Zapatero suggereix que es recuperi l’Estatut previ a la sentència
"No hi ha política en l'independentisme, l'independentisme només és un manifest”, afirma l'expresident del Govern espanyol
L'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha suggerit aquest diumenge com a sortida a la situació política catalana que es recuperi l'Estatut aprovat per les Corts i ratificat en referèndum el 2006, abans de ser retallat pel Tribunal Constitucional quatre anys més tard.
En una entrevista concedida a La Vanguardia, Rodríguez Zapatero assegura que l'Estatut va suposar “una gran oportunitat més que un gran problema”, per la qual cosa considera que “la sortida a l'actual laberint passa per tornar al punt de sortida”. A l'“origen dels problemes”, segons la seva opinió, hi ha la sentència del 2010 després del recurs presentat pel Partit Popular i el Defensor del Poble.
“No m'agradava la sentència. No vaig compartir-ne el to”, afirma l'expresident socialista, que denuncia en un altre moment que llavors “alguns van veure l'ocasió per fer un salt al buit” marcant-se com a objectiu la independència de Catalunya. Rodríguez Zapatero admet que es va sentir “sol” en el debat de l'Estatut, i precisa que “no hi ha política en l'independentisme. L'independentisme només és un manifest”.
Per la socioverència
“No vaig veure mai Artur Mas com un independentista. No el vaig veure més catalanista que Pasqual Maragall”, assenyalat l'exsecretari general del PSOE, que planteja definir Catalunya com a “comunitat nacional” com a possible solució al seu reconeixement. Rodríguez Zapatero nega que en les seves negociacions amb Mas per l'Estatut acordessin apartar Maragall, encara que reconeix que després de les eleccions catalanes del 2006 li hauria “agradat una fórmula de govern amb CiU” en lloc reeditar el tripartit, amb José Montilla a la presidència de la Generalitat.
“Estava a favor d'una gran concertació catalana que donés continuïtat a l'entesa PSC-CiU en l'assumpte de l'Estatut”, explica Zapatero, que admet haver sondejat la possible entrada de CiU al Govern central, amb Josep Antoni Duran Lleida com a ministre. En la seva opinió, Duran “hauria estat un bon ministre d'Exteriors, però les condicions no es van donar”, com tampoc va ser possible “estovar” el PP en el procés d'elaboració de l'Estatut. El llavors president dels populars catalans, Josep Piqué, “estava disposat al diàleg, però ho van frenar”, assegura.
