_
_
_
_
_

Ana Vela es converteix amb 114 anys en la més longeva de la història d’Espanya

Nascuda a Puente Genil però afincada a Barcelona, és la segona europea de més edat

Álvaro Sánchez
Ana Vela filla (d), de 114 anys, amb la seva filla , a la residència La Verneda.
Ana Vela filla (d), de 114 anys, amb la seva filla , a la residència La Verneda.Gianluca Battista

En una residència de gent gran al nord de Barcelona, callada i gairebé immòbil en una cadira de rodes, una dona viu aliena a les mirades de sorpresa que li dediquen per la seva insòlita capacitat per seguir obrint els ulls cada matí quan al seu voltant el temps va tancant els de la resta indefinidament. Ana Vela Rubio és des de fa més de dos anys la persona més vella d'Espanya actualment i, a partir d'aquest dilluns, ho és també de la història. Els 114 anys i 221 dies d'aquesta andalusa superen en un dia els de la seva antecessora, la també andalusa María Antonia Castro, que va morir fa 20 anys. Ningú a Espanya ha viscut més que ella, segons el Grup d'Investigació Gerontològica, que certifica aquest tipus de registres i la situa com la segona europea més longeva després de la italiana Emma Morano, i sisena del món.

El 29 d'octubre del 1901 naixia Ana Vela a Puente Genil (Còrdova). Arribava a una Espanya endarrerida i colpejada per la pèrdua de les últimes colònies d'ultramar, un país de gairebé 19 milions d'habitants amb una esperança de vida de 35,7 anys per a les dones, menys per als homes, en el qual la paraula centenari anava unida a la commemoració d'esdeveniments històrics, com el Descobriment d'Amèrica, i no al nombre d'anys d'una persona vivia.

En aquesta conjuntura, Ana Vela va regentar una botiga d'alimentació a Màlaga, va treballar com a costurera i va criar quatre fills tota sola entre les anades i vingudes d'un home amb qui no es va arribar a casar mai. "Ha estat una dona molt temperamental per la falta del meu pare, d'un home fix que estigués a casa", afirma canviant el to la seva filla, asseguda al costat de la seva mare al pati de la residència La Verneda. "Mama, mama, no vols parlar? Està negativa", es rendeix davant del seu silenci.

La demència senil que la incapacita per expressar-se ha fet que la història d'Ana Vela no s'expliqui en primera persona i sigui avui el relat dels qui la coneixen. En aquest cor de veus s'eleva per autoritzada la de la seva filla, Ana com ella, Vela com ella. Els seus quatre fills van anteposar el seu cognom al del pare absent. Els seus familiars coincideixen que aquest buit potser va incidir en el seu caràcter, més aviat introvertit i poc avesat a les mostres d'afecte.

Sense receptes màgiques

Ana Vela filla, de 88 anys, viu a pocs carrers i la visita cada dia. "Era molt activa i ha tingut una naturalesa molt forta", afirma buscant una explicació a la seva longevitat, per a la qual no troba receptes màgiques. "Quan dinava li agradava beure una copeta de vi semidolç, però no tenia el vici de beure gaire. Per menjar, de tot. Li agradava la carn, el peix, les verdures… Feia una dieta molt normal, la de casa". Els records dels anys en què, al contrari del que passa ara, s'ocupava dels seus fills, afloren una vegada i una altra. "Quan era jove jo tenia una gana voraç. Si estava fent el dinar mentre ella cosia, em deia: 'Anita, canta!'. Era una manera de saber que no m'estava menjant el que cuinava", rememora la seva filla.

El personal de la residència la va veure aparèixer als 103 anys en bona forma. Participava en totes les activitats i estava al corrent del que passava al món. "Només necessitava bastó, li encantava la musicoteràpia i llegia el diari cada dia", recorda María Rosa Martín, psicòloga del centre públic, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat i el Grup Lagunduz. Després d'una vida gairebé sense problemes de salut, un trencament de fèmur als 109 anys per la qual va necessitar una operació va accelerar el seu deteriorament. "La va afectar molt, des de llavors no camina. A la festa dels 110 anys ja gairebé no parlava", explica Antonio Vela, un dels seus néts, de 64 anys.

El nét d'Ana Vela té néts. Aquest només és un dels exemples que es poden posar per-se una idea del que suposa viure 114 anys. Va néixer sota la regència de Maria Cristina de Habsburg, la rebesàvia de l'actual Rei, i durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera ja era mare de tres fills. El seu nom apareixerà en la propera edició del llibre Guinness dels rècords perquè ja es troba entre les deu persones més longeves del món, però si Emma Morano, l'única que la supera a Europa, amb 116 anys, ja ha rebut missatges del Papa o el president d'Itàlia, la discreció acompanya els rutinaris dies d'Ana Vela, més d'un milió d'hores de records que no pot compartir. Fins quan viurà? La seva filla respon: "Això és imprevisible. Mentre pugui menjar i dormir bé... Crec que durarà bastant".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Álvaro Sánchez
Redactor de Economía. Ha sido corresponsal de EL PAÍS en Bruselas y colaborador de la Cadena SER en la capital comunitaria. Antes pasó por el diario mexicano El Mundo y medios locales como el Diario de Cádiz. Es licenciado en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_