Rajoy, Puigdemont i ‘El Quixot’

La trobada entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont la veu Liberation com una tímida represa del diàleg entre Madrid i Barcelona, recordant que la darrera, amb Artur Mas, va ser el juliol de 2014. Segons el diari, després de la retirada de Mas, Puigdemont sembla “moderar el seu discurs”. The Wall Street Journal considera que Rajoy i Puigdemont no han aconseguit estendre ponts i contempla dos líders amb poc marge de maniobra pel vacil·lant suport que tenen els seus partits. Reuters titula que ambdós intenten “descongelar unes tenses relacions”.

Associated Press es limita a constatar que el primer ministre espanyol té la primera entrevista amb el líder secessionista català. Segons l’agència, els partits proindependentistes a Catalunya tenen una escassa majoria al Parlament i les enquestes mostren que la regió està dividida sobre la seva separació d’Espanya.

Des de la Cadena Ser, Pepa Bueno, lamenta que una imatge que hauria de ser normal, la trobada, s’hagi convertit en notícia extraordinària per la iniciativa de ruptura d’un i la inacció de l’altre. “Quina pena no haver descobert fa quatre anys que per abaixar el suflé cal fer alguna cosa, com a mínim aixecar-se de la cadira i prémer el botó del forn. Si hi ha eleccions i torna a guanyar...tant de bo que Rajoy no ho oblidi aquesta vegada”. David del Cura a Onda Cero explica que Puigdemont ha anat amb la llista de la compra, però Rajoy té la tenda tancada.

“Després de més de dues hores de trobada, ahir el president Puigdemont va tornar amb quatre dècimes d'objectiu de dèficit i va deixar a Rajoy un llistat nou de 46 reclamacions (s'han multiplicat per dos les que va entregar Artur Mas fa dos anys) que ja negociaran els vicepresidents Soraya i Junqueras”, ha comentat aquest matí Mònica Terribas. Per a Jordi Basté, l’entrevista va servir a Rajoy per fer una roda de premsa, “va donar per iniciada la campanya electoral”. És bo que la gent conversi, ha continuat, “i veurem quin significat té pel futur d’Espanya”. Des de la mateixa emissora, Nacho Martín Blanco troba “reconfortant” veure inusuals gestos de distensió i cordialitat.

A 8tv, Joan Tapia i Pilar Rahola, entre d’altres, se les van tenir perquè Tapia va defensar que el millor de la trobada és que tant Rajoy com Puigdemont han rectificat la seva negativa a parlar (Puigdemont considerava que no pagava el tret fer-ho amb un president amb funcions). Rahola va sostenir que no és veritat que Artur Mas no vulgués entrevistar-se amb Rajoy. “No conec cap líder sobiranista que s’hagi negat a entrevistar-se amb el president d’Espanya”. Rahola escriu avui a La Vanguardia que l’entrevista “no significa que els catalans renunciem al procés, o que Rajoy es transforma en Cameron”. “Només significa el que significa, que el diàleg és necessari per a tot, fins i tot per a la ruptura”.

Per a José Antich, la conversa d'uns 140 minuts “és en si mateixa una notícia”. “A partir d'ara, Puigdemont i Rajoy tornen a les seves respectives caselles”. Ara bé, “el full de ruta independentista es manté i el referèndum pactat és l'única via real de negociació possible per a un futur govern a Madrid”. Salvador Cot es pegunta “qui s'hauria imaginat fa ben pocs anys que el president espanyol rebés el de la Generalitat acceptant, a l'avançada, que es disposava a escoltar un independentista decidit a tirar endavant el seu programa (...) Això no condueix cap a un acord, ni de lluny. Però és un inici de normalització de l'independentisme català a l'entorn del búnquer polític madrileny, que ha de començar a acceptar que ni els tribunals, ni els insults, ni les amenaces no derrotaran un projecte clarament majoritari dins les classes mitjanes d'aquest país. La història sempre avança”. Oriol Jordan creu que la reunió, en condicions normals, hauria de marcar un punt i a part. “A Escòcia, després de tantes peticions de referèndum frustrades ja haguessin declarat la independència. Afortunadament per a ells, van topar amb un Estat una mica més democràtic que aquest. Mentrestant, els partits espanyols aliens a aquesta causa, continuen preparant una cursa electoral”.

Els editorials dels diaris fan distintes aproximacions. El Mundo contempla un Puigdemont que vol, a la vegada, bufar i menjar sopa. Un Puigdemont que ho demana tot, però no ofereix res. “No és possible fer concessions quan l’altra part no respecta la legalitat”. I acaba: “Qui res no ofereix no pot esperar res de l’altre. Aquesta és la resposta que mereix l’independentisme català”. Álex Sàlmon subratlla un fet curiós, durant una bona estona, amb les dues rodes de premsa de Rajoy i Puigdemont coincidint, les dues televisions públiques, l’estatal i l’autonòmica, oferien imatges dels dos presidents donant explicacions en dos plans diferents. Rajoy, aquesta vegada, no es va amagar i va mitigar la veu de l’altre parlant sobre ell.

La Razón considera que el diàleg amb l’independentisme és impossible i troba “perversa” la contradicció de voler dialogar amb el representant d’un Estat que vol esquarterar amb la segregació. Abc afirma que Puigdemont va anar a La Moncloa per escenificar el conflicte permanent amb l’Estat “que és l’única cosa que justifica la seva existència política com a president de la Generalitat”. El diari dibuixa un Puigdemont animat per un nacionalisme burgès lliurat a una “causa il·legal i inversemblant” davant d’un Rajoy que defensa la legitimitat democràtica. “Així és impossible entendre’s (...) Rajoy no pot fer altra cosa que la que està fent: impulsar tots els conflictes constitucionals que siguin necessaris”. Oti Rodríguez al mateix diari s’agafa a una frase de Puigdemont (“se m’ha girat l’antena”) per fer tres hipòtesis sobre el personatge: és un marcià, un insecte que s’ha entusiasmat en pentinar-se o un operari de manteniment del TDT (sic).

Ara considera que les reunions anunciades entre Junqueras i Santamaría “han de servir per explorar acords en el dia a dia”. Tot i això, Puigdemont va deixar clar que no variarà el seu full de ruta. “La qüestió és si aquest grau de tensió serà compatible amb un mínim grau de cooperació institucional (...) i si en algun moment, qui governi a Madrid serà capaç de posar una oferta amb cara i ulls sobre la taula per celebrar un referèndum vinculant”. PuntAvui creu que aquestes reunions posteriors “ cal interpretar-ho com a gestos formals que convenen a les dues parts. Benvinguts siguin, però el problema entre Catalunya i Espanya, més enllà de les formes, és de fons”. Per al diari, “més enllà de les formes, el conflicte polític es manté intacte i amb cap perspectiva d'acord, sobretot si es té en compte la situació política espanyola, pràcticament abocada a unes noves eleccions”.

El Periódico valora que el canvi d’interlocutor català ha trencat, si més no de moment, “amb l’alarmant falta de química personal”. Després de recordar que l’any 2014 Sáenz de Santamaría i Joana Ortega van rebre també un encàrrec similar “amb resultats evidents”, “per la situació pràcticament preelectoral que viu Espanya i per la importància del full de ruta independentista, no es podia demanar més”. La Vanguardia opina que la reunió convenia a tots dos, però el fons de la qüestió continua sent el mateix: les relacions són molt tenses i la reunió no va propiciar avenços. Seria bo, acaba, que “d’ara endavant, continuessin treballant, amb més vocació d’acord, per superar uns desacords que tenen de fa molt temps el país en suspens”

El regal. L’obsequi de Rajoy, la segona part d’El Quixot, ha propiciat comentaris de tota mena. Per a Bieito Rubido (Abc), el llibre és una de les més grans proves escrites de l’espanyolitat de Catalunya, molt abans de 1714. L’autor li recomana, a més, altres lectures a Puigdemont: Salvador de Madariaga i el darrer llibre del seu paisà Josep Borrell sobre els comptes de la Generalitat. “Això sí, els llibres no es cremen, encara que El Quixot comenci així”.

Per a Isabel García Pagan (La Vanguardia), ni Rajoy és el cavaller de la Manxa ni Puigdemont un dels galants bandolers catalans que descriu Cervantes, però cap dels dos no és aliè a les lluites del Principat i la Cort. David Portabella, a PuntAvui, escriu sobre El desglaç d’El Quixot’ i acaba: “És evident que el Tribunal Constitucional té com a funció bàsica resoldre els conflictes de competències, però crec que hem de fer un esforç per tenir menys disputes”, va proclamar Rajoy. I no era un deliri quixotesc”.

Vilaweb, a les perles del dia, també inclou el regal de Rajoy, les paraules de Puigdmenot a Rabell (“La paciència no és infinita, el bastó i la pastanaga s’han acabat’”) i que el nou àlbum de Manel, Jo competeixo, és al primer lloc de les llistes de discs més venuts a l’estat, com va passar amb altres títols el grup.