_
_
_
_
_

La Terra és més verda que fa 33 anys gràcies al CO<sub>2</sub>

Un estudi estima que el món ha ‘reverdit’ 36 milions de quilòmetres quadrats

Vegetació d'un bosc europeu.
Vegetació d'un bosc europeu.

Se sap molt sobre les conseqüències de la cada vegada més important quantitat de gasos amb efecte d'hivernacle que s'acumulen a l'atmosfera. Es considera que aquests representen ja gairebé el 0,04% de l'aire que respirem. Però la xifra seria més elevada si no fos per la capacitat que tenen les plantes per atrapar-lo. I són, precisament, els vegetals els que es veuen més beneficiats pels alts nivells d'aquests gasos tòxics a l'atmosfera. Segons un estudi publicat avui a la revista Nature Climate Change, la Terra ha guanyat 36 milions de quilòmetres quadrats de superfície verda, l'equivalent a tres vegades l'extensió d'Europa o dues la dels Estats Units, aproximadament.

Mapa que mostra el canvi de vegetació.
Mapa que mostra el canvi de vegetació.CREAF

L'estudi, en què ha participat el CREAF, centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), pren com a referència els últims 33 anys. Des d'aleshores, la biomassa terrestre ha augmentat al 40% de la superfície de la Terra, mentre que s'ha reduït només al 4%. I els científics relacionen principalment aquest creixement a les altes concentracions de CO2, un potent fertilitzant que es desconeixia com havia afectat a escala planetària.

"Amb aquest estudi, hem pogut atribuir el reverdiment del planeta a l'augment dels nivells atmosfèrics de CO2 provocat pel consum de combustibles fòssils. Com que hi ha més diòxid de carboni, les plantes han pogut generar més fulles i capturar-lo de l'atmosfera durant la fotosíntesi. Gràcies a això, l'increment de la concentració d'aquest gas amb efecte d’hivernacle s'ha vist frenat”, explica el científic del CREAF Josep Pañuelas.

Segons l'estudi, el diòxid de carboni és responsable en un 70% del reverdiment de la Terra. Però els científics, a més, identifiquen altres raons que expliquen l'augment de la biomassa: el canvi climàtic (en un 8%), el nitrogen atmosfèric (en un 9%) i els canvis d'usos del sòl (en un 4%).

Gràcies a les plantes, l'increment de la concentració de gasos d'efecte hivernacle s'ha vist frenat

Però no tot el que és bo per a les plantes ho és per a la resta del planeta. Els científics ja han advertit extensament sobre els efectes d'emetre CO2 a l'atmosfera. Un d'aquests, el canvi climàtic, cosa que comporta l'augment de la temperatura global, l'increment del nivell del mar, el desglaç o la radicalització de les tempestes tropicals. Efectes que ja patim i que, segons Pañuelas, no remetran si no deixem d'utilitzar combustibles fòssils.

I és que el creixement de la biomassa vegetal a causa del fertilitzant carbònic té un sostre. “L'efecte del diòxid de carboni cada vegada és més baix a mesura que les plantes es van aclimatant a aquest augment”, assegura l'expert, però els vegetals també necessiten altres recursos per créixer. La fórmula és senzilla: com més biomassa, les plantes també necessiten més aigua i altres nutrients, sobretot el fòsfor, tots dos recursos limitats i vitals al planeta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_