Brussel·les proposa una agència federal que centralitzi les peticions d’asil

La crisi migratòria serà “un dels assumptes determinants per a Europa en les properes dècades”. Així de taxativa arrenca la proposta de reforma del sistema d'asil que presenta aquest dimecres la Comissió Europea. Brussel·les planeja l'engegada d'una agència federal que centralitzi tot el que fa referència al dret a l'asil. I pretén distribuir els asilats per quotes entre els socis, o mantenir l'statu quo (la petició d'asil és responsabilitat del país on se sol·licita) però amb un mecanisme d'emergència de repartiment en cas d'arribades massives a algun país.

Brussel·les fa mesos que gesticula, amb poc èxit, perquè els Vint-i-vuit apliquin el que han acordat en les successives cimeres de l'últim any. La Comissió va activar un mecanisme de redistribució dels refugiats des de Grècia i Itàlia que gairebé no s'ha utilitzat, i un sistema de reubicació directament des de Turquia —amb l'objectiu declarat de desmantellar les màfies de traficants de persones—, que hauria de funcionar si el pacte UE-Ankara no es queda en paper mullat. I ha creat una controvertida guàrdia europea de fronteres per protegir la integritat de la zona Schengen. La tercera pota d'aquest projecte per gestionar la crisi migratòria és un canvi radical en el dret d'asil, davant dels forats que ha mostrat el model europeu en els últims temps, que pot molestar alguns dels Estats membres.

La Comissió presentarà demà una proposta al Consell Europeu i a l'Eurocambra –encara que la definitiva arribarà al maig– amb dues línies mestres. Una: convertir l'Oficina Europea de Suport a l'Asil (EASO, per les seves sigles en anglès) en una autèntica agència federal, amb amplis poders i que hauria de centralitzar les peticions d'asil si els socis opten per la proposta més ambiciosa. Aquesta agència permetria agilitar l'harmonització dels procediments i dels estàndards del dret a l'asil a tota la Unió. I dos: un canvi del reglament de Dublín, la regulació que ha fracassat estrepitosament en aquesta crisi i que estableix que els refugiats han de demanar asil al país d'entrada.

Brussel·les ofereix dues possibilitats per modificar Dublín. La més revolucionària seria que la nova agència distribuís les peticions d'asil de forma centralitzada, entre els Vint-i-vuit i mitjançant una clau de distribució similar a la de l'esquema de reubicació: en funció “de la grandària, la riquesa i capacitat d'absorció de refugiats” de cada soci. El Regne Unit, en ple referèndum sobre la seva pertinença a la UE, ja ha mostrat clarament la seva oposició a aquest esquema. Davant de les més que previsibles resistències, el pla de Brussel·les addueix que el sistema actual “dóna una responsabilitat proporcionada a alguns Estats membres i acaba incentivant la immigració il·legal”, segons l'esborrany de la proposta que ha pogut consultar aquest diari.

La segona opció és més realista: passa per mantenir l'statu quo, però alhora introduir un mecanisme de correcció que permeti la distribució de les peticions d'asil entre els Vint-i-vuit en cas d'emergència en algun país, com està passant a Grècia. En aquest cas, l'esborrany estableix que aquest mecanisme d'emergència estarà vinculat d'alguna manera “al suport de la guàrdia europea de fronteres”, que hauria d'estar enllestida al juny i començar a operar a l'estiu.

Brussel·les, en fi, vol una transició més o menys ordenada des del sistema actual, en el qual la responsabilitat de l'asil recau en els Estats, per acabar traslladant “a llarg termini” aquesta competència en l'àmbit europeu, a través de la nova “Agència Europea d'Asil”, amb vincles clars amb la Comissió. La nova agència tindria amplis poders: fer-se càrrec del procés de decisió “únic i centralitzat” relatiu a les peticions d'asil, tant en primera instància com en la fase d'apel·lació, i liderar el procés d'harmonització per evitar els múltiples forats actuals del dret a l'asil de la UE.

La proposta, formulada en un dens document de 21 pàgines, inclou un apartat per evitar alguns dels problemes actuals: bona part dels sol·licitants d'asil en un país acaben marxant a un altre, a la recerca de les millors condicions que ofereixen Alemanya o Suècia, per exemple. Per això, Brussel·les impulsarà que hi hagi més convergència entre els sistemes d'asil, amb un mínim comú. I fins i tot podria haver-hi “sancions” per aquests moviments: “Alguns drets podrien condicionar-se a no sortir del país assignat al demandant d'asil”, diu l'esborrany.