Brussel·les exigeix a Espanya ajustos per més de 8.000 milions en dos anys

Brussel·les ha ajornat aquest dimecres i fins després de les eleccions del 26-J la multa a Espanya pels continus incompliments del dèficit. Tot i que la sanció arriba més tard, la Comissió Europea exigeix que s'adoptin ajustos en els comptes públics. El braç executiu de la UE exigeix a Espanya mesures per valor de més de 8.000 milions d'euros entre aquest any i el que ve. Les autoritats comunitàries reclamen que es rebaixi el dèficit públic al 3,7% del PIB el 2016 i al 2,5% el 2017. Brussel·les preveu en els seus últims pronòstics un forat del 3,9% i del 3,1% del PIB, respectivament: la diferència es tradueix en aquests 8.000 milions d'ajustos per al 2016 i el 2017.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha guanyat la partida als qui demanaven una aplicació estricta i escrupolosa de les regles fiscals i que s'imposés immediatament una multa a Espanya. El braç executiu de la UE prefereix deixar passar la campanya electoral i prendre una decisió "els primers dies de juliol". Portugal es troba en la mateixa situació. Per a tots dos països, Brussel·les reclama "prendre les mesures estructurals necessàries " per corregir l'excés de dèficit i rebaixar-lo al 3% del PIB. "No és el moment polític ni econòmic per prendre aquesta mesura [la sanció]", ha assegurat el comissari Pierre Moscovici. A la pregunta de si Espanya té marge per abaixar impostos, tal com ha promès Rajoy, el vicepresident Valdis Dombrovskis ha assegurat que Espanya "pot prendre les decisions tributàries que vulgui, però sempre que compleixi amb el dèficit". En altres paraules: no hi ha marge.

Brussel·les dóna un any més per rebaixar el forat fiscal al 3% del PIB el 2017. És la quarta vegada que la Comissió es veu obligada a donar temps extra a Espanya des de l’inici de la gran recessió. A canvi, exigeix una nova ronda d'ajustos: "La Comissió demana un esforç ambiciós però realista", ha dit Moscovici, que ha explicat que les retallades es faran "a un ritme ràpid".

Brussel·les prefereix passar de puntetes per la inestable situació política espanyola, amb aquesta solució de compromís que suposa deixar clar que els incompliments continus de les regles fiscals obliguen Espanya a fer ajustos des d’ara mateix, alhora que es deixen les sancions per després de les eleccions. Aquesta decisió arribarà els primers dies de juliol: serà llavors quan la Comissió farà el pas següent en el procediment d'infracció per imposar una multa que pot ser de fins a 2.000 milions d'euros, segons fonts europees, tot i que el Govern espera que la xifra final sigui inferior o fins i tot nul·la. La Comissió, en conclusió, prefereix quedar-se fora de la campanya electoral, en un últim favor al Govern en funcions de Mariano Rajoy, que deixarà tota la pressió dels ajustos al seu successor a La Moncloa.

Tanmateix, en les recomanacions Brussel·les demana ajustos fiscals immediats. En concret, reclama a Espanya retallades estructurals en una quantia equivalent al 0,25% del PIB el 2016 i un altre 0,5% del PIB el 2017. A més, el braç Executiu de la UE reclama mà dura amb les comunitats autònomes, i insta a prendre mesures addicionals per millorar la integració del mercat laboral, millorar la capacitat dels serveis d'ocupació regionals i reduir les disparitats en els esquemes de renda mínima. I demana les tradicionals reformes: la implementació del mercat únic en l'àmbit regional i la reforma dels serveis professionals, pendent des de fa anys.

Espanya va tancar el 2015 amb un dèficit del 5,1% del PIB, i va incomplir així de llarg i per enèsima vegada les regles fiscals. Brussel·les creu que mereix un càstig, però la situació política —sense Govern des del desembre, i amb unes eleccions a la vista— complicava la situació, amb el braç executiu de la UE decidit a evitar ficar-se en les procel·loses aigües de la política espanyola. El president en funcions, Mariano Rajoy, no ha posat les coses fàcils: va anunciar ahir a la nit, en una entrevista al diari Financial Times publicada tot just unes hores abans del debat decisiu a l'escola de comissaris, que si guanya tornarà a abaixar impostos. Brussel·les considera que a Espanya li falta espai fiscal per a això. I demana un ajust relativament dur per a un país que acumula el segon dèficit més voluminós de la Unió Europea i un deute públic que ha crescut a tota velocitat durant la gran recessió, fins a depassar la barrera del 100% del PIB. Brussel·les exigeix per a Espanya ajustos, el contrari del que promet Rajoy. Coses de la precampanya electoral.