La CUP s’escuda en els diputats per rebatre l’atac dels crítics
La formació anticapitalista inicia el procés de renovació del secretariat
El secretariat nacional de la CUP va obrir ahir el procés electoral per renovar l'òrgan, integrat per 15 persones i que havia estat triat fa un any a l'assemblea de Castelló. El procés es preveu que duri mesos. L'òrgan, que estarà en funcions, prepararà ara un reglament electoral que haurà d'aprovar el consell polític, format per les assemblees territorials. Després de la crisi generada per la dimissió de sis membres del secretariat, que va acusar la cúpula d'actituds “sectàries” i d'incomplir els estatuts, la CUP va afirmar en una nota oficial que els diputats i exdiputats de l'organització emparen la seva gestió.
La reunió del secretariat es va fer a la seu de la CUP i l'organització ja va avisar que no faria declaracions. Malgrat tot, el partit assembleari va recalcar que els diputats i exdiputats de la formació —alguns d'ells al conclave— van destacar que “malgrat la duresa de l'últim període polític, la tasca assembleària i democràtica de la CUP ha estat el més encertada possible”, deia la nota. A la reunió, segons les imatges que va facilitar la CUP, van assistir els diputats Eulàlia Reguant, Mireia Vehí, Joan Garriga, Benet Salellas i Albert Botran. Aquest últim és del corrent Poble Lliure, que exigeix millores democràtiques en l'organització encara que es va desmarcar de les sis dimissions.
"No busquem la partició"
Dos dels membres del secretariat que van dimitir divendres, Roger Castellanos i Tomàs Sayés, van rebutjar ahir que busquin la divisió de la CUP. "No proposem una partició, sinó que ens remetem als principis fundacionals i constituents de la CUP i del nostre programa, de la nostra forma de funcionar i dels mecanismes que reivindiquem com a organització radicalment democràtica i assembleària". En declaracions a Catalunya Ràdio, Castellanos va proposar un "marc de debat amb totes les garanties per poder debatre a fons sobre què s'entén pel procés independentista i en quina peça de l'engranatge es posiciona la CUP", per posar fi a la "polarització" del partit. Castellanos va admetre que "la gent ha tingut més clar el paper que tenia la CUP que no pas la mateixa CUP, i per això és necessari un debat profund a tots els nivells de l'organització, perquè ha faltat poder dur a terme el paper d'accelerador i de garantia del procés que van atorgar a la CUP les últimes eleccions del 27 de setembre".
Amb aquesta referència, l'executiva dels anticapitalistes es va escudar en els parlamentaris per rebatre les duríssimes crítiques dels sis membres del secretariat dimitits. En el seu escrit, els signants van confessar que havien estat testimonis d'actituds “sectàries i maquiavèl·liques” i que en les decisions crucials s'havien incomplert de forma interessada els estatuts per condicionar el debat polític en temes com el de la investidura o dels Pressupostos.El secretariat va insistir que no comparteix les raons d'aquestes dimissions i que va demanar sense èxit que es reconsideressin. “Tant el secretariat com la militància i el grup parlamentari continuen treballant per la República catalana”, assenyala la nota, que reivindica de nou el referèndum unilateral d'independència en aquesta legislatura. Aquesta consulta és ben vista per Esquerra i i la portaveu de l'Executiu, Neus Munté, no la va descartar. No obstant això, Francesc Homs, candidat de CDC, la rebutja.
El procés de relleu serà llarg i la formació preveu que culmini aquest estiu i abans que se celebri la qüestió de confiança a la qual se sotmetrà Carles Puigdemont al setembre després de la Diada. A l'assemblea d'Esparreguera, que va alliberar la CUP del compromís que havia signat amb Junts pel Sí, es va acordar un nou sistema per escollir el secretariat. Dels 15 membres, la idea és que 11 conformin una llista tancada i que els altres quatre responguin a candidatures individuals. El secretariat provisional prepararà el reglament electoral, que aprovarà el consell polític. La previsió és que estigui enllestit d'aquí a dues o tres setmanes i que inclogui el vot telemàtic que es va acordar a Esparreguera.
