_
_
_
_
_

Un empresari penedit: “Jo era el caixer automàtic del banc BPA”

Rafael Pallardó va detallar a la justícia com enviava diners a la Xina amb un sistema de “compensacions en efectiu” que li van proposar els directius del BPA

Jesús García Bueno
Seu central de la Banca Privada d'Andorra.
Seu central de la Banca Privada d'Andorra.Efe

Rafael Pallardó, un empresari penedit investigat al cas Emperador, és el màxim responsable del fet que el conseller delegat de Banco Madrid i la Banca Privada d'Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, sigui a la presó. Pallardó va detallar, davant la justícia andorrana, com enviava diners a la Xina amb un sistema de “compensacions en efectiu” que li van proposar els directius del BPA: “Jo era el caixer automàtic del banc a Espanya”, va dir Pallardó en la seva declaració, a la qual ha tingut accés EL PAÍS. Un any després de la intervenció del banc per l'escàndol de blanqueig, la pugna pel seu control segueix oberta.

Pallardó és l'home que des del 2008 va blanquejar part de la fortuna acumulada per Gao Ping, presumpte capo de la màfia xinesa. Va ser detingut el 2012 en el marc del cas Emperador. I va decidir col·laborar amb la justícia. Primer, amb l'espanyola. I més tard, al març del 2015, amb l'andorrana. Les autoritats d'aquest país acabaven d'intervenir BPA i apartar als seus directius. El detonant va ser una nota del Tresor nord-americà, que acusava l'entitat de facilitar el rentat de diners d'organitzacions criminals de Xina, Veneçuela, Rússia i fins i tot del càrtel mexicà de Sinaloa.

Les explicacions de l'empresari a Andorra (al març i al juny del 2015) posen al descobert pràctiques bancàries del BPA que, segons fonts consultades per aquest diari, eren generalitzades en el sistema financer andorrà. Dedicat al “negoci de la marroquineria”, Pallardó va explicar que va contactar al 2008 amb el cunyat de Gao Ping. Aquest pretenia usar-lo com a intermediari per enviar, via Andorra, “quantitats importants de diners” a la Xina (fins a 300.000 euros setmanals).

Per no haver de “passar la frontera” amb bitllets, el banc li va proposar “contactar amb clients seus perquè recollissin l'efectiu a Espanya”. L'empresari va detallar aquest “sistema de compensació”: “Jo donava efectiu a clients del BPA a Espanya. El banc reintegrava aquesta suma al compte del client i ho ingressava a la meva per poder fer la transferència a la Xina”. El sistema beneficiava també al banc perquè, més enllà de les comissions que cobrava, “podia satisfer les necessitats d'efectiu dels seus clients”.

El banc li facilitava les dades de contacte de la persona que recolliria l'efectiu i organitzava el lliurament. Joan Pau Miquel no només era “plenament conscient” i “avalava” l'operativa sinó que, en almenys dues ocasions, li va lliurar diners en mà (uns 200.000 euros) a Barcelona. “Et vindrà a veure Déu”, li va dir un directiu per anunciar-li la visita de Miquel. A la seva declaració, el conseller delegat va admetre els pagaments, però els va vincular a “motius personals”. Miquel va admetre que existia una “pràctica” de compensacions fins al 2011, però es va desmarcar de qualsevol il·legalitat. Els clients, va afegir, “no es coneixien necessàriament, era el banc qui els creuava”. La jutgessa va creure Pallardó i, només tres dies després d'escoltar-lo, va enviar el banquer a la presó de La Comella, on continua.

Pallardó va anotar a la seva agenda (un dels indicis que consten al cas Emperador) davant el creixent traspàs de fons, que va portar a una “dinàmica” de “descontrol”. “Jo era el caixer automàtic del BPA a Espanya (...) Feia guanyar molts diners al banc”. Tant, que —sempre segons la seva versió—, Miquel va arribar a perdonar-li 20.000 euros en comissions i fins i tot va apartar un directiu que va posar pegues a aquest sistema.

Sense por a Gao Ping

L'empresari valencià nega que els directius fessin de “mules” i assegura que en una ocasió “va compensar” efectiu amb els germans Cierco, els accionistes majoritaris del BPA, apartats des de fa un any. “No m'interessava perquè era poca quantitat, però em van dir que s'havia de fer perquè era per a ells”. Pallardó va afirmar que el banc sabia que ell era només un “intermediari” i que “en algun moment tenia més efectiu que la documental que podia aportar”. “Qui decidia on s'havien d'enviar els diners era el xinès”.

A preguntes de la jutgessa andorrana, Pallardó va afirmar que no té por a la xarxa de Gao Ping —“fins i tot s'han interessat pel meu estat”—, però “sí al BPA”. Nega, a més, que els diners de Gao Ping procedeixin del crim organitzat. “Senzillament, els xinesos declaraven un valor inferior del real de la mercaderia que importaven a Espanya per pagar menys a Hisenda”. L'empresari està imputat a Espanya per blanqueig, associació il·lícita, frau fiscal i falsedat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_