_
_
_
_
_

Prat atribueix la lesió de Quintana a una “intervenció policial”

L’excap dels Mossos reitera davant del tribunal que no va autoritzar el llançament de pilotes de goma el 14-N

Jesús García Bueno
Ester Quintana a l'entrada de l'Audiència de Barcelona.
Ester Quintana a l'entrada de l'Audiència de Barcelona.Albert Garcia

L'excap polític dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, ha admès avui per primera vegada que la policia va causar les ferides a Ester Quintana durant la vaga general del 14 de novembre del 2012. “Estic convençut que les lesions d'Ester Quintana van ser produïdes per una intervenció policial”, ha reconegut en la seva declaració, com a testimoni, davant del tribunal que jutja dos mossos per aquestes ferides. Prat, no obstant això, ha posat en dubte que els dos agents que s'asseuen al banc dels acusats siguin els responsables del succés. I ha reiterat que en cap moment va autoritzar, aquella jornada, que es llancessin pilotes de goma.

El Departament d'Interior va negar, inicialment, que els Mossos haguessin rebentat l'ull esquerre de Quintana. Fins al juliol de l'any passat no va reconèixer, i només veladament, que les lesions van ser provocades per un projectil llançat pels antidisturbis. Entre altres coses, va abonar a Ester Quintana una indemnització de més de 260.000 euros. Interior va arribar a donar fins a sis versions diferents del que havia passat. Prat ha defensat que ho va fer així per falta d'informació, però ha reconegut alguns errors. “Els primers informes que rebem el cos policial no ho deien així. A mesura que es va investigant es va veient que aquesta lesió només pot ser causada per la intervenció policial. El mateix cos policial ha reconegut que no es va fer prou bé”.

Prat era a la sala de comandament quan van tenir lloc els fets. Segons ha explicat aquest matí, va conèixer les lesions a Quintana a les 21.30, tot just una hora després que es produïssin. “Vam demanar si algú havia llançat pilotes de goma, i se'ns diu que no”. “[Autorizar el llançament] era una responsabilitat que requeia sobre mi, i jo no l'havia donat”.

El que va obligar a Interior a canviar la seva versió van ser les successives imatges que van aparèixer a Internet. Quan la investigació judicial ja estava a punt de concloure, un informe d'Assumptes Interns va obrir noves incògnites. L'informe va revelar que membres de la furgoneta 414 dels antidisturbis (que no són entre els acusats) van mentir sobre la seva posició a la zona del passeig de Gràcia on van tenir lloc els fets. El document també apunta que un agent d'aquest equip va realitzar “uns llançaments abans i després” de la lesió de Quintana “sense seguir els protocols”. L'exdirector general de la policia els va obrir per aquest motiu un expedient disciplinari i els va canviar de destinació, una cosa que no va passar amb el subinspector i l'escopeter que estan sent processats.

La troballa permetia, segons el parer de Prat, obrir noves línies d'investigació i apuntar com a responsables altres agents. El jutge d'instrucció, no obstant això, va descartar seguir aquest camí. Prat s'ha mostrat comprensiu amb la decisió: “El jutge, i ho entenc, considerava que els fets ja estaven prou comprovats”. L'excap dels Mossos ha insistit que el que va passar realment aquella nit segueix sent una incògnita. “Des del primer moment, s'ha intentat buscar per tots els mitjans la prova gràfica del que va passar. I em sap greu perquè les imatges existeixen, i crec que algun dia sortiran”, ha dit en al·lusió a mitjans de comunicació que, segons aquesta tesi, tindrien en el seu poder més imatges de les que han declarat tenir.

“Els primers interessats a saber què va passar allà i aclarir les responsables corresponents som nosaltres”, ha al·legat Prat. A preguntes de l'acusació, ha explicat que el cas Quintana no va ser “en exclusiva” el motiu que el va portar a deixar en càrrec, tot i que ha admès que sí que va ser una d'entre “moltes” altres raons.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_