Es busca síndic de Barcelona

Barcelona està triant aquests dies el seu síndic de greuges. La figura, creada fa deu anys a semblança dels organismes que ja funcionen en l'àmbit espanyol i català, passa per primera vegada per un procés de democràcia a la xarxa que es troba en la seva segona i definitiva fase. En la primera, van ser les entitats socials i veïnals les que van proposar al Consistori els perfils de candidats.

Fins al 15 d'abril, qualsevol barceloní podrà votar al web de l'Ajuntament. El que obtingui més vots, no obstant això, haurà de tenir el suport de dues terceres parts del ple municipal (28 regidors) per ocupar el lloc. Cinc aspirants competeixen pel càrrec de defensor dels barcelonins, en una oficina integrada per una dotzena de persones i amb un sou de 81.971 euros bruts anuals. Salari apart, el pressupost de l'organisme és d'uns 55.000 euros l'any.

Malgrat la falta de publicitat, el procés aixeca tensions polítiques entre els diferents partits, fins al punt que Convergència ha demanat el vot per correu electrònic per a un dels aspirants, davant la queixa de dos més. Aquest és un breu perfil dels cinc aspirants.

Maria Assumpció Vilà. És la síndica des del 2010 i la que, de moment, té més suports. Del 2002 al 2010 va ser cofundadora i gerent de la Fundació Oncolliga i secretària executiva i tècnica a l’Associació Espanyola Contra el Càncer del 1978 al 2002. “Durant el meu mandat s'ha impulsat el càrrec perquè hem doblat el nombre de queixes presentades”, explica. Defensa la imparcialitat política i reconeix coses a millorar en la seva gestió: “Cal obrir vies d'investigació permanent en temes d'infància, en els quals fins ara hem entrat poc, i habitatge, que són molt importants”.

Àngel Miret. Fins ara va segon en les preferències dels votants. Ha ocupat diversos càrrecs a la Generalitat i a l'anterior Govern municipal presidit per Xavier Trias. No oculta la seva afiliació a Convergència i resta importància al fet que la formació enviés correus als militants amb l'única informació del seu perfil. “Encara que ens triïn els ciutadans, després han de ratificar-ho els partits”, justifica. La seva trajectòria està vinculada a la militància a la UGT i actualment coordina el comitè per a l'acolliment de refugiats a Catalunya. Pensa que el càrrec està infradotat i promet demanar un increment de recursos humans.

David Bondia. Professor de Dret Internacional Públic, la seva carrera està vinculada a l'activisme dels drets humans. Actualment presideix l'institut que promou aquesta reivindicació a Catalunya i pertany a diverses entitats del sector. El decàleg de la seva candidatura aposta per fiscalitzar el Govern municipal en la defensa dels drets humans, impulsar un fòrum de síndics locals i fer que el càrrec sigui més participatiu. És el tercer candidat més votat de moment i critica la “falta de publicitat del procés per part de l'Ajuntament”. Per aquest motiu reclama un debat a la televisió municipal entre els cinc aspirants.

Mercè Molina. És la candidata feminista i va ser una de les redactores de la llei catalana contra la violència masclista. Advocada en exercici des de fa 39 anys, també va presidir l'associació de dones juristes. Defensa la desvinculació dels partits en el procés d'elecció. “No pot ser que no se sàpiga, en les queixes de la Sindicatura, qui són dones i qui són homes. Segur que tenen perspectives diferents”, explica en el seu vídeo de presentació. Diu que treballarà perquè Barcelona estigui “lliure de violència masclista”.

Miquel Nadal. Líder veïnal a Vallcarca, és advocat especialitzat en dret civil català. Defensa la seva candidatura per donar suport a “les reivindicacions dels veïns enfront de l'Ajuntament”. Es considera un bon candidat perquè assegura que sap escoltar, “que és del que es tracta en aquest cas”. Diu que els tres eixos de la seva candidatura són habitatge, educació i sanitat, i que treballarà per mitigar la desigualtat entre els barris de Barcelona. No critica el suport dels partits polítics a les candidatures.