_
_
_
_
_

El barri més malalt de Barcelona

Els veïns de Trinitat Nova tenen dos anys menys d'esperança de vida que la resta de la ciutat

Jessica Mouzo
Un veí de Trinitat Nova passeja pel barri.
Un veí de Trinitat Nova passeja pel barri.Ruth de la Rosa

A la barriada de la Trinitat Nova, a la part alta de Barcelona, els veïns tenen dos anys menys d'esperança de vida que els de la resta de la ciutat que es 'ue presenten elsal i la feinalllprostra als seus peus. També són els que acumulen la renda familiar disponible més baixa. I una taxa d'atur del 19% (la mitjana de la capital catalana és del 14%). Trinitat Nova és, segons un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el barri més malalt. Els indicadors de salut del veïnat cristal·litzen la influència dels determinants socioeconòmics en el benestar de la gent: la crisi econòmica i les seves conseqüències han aguditzat la mala salut dels seus veïns.

A les portes del centre d'atenció primària (CAP) Chafarinas, referent sanitari del barri, María, de 80 anys, i Fermina, de 92, apuren la xerrada matinera. La primera, recentment operada del maluc i que encara camina amb l’ajut d'una crossa, surt de la visita de control del sintrom (un anticoagulant). Les dues van arribar al barri fa 54 anys. “Aquí la cosa ha canviat molt. El barri està molt bonic, però l'únic problema és que de vegades no t’envien l'ambulància i has d'anar a l'hospital en metro”, critica Fermina. Trinitat Nova és un barri envellit i amb una orografia complicada que, malgrat les millores realitzades, encara dificulta la mobilitat i l'accessibilitat d'alguns veïns, segons l’ASPB. Fermina es reivindica i assegura que ella camina “una hora i mitja tots els dies”. “Surto i em distrec”, afirma. El 35% dels ancians del barri viuen sols.

La diferència entre l'esperança de vida dels veïns de Trinitat Nova i els del barri de Pedralbes —un dels més sans— és de 6,7 anys. Els condicionants culturals i socioeconòmics del veïnat han influït seriosament en aquesta bretxa. “Tenim algunes patologies cròniques com la hipertensió, l'obesitat, la bronquitis o l'asma que tenen molt a veure amb hàbits i promoció de la salut. Amb la crisi, a més, han augmentat les consultes per ansietat i depressió”, explica la doctora Maria Josep López Dolcet, directora del Servei d’Atenció Primària (SAP) Muntanya del ICS, al qual pertany el CAP Chafarinas.

L’informe de l’ASPB radiografia una realitat sanitària estretament vinculada a les desigualtats socials del barri. Es tracta d'una població sedentària, cosa que facilita els alts índexs de sobrepès i obesitat. Prop de la meitat del veïnat (el 45,8%) té estudis primaris o inferiors, un element que ha convertit la falta de formació i el fracàs escolar en aspectes molt preocupants per als propis veïns, sobretot amb la taxa d'atur que tenen sobre la taula. “Hi ha problemes de salut mental al barri, molts d’ells relacionats amb la frustració i el sentiment d'inutilitat per la manca de feina”, assenyala l'informe. A això cal sumar-hi que hi ha molts pares molt joves. La taxa de fecunditat adolescent entre 2010 i 2014 també és, juntament amb la del barri veí de Roquetes, la més alta de la ciutat.

Els condicionants culturals i socioeconòmics influeixen en la bretxa

Els sanitaris reconeixen que les seves limitacions mèdiques es redueixen als problemes de salut vinculats a les situacions socials. “No tot es pot resoldre amb una recepta. Tenir la renda més baixa de Barcelona també influeix en la salut”, sintetitza Carme Nebot, responsable de Salut Comunitària de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona. “De vegades els fas una recepta i no saps si podran comprar el medicament”, afirma López Dolcet.

Per resoldre aquestes mancances, els equips mèdics dels serveis socials, escolars i les entitats del barri treballen en xarxa per donar suport i solucionar en cadena els problemes de salut dels veïns. “La tasca no es limita al CAP. Hi ha molts aspectes culturals que no podem canviar i jo sola des de la consulta encara menys”, apunta Maria José, la infermera que porta el programa Salut i Escola i es trasllada als col·legis per donar assistència.

Es tracta d'una població sedentària, la qual cosa augmenta els indicadors d'obesitat

Des del propi informe diagnòstic de l’ASPB fins a l'última de les activitats de promoció de la salut es decideixen en unes taules intersectorials amb tots els actors socials. “El que volem és reduir les desigualtats en salut. Entre les necessitats que sortien al diagnòstic, hem decidit apostar per tres blocs: la família, donant ajuts per a la criança [s'han detectat molts nens desemparats], el fracàs escolar, apostant per la formació de nens i adolescents, i atendre la salut mental i la feina”, explica Anna Pérez, autora de l'informe.

La comissionada de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa, va prometre també l’octubre passat destinar 300.000 euros més per desplegar el pla de Salut als barris que presenten els 18 veïnats de Barcelona amb pitjor salut. A Trinitat Nova ja han començat les taules de treball i al llarg de l'any començaran a intervenir a les àrees prioritàries per a l’ASPB.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_