La Seu també va adjudicar contractes a dit a Efial per 500.000 euros

L'escàndol per les adjudicacions a dit a la consultora Efial s'estén ara a la Seu d'Urgell (Alt Urgell). L'Ajuntament, en mans de CiU, ha pagat més de 500.000 euros a la firma barcelonina per assessories entre el 2007 i el 2014. La immensa majoria de contractes van ser per imports inferiors als 18.000 euros i es van adjudicar de forma directa, segons la documentació a la qual ha tingut accés EL PAÍS. Els socialistes, a l'oposició, demanen que s’aturin les contractacions a Efial, que està sent investigada per la seva activitat en diversos ajuntaments catalans, com Torredembarra o Girona. Un dels encàrrecs a la Seu d'Urgell, per 6.480 euros, va ser per abordar un possible “pacte de govern” davant de la “crisi”.

Efial és una consultora de grandària mitjana que treballa amb més de 70 ajuntaments catalans, la majoria governats per CiU. Va néixer el 2007 i aquest mateix any va ser contractada, per primera vegada, per l'Ajuntament de la Seu. En aquests primers treballs, Efial va assessorar el Consistori sobre la posada en marxa de la Societat d’Habitatge i Urbanisme la Seu (HIULS), una empresa 100% pública creada per “fomentar el desenvolupament urbanístic i facilitar l'accés a l'habitatge” als veïns. Es produeix la circumstància que, amb el temps, HIULS ha passat a contractar també els serveis d’Efial, que ha facturat el mig milió d'euros tant a l'Ajuntament com a aquesta societat.

Els imports pagats a Efial comencen a créixer a finals del 2008, quan Albert Batalla (CiU) es troba ja al capdavant de l'alcaldia. Batalla segueix sent avui primer edil de la Seu, és diputat al Parlament per Junts pel Sí i un home de total confiança del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El desembre d'aquest any, el Consistori va pagar 17.500 euros a Efial perquè elaborés el “pla estratègic” del municipi per als tres anys següents.

68 factures

En aquesta època, Efial va vendre els seus remeis a molts consistoris ofegats per la crisi econòmica. La consultora s'oferia per assessorar-los sobre com millorar la seva gestió o obtenir més ingressos; per exemple, creant entitats públiques per deduir-se l’IVA. Els seus detractors —grups de l'oposició, i també secretaris municipals i interventors que han denunciat les seves pràctiques— consideren que Efial planteja, en realitat, una “externalització” dels serveis públics. I agreguen que proposen crear noves empreses per passar a controlar-les i aconseguir noves adjudicacions amb menys transparència.

El PSC de la Seu, a l'oposició, col·loca HIULS en aquest context. El regidor i diputat Òscar Ordeig va destacar en un ple que “no té treballadors, però gestiona un volum molt important de diners” i va denunciar que les feines encarregats a Efial —estudis econòmics per construir una piscina o sobre l'hospital— no tenen res a veure amb la finalitat per la qual es va crear HIULS (habitatge). Els socialistes demanen la dissolució d'una “societat instrumental” i retreuen que les “tasques d'assessorament financer” d’Efial “s'han desenvolupat sense cap tipus de concurs”.

Els imports de les 68 factures cobrades per Efial a la Seu són variats, encara que pràcticament tots (sense IVA) no superen els 18.000 euros, que és el sostre que permet la llei per fer adjudicacions a dit. El concepte que apareix a les factures acostuma a ser molt extens, però també molt genèric i vague. Una de les feines més cridaneres va ser encarregada el 2010. L'Ajuntament va pagar 6.480 euros a la consultora per a l’“elaboració d'una proposta de pacte de govern per afrontar la crisi econòmica i quantificar quines ràtios econòmiques ha d'aconseguir l'Ajuntament per tenir una estabilitat a llarg termini”.

Fraccionar i agrupar

En la relació de documents consten pagaments sobre la “gestió integral del projecte d'una residència assistida (7.015 euros el 2011) o la “realització de tasques de suport en el tancament comptable de l'exercici 2010” (15.975 euros). I fins i tot una anàlisi sobre com obtenir més recursos per al municipi, detallada en la factura com a “eficiència en la gestió” i amb un cost per a l'erari públic de 6.000 euros.

El 2012 hi ha una sèrie de pagaments que també criden l'atenció. Tots ells versen sobre la mateixa matèria (assessorament pressupostari i mesures dinamitzadores de l'economia) però estan fraccionats per cadascun dels mesos de l'any, a raó de 2.214 euros al mes. En altres casos, per contra, apareixen agrupats sota un mateix pagament fins a vuit tasques d'assessorament diferents i sense res a veure. El 2013, per exemple, l'Ajuntament va pagar 10.200 euros per un paquet de treballs que incloïa una anàlisi de la situació financera de l'Hospital de la Seu o l'assistència a reunions amb el BBVA sobre refinançament.