Trias pagava als ‘okupes’ 5.550 euros al mes de lloguer pel Banc Expropiat

El govern municipal de l’exalcalde Xavier Trias va estar pagant durant mesos 5.500 euros de lloguer del Banc Expropiat, l'antiga oficina bancària de Gràcia que va ser ocupada l’octubre del 2011 i sobre la qual pesava una ordre de desallotjament des del novembre del 2014. Així ho va publicar EL PAÍS el passat 7 de juliol del 2015, segons va revelar la mateixa assemblea del col·lectiu okupa, que entenia que pagant el lloguer l’Ajuntament buscava evitar incidents si es produïa el desallotjament en vigílies de les eleccions. El desallotjament, finalment, s'ha produït aquest dilluns i, tal com vaticinaven els okupes, hi va haver incidents greus.

Fonts de CiU van confirmar que el seu executiu havia assumit el cost del lloguer des de finals de l’any passat “davant la imminència del desallotjament”. L’objectiu, afegeixen, era continuar pagant-lo fins a finals del 2015 i mentrestant “buscar una solució que conciliï el dret del propietari i el manteniment de l’activitat del local”. El contracte signat pel govern anterior [el de Jordi Hereu] era per un any i ascendia a 66.500 euros, segons el govern convergent.

El Banc Expropiat està ubicat en el que havia estat una oficina de la Caixa Tarragona, a la travessera de Gràcia, davant del mercat, i és propietat d'un privat. Un local d’uns 100 metres quadrats on es reunien o feien activitats diversos col·lectius, entre ells l’Assemblea de la Vila de Gràcia, la xarxa d'intercanvi Xaingra, la Xarxa d'Aliments o el Grup d’Habitatge i Espai Públic. A l’antiga oficina, que fa cantonada, hi ha un mercat d’intercanvi de roba i un espai infantil que funcionava a les tardes entre setmana.

L'assemblea explicava en un comunicat que el dia 12 de juny del 2015 va rebre la visita de la llavors regidora del districte, Maite Fandos, i que els va explicar que l’Ajuntament estava pagant el lloguer durant tot aquell any. "Segons ella, ho ha fet perquè considera que el projecte val la pena a causa del treball social que fa al barri", afirmava el comunicat, que mantenia que el que havia volgut comprar era "la pau social en un any delicat d’eleccions en què ni ella ni el seu partit estaven disposats a enfrontar-se a un altre desallotjament conflictiu, com va passar amb Can Vies".

L’assemblea es mostrava en desacord amb aquest pagament i es preguntava d’on sortia la partida per pagar el lloguer i qui havia pres la decisió.