_
_
_
_
_

50 morts en la pitjor matança als EUA des de l’11-S

L’agressor, mort en un enfrontament amb la policia, va irrompre a trets en el local

Exterior del club on s'ha produït el tiroteig.
Exterior del club on s'ha produït el tiroteig.UNIVISION FLORIDA CENTRAL / HAND (EFE)

Almenys 50 persones van morir la matinada d'aquest diumenge en una matança en un club nocturn d'Orlando (Florida), en el que representa el pitjor tiroteig múltiple de la història dels Estats Units. Els primers indicis apunten a un únic tirador que va morir abatut per la policia. Hi ha 53 persones ferides. Les autoritats encara no han revelat la identitat del tirador, però, segons la cadena televisiva CNN, es tracta d'Omar Siddique Mateen, un home nascut a Nova York de pares afganesos. Segons la cadena, l'FBI té "sospites que subscrivia una ideologia islàmica radical". L'Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès) ha assumit l'autoria de l'atemptat perpetrat. La reivindicació ha estat publicada per l'agència de notícies Amaq, considerada afí al grup gihadista.

Mensaje amb el qual el club ha demanat als seus clients a través de Facebook que surtin corrent de l'edifici.
Mensaje amb el qual el club ha demanat als seus clients a través de Facebook que surtin corrent de l'edifici.

No obstant això, el seu pare, Mir Seddique, ha afirmat en declaracions a l'NBC que no creu que l'atac protagonitzat pel seu fill es degui a motius religiosos sinó a motivacions homòfobes. "No té res a veure amb la religió", ha subratllat el progenitor, que ha indicat que el seu fill es va enfadar fa dos mesos quan, durant una visita a Miami, va veure a dos homes besant-se.

La matança del Pulse, una discoteca molt popular entre la comunitat gai d'aquesta ciutat turística, torna a col·locar els EUA davant el pànic al gihadisme i a la violència armada. I condicionarà les eleccions presidencials de novembre i els set mesos que resten de mandat de Barack Obama.

En cas de confirmar-se els motius gihadistes, es tractaria del pitjor atac després dels atemptats de l'11-S del 2001, en què van morir prop de 3.000 persones. El tiroteig arriba sis mesos després que una parella de simpatitzants islamistes radicals matés més d'una desena de persones a San Bernardino (Califòrnia).

L'origen afganès incomodarà profundament els EUA, un país que des del 2001 impulsa una cara intervenció militar contra els talibans al país centreasiàtic, en la que ja és la guerra més llarga lliurada per la primera potència.

L'agent especial de l'FBI Ronald Hopper va declinar, en una roda de premsa, identificar l'autor de la matança i va dir que encara no s'ha determinat si es tracta d'un crim d'odi, un acte terrorista o un acte criminal. No obstant això, el fet que Muhammad Musri, representant de la Societat Islàmica del Centre de Florida, participés en la compareixença davant els mitjans revela que el sospitós pot ser musulmà.

Musri va dir que es creu que l'agressor no estava connectat a una xarxa ni va tenir ajuda d'altres persones. Les autoritats intenten recollir informació sobre el sospitós i com va obtenir les armes.

El tiroteig al club Pulse es va iniciar al voltant de les 2 de la matinada, hora local. El tirador, segons la policia, va utilitzar una pistola curta i un rifle d'assalt. Va haver-hi uns primers trets fora de la discoteca abans que accedís al local i obrís foc. Va retenir alguns assistents fins que va morir tirotejat per la policia.

El d'Orlando és el tiroteig múltiple número 173 d'aquest any als EUA, segons dades del portal Mass Shooting Tracker. Com a tiroteig massiu s'entén el que causa almenys quatre víctimes mortals, excloent l'autor dels trets.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_