_
_
_
_
_

Sant Jordi, un dissabte de misteri

Llibreters i editors esperen augmentar els 20,3 milions en vendes del 2015 malgrat que la Diada cau en dia semifestiu

Carles Geli
Gent que passeja per Lleida per veure i comprar llibres durant Sant Jordi, l'any passat.
Gent que passeja per Lleida per veure i comprar llibres durant Sant Jordi, l'any passat.Javier Martín

Atès que cau en dissabte, la Diada de Sant Jordi serà enguany una gran novel·la de misteri: com que no és feiner, la gent que treballa no s’escaparà de l’oficina per comprar el llibre, les escoles no trauran els alumnes a visitar les parades als carrers, especialment de les grans capitals. Potser aquestes clares vendes de menys es compensaran amb la compra a les localitats de segones residències o amb les que faci la gent de comarques que vagin a passar el dia a Barcelona, on sí que trobaran els seus autors preferits. La gran esperança queda, doncs, en el fet que les vendes, per anar tranquils o garantir-se que no s’esgoti el títol preferit, es facin durant tota la setmana prèvia. Però, en qualsevol cas, absolutament tot anirà a compte de la climatologia…

Aquest és el complex panorama amb el qual editors, llibreters (i autors) afronten aquest any la data clau del sector. En un context econòmic generalitzat d’aires de recuperació o, almenys, que aquest àmbit ha tocat fons, “esperem entre un 1% i un 2% d’increment de vendes sobre la facturació de l’any passat, que ja va ser un 6% superior a la del 2014”, apunta el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura, cosa que es va traduir el 2015 en 20,35 milions d’euros a partir d’1,5 milions d’exemplars venuts, fruit d’una oferta d’uns 40.000 títols.

“Com que és un dia semifestiu, el moviment es notarà, però ja n’estem vacunats: cada 7 o 10 anys el calendari ens ve així. Pluja? Doncs que la gent surti amb paraigua”, va fer broma Daura. En qualsevol cas, per oferta no quedarà: malgrat que no es disposa de les dades definitives, el gremi de llibreters espera que aquest any hi haurà un increment del nombre de parades als carrers de la capital catalana, els 70% de les quals es concentraran entre Ciutat Vella i la Rambla.

D’aquesta oferta, i del tràfec que fa sortir al carrer només a la capital catalana 1,2 milions de persones, en gaudiran especialment la quinzena de llibreters independents de diferents països europeus i en especial de ciutats literàries designades per la Unesco. Aquesta condició la comparteix Barcelona des del desembre passat, per la qual cosa viurà el seu primer Sant Jordi després d’aquesta nominació. La iniciativa és fruit del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), que sota l’eslògan i el portal electrònic Booksandroses (www.booksandroses.cat) aspira a difondre i exportar, a imatge i semblança del Saint Patrick’s Day irlandès o l’Any Nou xinès, una festivitat socioliterària que ja se celebra en uns 40 països, segons xifres del mateix Diplocat.

Que Sant Jordi és un esdeveniment sociocultural que comença a anar més enllà de la literatura i del català ho ratifica també la lenta però constant entrada de socis d’altres àmbits en la gestió i difusió de la jornada. Així, als patrocinadors que lentament s’hi han anat incorporant en els darrers anys com Renault, la Confraria del Cava (que continua permutant punts de llibres comprats en llibreries agremiades per una copa de cava el dia de Sant Jordi al Palau Robert de Barcelona) i Transload, s’hi han afegit aquest any firmes de sectors encara més allunyades del sector llibresc, com la companyia aèria Vueling o la companyia d’assegurances Nationale-Nederlanden. “No els hem anat a buscar nosaltres i a sobre els demanem que no promocionin els seus serveis… és una mostra que volen associar-se a nosaltres pels valors de coneixement o cultura que té l’esdeveniment”, assegura Marià Marín, secretari tècnic dels llibreters.

En aquest context d’optimisme moderat, demà dimecres el conseller de Cultura, Santi Vila, es reunirà amb els llibreters catalans, que són el 12% dels que hi ha a Espanya, però que, en canvi, facturen un 20% dels llibres que es venen per aquest canal en tot l’Estat. Precisament, una ajuda per actualitzar el mapa de llibreries de Catalunya (l’últim és del 2007, just d’abans de la crisi) és una de les demandes que hi haurà sobre la taula. No es respira pessimisme. “Si es compleix això de voler corregir el dèficit de recursos de gairebé 800.000 euros en la dotació de biblioteques, això del xec regal als nens catalans que facin sis anys per adquirir un llibre a les llibreries i iniciar així la seva biblioteca personal, i la protecció a les llibreries ens donaríem per satisfets; i la predisposició de la Generalitat a tot això sembla bona”, apunta Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre de Catalunya, que agrupa totes les branques del sector.

“Sant Jordi demostra la vitalitat del llibre de paper”, opina Tixis, que va xifrar en un 3% el percentatge del llibre digital en el negoci, molt més baix que en altres indústries culturals. A més, es va aventurar a assegurar que “els pirates dels llibres electrònics principalment no solen llegir-los: el veritable lector no és consubstancialment consumidor de llibres pirates”. Una altra xifra que va recordar va cridar l’atenció: a Espanya hi ha uns set milions d’analfabets funcionals, és a dir, gent que té dificultats de comprensió lectora. Hi ha marge, doncs, perquè creixi el sector i Sant Jordi, sigui dia laboral o dia festiu…

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_