El Papa torna de Lesbos amb 12 refugiats que acollirà al Vaticà
Són tres famílies de sirians, entre ells, sis menors, la manutenció dels quals cobrirà el Vaticà
El papa Francesc acollirà al Vaticà una dotzena de refugiats confinats fins ara en un camp de Lesbos, l'illa grega que ha visitat el Pontífex. Segons una nota difosa per la Santa Seu amb la firma del portaveu Federico Lombardi, Jorge Mario Bergoglio viatja de tornada a Itàlia amb tres famílies de sirians fugits de la guerra. "El Papa", diu el comunicat, "ha volgut fer un senyal d'acolliment als refugiats". Entre la dotzena de refugiats que seran acollits pel Vaticà, assistits en primera instància per la Comunitat de Sant Egidi, hi ha sis menors d'edat. Els membres de les tres famílies són musulmans i provenen de Damasc, la capital del país, i Deir Ezzor, aquesta última província oriental controlada per l'Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès). "Les seves llars", diu la nota, "han estat bombardejades".
Lombardi especifica en el comunicat que l'acord d'acolliment s'ha aconseguit amb "les autoritats competents, gregues i italianes". Segons el Vaticà, els dotze sirians van arribar a l'illa grega abans que la Unió Europea aconseguís un acord amb Turquia per deportar els migrants arribats a territori grec. El pacte preveu expulsar a Turquia totes les persones que hagin arribat a partir del 20 de març il·legalment, fins i tot si són sol·licitants d'asil. A canvi, els Estats membres —excepte Hongria i Eslovàquia— acolliran un nombre de sirians equivalent al dels expulsats, amb una xifra màxima de 72.000.
Des que va ser escollit ara fa tres anys, Jorge Mario Bergoglio ha insistit que l'Església ha de donar passos concrets per acollir i integrar els que fugen de la gana o de la guerra. Al setembre del 2013, durant una visita a una organització dels jesuïtes que ajuda els refugiats, va demanar que l'Església s'involucrés més amb el problema: “Els convents buits no són nostres, són per a la carn de Crist que són els refugiats”.
Just dos anys després, i davant la indiferència de bona part de la comunitat eclesiàstica, va tornar a la càrrega. Va demanar a les “parròquies, comunitats i religioses i monestirs” d'Europa que obrissin les seves portes a les famílies de migrants. De moment, totes les seves crides han quedat en no res. No seria estrany que Francesc desitgi passar a l'acció a través de l'exemple.
