Junqueras enterra l’herència de Mas-Colell per atreure la CUP
El Govern de Puigdemont proposa reformar la llei d'Estabilitat i frena el pla de privatitzacions
Cinc mesos de mandat han bastat perquè el Govern de Junts pel Sí hagi esmenat la política econòmica que es va dur a terme sota la batuta de l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell. El canvi va més enllà de la recuperació de la despesa social que ha propiciat la millora dels ingressos. La necessitat d'aconseguir el suport de la CUP ha fet que l'Executiu de Carles Puigdemont hagi aturat el pla de privatitzacions de Mas-Colell i hagi posat sobre la taula de negociacions mesures com recuperar la gestió d'ATLL, promoure una auditoria ciutadana del deute i fins i tot modificar la llei d'Estabilitat Pressupostària, que anava més enllà de l'estatal en avançar dos anys la consecució de l'equilibri en els comptes públics.
Junqueras ja va marcar diferències amb el seu antecessor a la cartera d'Economia en assegurar que, “per primera vegada” en molts anys, els comptes de 2016 no tindran “ingressos pintats”. Ahir Mas-Colell va respondre al vicepresident. En una entrevista a TV3, l'exconseller va afirmar que l'avantprojecte d'aquest any “és tan o tan poc rigorós com tots els Pressupostos que hi ha hagut fins ara” i va recordar que els comptes que Junqueras ha portat al Parlament contenen una partida de 500 milions d'euros per finançar els Mossos d'Esquadra que depenen del Govern central.
No obstant això, aquest no és el primer desacord entre l'actual i l'anterior conselleria. L'antic número dos de Mas-Colell, Albert Carreras, ja va criticar per “electoralista” la rebaixa de l'IRPF que va plantejar Junqueras i va advertir que apujar la pressió fiscal a les rendes altes pot suposar “deslocalitzacions”. Per bé que aquesta reforma fiscal no està dins de la llei de Mesures Fiscals i Financeres,Junqueras va explicar que es discutirà al Parlament en paral·lel als Pressupostos.
El Govern català no ha precisat, no obstant això, si aquesta modificació tributària suposarà una pujada de l'IRPF per a les rendes més elevades. Davant dels empresaris del Cercle d'Economia, Puigdemont va assegurar que no ho faria, però Junqueras va preferir no contestar. L'última oferta de Junts pel Sí a la CUP perquè aquesta aixequi el veto als Pressupostos recull l'“estudi d'una eventual modificació de l'estructura impositiva en les principals figures tributàries”.
Els canvis, no obstant això, també són de fons. El setembre del 2011, Mas-Colell enviava al Parlament la llei d'Estabilitat Pressupostària catalana, que suposava avançar dos anys —al 2018— el límit de dèficit estructural del 0,14% del Producte Interior Brut (PIB) que podrà aconseguir l'Executiu català. Junts pel Sí ha proposat a la CUP “modificar” aquesta norma, que va tirar endavant amb el suport del PP.
Fre a les concessions
Els ajustos pressupostaris realitzats en plena recessió van portar Mas-Colell a dur a terme privatitzacions i treure a concurs concessions per fer caixa. Aquesta estratègia responia, en part, a la necessitat de reduir el dèficit públic català des del 4,2% del PIB, però l'exconseller en diverses ocasions va defensar la prestació de serveis públics per part del sector privat. Ahir mateix, Mas-Colell va afirmar que “ideològicament” no està “en contra d'una concessió de la gestió a una empresa privada”.
No obstant això, Junqueras ha aturat el pla de privatitzacions que havia engegat Mas-Colell i que encara tenia pendent la venda d'alguns immobles i la concessió d'alguns equipaments públics, per exemple, depuradores. A més, el Govern de Puigdemont ha informat la CUP que formularà una “proposta” per “recuperar la gestió directa” d'ATLL, la privatització estrella de l'Executiu de Artur Mas que després de tres anys de la concessió segueix el seu periple judicial. A més d'aquesta operació, l'Executiu està revertint mesures que Mas-Colell va patrocinar públicament. El conseller de Salut, Toni Comín, va fulminar el projecte VISC+, que l'exconseller va defensar durant les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per a un pacte d'estabilitat parlamentària.