aturats que el seu canvi comença amb el dret d’autodeterminació. Hi ha prioritats en política. I els drets socials estan abans.
