Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El metge de 29 anys que va decidir eradicar una malaltia del planeta

Un documental narra la lluita d’Oriol Mitjà contra un bacteri que esborra els rostres

Quan el jove metge espanyol Oriol Mitjà va aterrar a l'illa de Lihir, enmig de l'oceà Pacífic, a Papua Nova Guinea, es va topar amb un paradís paradoxal. Es va trobar el cràter Luise, un volcà extint que guarda un dels principals dipòsits d'or del món. De les seves entranyes han sortit 280.000 quilograms d'or en els últims 15 anys, però la majoria dels 18.000 habitants de l'illa, negres amb els cabells rossos, viuen en la misèria.

Mitjà hi va arribar el 2010 per fer una suplència d'un mes al Centre Mèdic de Lihir i es va trobar amb malalties medievals, incloent-hi una de la qual no havia sentit mai a parlar: el pian, provocat per un bacteri que esborra els rostres i deforma les cames. Afecta 500.000 persones, sobretot nens, a 13 països de l'Àfrica, el sud-est asiàtic i el Pacífic occidental. Mitjà, que llavors tenia 29 anys, va decidir quedar-s'hi i buscar una estratègia per lluitar contra aquesta malaltia oblidada. I la va trobar. N'hi havia prou amb una sola pastilla d'un antibiòtic barat, l'azitromicina, que als països rics es fa servir contra l'otitis i la bronquitis. Amb la idea de Mitjà, l'Organització Mundial de la Salut ha llançat una campanya per eradicar el pian abans del 2020. Si té èxit, pot ser la segona malaltia humana eradicada, després de la verola.

Les úlceres del pian afecten 500.000 persones, sobretot nens, a 13 països del món

El documental On acaben els camins, dirigit per Noemí Cuní i presentat avui a Barcelona, narra la inspiradora història d'Oriol Mitjà, investigador de l'Institut de Salut Global. El títol de la pel·lícula és una frase habitual dels metges que s'han enfrontat a la malaltia. El pian apareix on acaben les carreteres i comença la pobresa extrema de les zones més remotes del planeta, sense aigua, sense llum i sense sabó. El cas de l'illa de Lihir és més sagnant, ja que amaga un tresor, explotat per la minera australiana Newcrest. “L'empresa té els locals treballant a un cost molt baix. El Govern de Papua Nova Guinea es queda un percentatge, la minera s'endú l'or i els locals no en veuen gens”, lamenta Mitjà.

No obstant això, Newcrest és una de les poques organitzacions que ha finançat les investigacions del metge espanyol. El 2012, Mitjà va publicar a la revista The Lancet els resultats del seu primer assaig clínic a Lihir, amb 250 nens. Sis mesos després de prendre una sola pastilla d'azitromicina, el 96% dels nois ja estaven curats. Ell mateix havia comprat els medicaments. El metge va demanar llavors diners per dur a terme una campanya de tractament massiu a l'illa, per esbrinar si podria ser una estratègia adequada per eradicar la malaltia al món. Va sol·licitar ajudes al Ministeri d'Economia espanyol, al Govern australià, a la Comissió Europea i al Welcome Trust britànic. No en va aconseguir cap. La minera Newcrest sí que posa 25.000 euros a l'any, xavalla si es compara amb les 700.000 unces d'or que extreu de Lihir l'any. I el pla de Mitjà està obtenint resultats “espectaculars”, segons l'OMS.

L’OMS s’ha proposat eradicar el pian el 2020, amb el pla ideat per Oriol Mitjà

El protagonista d'On acaben els camins és ara assessor tècnic de la campanya d'eradicació del pian llançada per l'OMS. És optimista amb la data del 2020, però reconeix els obstacles. El principal és el de sempre: els diners. Implementar el pla costarà uns 300 milions d'euros, difícils de trobar en països on la malaltia és endèmica, com Costa d'Ivori, la República Democràtica del Congo i Timor-Leste.

A més, la farmacèutica Pfizer, que va tenir un benefici net de 7.745 milions de dòlars el 2015, ha rebutjat fer una donació d'azitromicina contra el pian, segons assenyala Mitjà. La multinacional nord-americana sí que ha donat 500 milions de tractaments amb aquest antibiòtic per a la campanya internacional contra el tracoma, una altra malaltia causada per un bacteri que ha deixat cegues més d'un milió de persones al planeta.

“Quan veig un grup de nens jugant, feliços, saltant i corrent, quan només uns mesos abans estaven patint el pian, plens d'úlceres, em sento molt satisfet. És el que dóna sentit a la meva vida i em fa seguir treballant”, proclama a On acaben els camins el jove metge que pot eradicar la segona malaltia humana del planeta.

MÉS INFORMACIÓ