Dues filles de Muñoz Ramonet es neguen a declarar
Estan imputades per apropiació indeguda i estafa processal
Ahir era un dia llargament esperat per l'Ajuntament de Barcelona. Després de gairebé dues dècades buscant la manera que les quatre germanes Muñoz Vilallonga declaressin davant un jutge per explicar la seva versió sobre la destinació final de les obres que el seu pare, Julio Muñoz Ramonet, va deixar en herència a Barcelona el 1991 i que elles asseguren que són seves, tres de les quatre germanes havien de comparèixer per respondre a les acusacions d'apropiació indeguda de més de vuit-centes obres d'art que elles han incorporat al seu patrimoni, i per estafa processal, per intentar enganyar a un jutjat durant la tramitació de la causa civil.
Els jardins s'obriran al públic a partir de diumenge
És una de les joies que Barcelona va heretar de Julio Muñoz Ramonet el 1991: el jardí històric creat per Forestier que envolta el palauet del carrer Muntaner. A partir de diumenge, després de dur a terme un procés de restauració i condicionament a la normativa per poder obrir el jardí, de 3.594 metres quadrats, es podrà visitar com un parc més de la ciutat. Situat a Sant Gervasi, obrirà tots els dies des de les 10 del matí fins al capvespre. Diumenge per celebrar-ho, s'hi han programat activitats i concerts.
Ja se sabia que només dues, Carmen, la més gran, i Maria Helena, la petita, acudirien a complir amb les seves obligacions davant el jutge madrileny, després de demanar un exhort al Jutjat d'Instrucció número 29 que duu a terme la querella. La fotògrafa Isabel havia al·legat que estava fora del país, mentre que Alejandra ho farà a Barcelona, després de confirmar un metge la seva impossibilitat de desplaçar-se a Madrid per prestar declaració.
Acollint-se al dret de no declarar, les germanes Muñoz van abandonar la sala tal com hi havien entrat: sense dir ni una paraula i negant tota possibilitat al lletrat de la defensa, Marc Molins, d'interrogar-les, tal com pretenia. “S'han acollit al dret que tenen, cosa que interpreto com un intent que les seves respostes, fossin les que fossin, no les comprometin en un futur”, assegura Molins.
En efecte. Si les germanes Muñoz haguessin respost que no tenien les obres que se'ls reclama a la querella podria haver-se interpretat que les havien venut, per la qual cosa es comprovaria l'apropiació indeguda de la qual se les acusa. Per contra, en cas de respondre que sí que tenien les obres, es podria exigir que les lliurin a Barcelona.
El proper 16 de juny s'ha fixat la data perquè declari Isabel i queda per confirmar el dia que ho farà Alejandra, però amb tota seguretat es repetirà la mateixa estratègia d'avui de no declarar. Ara caldria veure quin valor dóna a aquest silenci el jutge en un futur.
Després de la presentació de la querella el març del 2014 el magistrat ha cridat a declarar diverses persones, entre elles les dues que guardaven el palauet del carrer de Muntaner de Barcelona, que van ratificar al jutge el que ja van dir a EL PAÍS: Que una nit, després de morir Julio Muñoz, van veure que les seves filles s'enduien de la casa dos tràilers carregats d'obres d'art. Són les mateixes que l'experta americana Lori Gross va separar del conjunt perquè eren les de més valor i que al cap de poc temps ja estaven en una altra finca familiar de Madrid.
Sobre la firma
