Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Algú sap què vol dir ‘urolàgnia’?

Pilarín Bayés i Òscar Dalmau publiquen ‘Abecedari per a adults’, una paròdia del clàssic llibre infantil amb paraules (presumptament) no aptes per a menors

Moment de la presentació d''Abecedari per a adults'.
Moment de la presentació d''Abecedari per a adults'.

Ella diu que ell “és un mite de la modernitat” i ella adora els mites de la modernitat. Ell diu que ella és “una patum de Catalunya” i ell adora les patums de Catalunya. La història d’amor està servida. Es titula Abecedari per a adults i és un llibre amb format infantil i contingut no aconsellables per a petits, perquè els termes que hi surten són d’aquells, diguem-ne, socialment incorrectes per als nens i nenes. Ella és la Pilarín Bayés. Ell és l’Òscar Dalmau.

La celestina d’aquesta història ha estat Iolanda Batallé, editora de Bridge, que va proposar a l’Òscar escriure una mena de llibre-abecedari per a adults i ell, miraculosament, va acceptar i, a sobre, encantat que la seva admirada Pilarín, en fes els dibuixos (“si no arriba a ser ella, no hauria sortit el llibre”, adverteix el presentador). La Pilarín què havia de dir? “Encantada d’assumir un repte com aquest, estimulant i divertit”.

A la presentació d’un llibre, fa anys, només hi va venir ell. I, esclar, ens vam fer íntims

La presentació, aquest dijous, ha estat en una aula de la classe dels Trens de P-3 de l’escola IPSI, a l’Eixample Esquerra de Barcelona. Els dos s’han assegut a la taula de la mestra, davant dels periodistes, encaixats a les tauletes (i les cadiretes!) dels alumnes, i, després de passar llista, com correspon, s’han sincerat. Ella ha revelat que ja es coneixien: “A la presentació d’un llibre, fa anys, només hi va venir ell. I, esclar, ens vam fer íntims”. Ell ha reconegut que té una de les col·leccions d’abecedaris il·lustrats (per a nens) “més importants del món” i que juntament amb la Núria Feliu, és una de les seves admirades.

Abecedari per a adults té una versió en català i una altra en castellà, prologada pel Gran Wyoming, i cada pàgina està dedicada a una lletra i conté una paraula que comença amb aquesta lletra, la seva explicació (brevíssima, contundent i, sovint, surrealista) tot utilitzant paraules amb la mateix inicial i el dibuix d’un o més animals els noms dels quals comencen per la lletra en qüestió. Els animals, representen l’acció. Exemple: PUTA. P, p. El porc Pasqual paga propina a la pantera puta. Un altre: ONANISME. O, o. L’ós onanista ofèn l’oca Obdúlia oprimint-se els ous obsessivament. No és d’estranyar que la Pilarín Bayés hagi comparat, encantada, el seu company amb Quevedo o Ausiàs March: “Fa tot un joc de paraules encadenades, és un pàjaru que domina tant les paraules...”

Dalmau, presentador de El gran dictat, a TV3, està encantat de treballar amb la il·lustradora, amb els llibres de la qual assegura que s’ha criat. Però ara... “Som moltes les generacions que ens hem quedat òrfenes perquè, de grans, ja no hem tingut llibres de dibuixos de la Pilarín”. Es tractava, doncs, en certa manera, d’arreglar aquest error universal. “Jo he intentat que ella no se sentís incòmoda havent de dibuixar paraules com zoofília, fel·lació, bollera, bujarró o sodomia”, ha explicat Dalmau. Ella ha reconegut que li feia angúnia “dibuixar coses irrespectuoses”. I ell ha volgut confirmar: “Encara dibuixes cada setmana per al Catalunya Cristiana, oi?” (Sí, encara ho fa.) La filla de la Bayés, la Marga, que treballa amb ella, ha volgut remarcar la procedència familiar: “Som de Vic, una ciutat molt conservadora”, ha dit. “Molts em diuen: ‘Marga, no li hauries de deixar fer, això!’” L’Òscar Dalmau ha avisat que pensen fer una presentació a la casa de la Pilarín, a Vic, per desmuntar qualsevol teoria que pretengui argumentar que els dibuixos puguin ser pornogràfics: “Els ensenyarem només els dibuixos, sense el text, i veuran que no hi ha cap manca de respecte”, ha proposat.

De fet, el llibre no és cap mena de Kamasutra escolar amb animalets: “No hem volgut que tot sigui sexe”, ha explicat Dalmau, davant el somrís (perenne) de la coautora. “Parlem de drogues, de violència, de racisme... Però el sexe sempre ha escandalitzat i s’ha amagat als nens, mentre que la violència, no, quan potser hauria de ser al revés”. No deixa de sorprendre que al llibre només aparegui un ésser humà, el que cal per il·lustrar l’última paraula del llibre: zoofília.

La Pilarín ha reconegut que l’explicitat que demanava l’Òscar en alguns dibuixos li costava d’assumir: “Ha estat un repte i he aprés moltes paraules”, ha comentat. “Però no vull aplicar cap de les copses que hi ha al llibre, que consti!” La veritat és que tots dos han aprés molts significats, igual que els aprendran els lectors. O hi ha algú que sàpiga què vol dir ‘urolàgnia’?