Colau, l’hora de la veritat
L’alcaldessa afronta la definició i l’impuls de polítiques pròpies
No se’n va assabentar per l'ajustat escrutini. L'activista Ada Colau (Barcelona, 1974) va saber de la victòria electoral de Barcelona en Comú quan li va trucar l'alcalde Trias per felicitar-la. Dimarts que ve farà un any de les eleccions que, després d'un parèntesi de quatre anys de govern de CiU, van retornar l'alcaldia de Barcelona a l'esquerra, que la va perdre el 2011 després de 32 anys de governs socialistes.
La victòria va ser ajustada: 17.000 vots. Colau ha governat el seu primer any de mandat amb només 11 regidors de 41, l'Executiu més minoritari a l'Ajuntament més plural, amb set partits. Un d'ells, el PSC, amb quatre regidors, és a punt d'entrar al Govern d'un ajuntament d’ADN socialista; l'alcaldessa acostuma a reivindicar el llegat de Pasqual Maragall. El pacte amb el líder dels socialistes, Jaume Collboni, arriba coincidint amb el final del primer any del mandat. Amb més mans per atendre àrees i districtes, els comptes d'aquest any aprovats i després d'un any de més anuncis que mesures concretes, ha arribat l'hora de la veritat per a Colau.
L'alcaldessa i els seus valoren el coneixement de “la casa” adquirit durant el primer any i confien a agafar velocitat en els tres anys que queden de mandat. També s'han adonat que els ritmes de l'Administració són els que són; que segueix havent-hi desnonaments malgrat els esforços; i que les inèrcies i herències pesen molt en la gestió de la ciutat i requereixen de molta energia. L'ordenança de terrasses i el top manta, són conflictes que van començar en mandats anteriors.
Celebren les ordenances fiscals aprovades i dues modificacions pressupostàries (de 96 i 275 milions d'euros) que destaquen que es destinaran a la seva prioritat: combatre les desigualtats. En tots els casos han comptat amb el suport de PSC, ERC i CUP; però està per veure com actuaran els dos últims després del pacte amb els socialistes.
Cinc desacords amb Collboni
Tramvia. Encara que el líder dels socialistes a l'Ajuntament, Jaume Collboni, va evitar la foto i qui va acudir-hi va ser el regidor Daniel Mòdol, el PSC va participar del front comú juntament amb CiU, Ciutadans, ERC i PP que va exigir al Govern de Colau que prioritzi l'arribada del metro a la Zona Franca abans que la unió dels tramvies per la Diagonal.
Can Vies. Va ser precisament Daniel Mòdol (PSC) qui a les tantes de la tarda, a la comissió d'Urbanisme d'abril va afirmar: "Si entrem al Govern, el primer que demanarem és l'enderrocament de Can Vies". Un centre social ocupat que l'alcalde Xavier Trias va intentar desallotjar i va haver de fer marxa enrere i que l'alcaldessa ha confirmat que l'Ajuntament busca com indultar. Tant Colau com la regidora d'Urbanisme i el de Sants insisteixen que estudien una solució que faci compatible el manteniment de l'edifici amb la construcció de la passarel·la per accedir al calaix de les vies.
Ronda de Dalt. Una de les condicions de Collboni va ser introduir una partida per iniciar els treballs de cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pel nord de la ciutat, una obra pressupostada en 400 milions d'euros. L'Executiu de Colau, amb tot, ha rebaixat les expectatives dels veïns i estudia com resoldre amb la meitat d'inversió una qüestió pendent des de fa dècades. Els veïns confien que el PSC faci de frontissa.
Un espai per a Joan Carles I. En vigílies de la commemoració de la proclamació de la Segona República, el Govern va anunciar el canvi de nom de la plaça de Joan Carles I per plaça del Cinc d'Oros. Collboni va considerar l'endemà que el monarca és una figura històrica que hauria de tenir un espai a la ciutat.
Prostitució. Encara que les competències municipals en la matèria són limitades, Barcelona en Comú defensa un marc legal que reguli la prostitució voluntària, en el sentit de preservar els drets de les professionals del sexe. En aquest debat, Collboni és taxatiu: defensa l'abolició de la prostitució.
Colau va arribar exhibint contundència. Durant el primer mes i mig en el càrrec va anunciar que revisaria l'ordenança de civisme (aprovada pel PSC), va enterrar els Jocs d’Hivern, va retirar acusacions penals contra activistes, va paralitzar la privatització d’escoles bressol, va apartar la direcció heretada de Barcelona Regional, va retirar el bust del rei Joan Carles I de la sala de plens… i la mesura de més importància: el 2 de juliol va dictar una moratòria de concessió de llicències d'allotjaments turístics per congelar noves obertures, fer una foto i decidir on es podrà créixer. La moratòria estava al programa electoral, ningú pot dir que no estigués avisat, va defensar.
Ha passat gairebé un any i el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) està en exposició pública. No serà fàcil aprovar-lo. Fins i tot el PSC ha demanat durant aquest any que s'aixequés la moratòria als barris menys pressionats pel turisme. A la CUP li sembla poc perquè permet obrir hotels a la perifèria. I la dreta veu un llast per a la gallina dels ous d'or, el turisme, i l'acusa, en general, de sectària i d'escoltar només els seus. Una altra qüestió que pinta complicada per al Govern és la unió dels tramvies per la Diagonal, després que tots els partits excepte la CUP compareguessin en front comú per reivindicar que es prioritzi l'arribada del metro a la Zona Franca.
Tramvia i PEUAT no són les úniques carpetes obertes. El llistat d'anuncis de temes que s'abordaran però dels quals no hi ha desenllaç és llarg. No s'ha decidit quina figura reemplaçarà el bust del Rei, el nomenclàtor de referències borbòniques que es vol eliminar no té alternativa. S'ha frenat l'ampliació del centre comercial La Maquinista però no es coneix el desenllaç. S'està estudiant una alternativa de passarel·la al calaix de Sants per indultar Can Vies, si es perforen les dues fases del túnel de Glòries. S'ha anunciat també la revisió de la política fiscal en funció de les rendes, del cadastre, de l'ordenança de civisme, del parc de lloguer públic per detectar frau, la realització d'un inventari d'empreses municipals i externalitzacions, la revisió de contractes o organismes i consorcis en els quals participa l'Ajuntament, de la T-Mobilitat… “Aixecarem catifes”, va prometre l'alcaldessa en el seu discurs d'investidura.
No s'ha resolt el debat sobre la prostitució, no s'ha presentat el Pla Director de la Guàrdia Urbana (que preveu eliminar els antidisturbis). I hi ha obertes taules per a desenes d'intervencions com Ronda de Dalt, Meridiana, el salari de ciutat, la moneda local i el Pla de Turisme. A més de polèmiques que no s’aturen, com els horaris comercials. O projectes que acumulen lustres de retard i que no depenen només de l'Ajuntament: l'estació de la Sagrera o el trasllat de La Model.
Gestionar l'expectativa
A més de la gestió del dia a dia de la ciutat, en la qual tothom coincideix que va ser clau l'elecció de Jordi Martí com a gerent, l'alcaldessa s'enfronta a la pressió del que anomena “gestionar l'expectativa” dels qui la van votar. En alguna ocasió ha afirmat també que es cansa de si mateixa, de veure tanta Colau als titulars. Quan més incòmoda se la veu és als plenaris, en els quals l'oposició li retreu falta de diàleg. A ella la desconcerta que els grups de vegades li diguin una cosa en privat i la contrària en públic. En canvi, s'ha lluït en les trobades internacionals, com la setmana passada a les Nacions Unides, i agraeix les trobades quinzenals amb veïns i sense filtres. “Una xutada de realitat”, les anomena , com anar amb metro, que ja només utilitza de vegades per anar o tornar a casa. Durant el dia utilitza un monovolum en el qual es desplaça amb el seu equip. Té escortes 24 hores, vesteixen casual, i de vegades els fa anar de cul quan es mou per l'ajuntament: ella diu que és com un castell; i ells no la localitzen. Portes endins, a les bases de Barcelona en Comú, hi ha cert malestar perquè sovint les decisions de l'Executiu no són compartides ni consultades als eixos o barris, quan el mantra és “manar obeint". I encara que Colau manté que la mobilització i els contrapoders són necessaris, el mateix Govern ha descapitalitzat els moviments socials fitxant desenes dels seus principals actius.
Sobre la firma
