_
_
_
_
_
ART

Del cor i les tenebres

Pels seus 15 minuts de glòria, els artistes no dubten avui d’anar a les ‘zones calentes’

Una mostra de l’obra de Peter Gallo que es pot veure a la galeria Àngels Barcelona.
Una mostra de l’obra de Peter Gallo que es pot veure a la galeria Àngels Barcelona.

Occident viu un clima cultural amable que, però, va de bracet d’una exagerada violència d’imatges sorgides de conflictes armats, terrorisme i enfrontaments socials. En aquesta polarització atiada per la ideologia de la comunicació, els artistes ja no en tenen prou amb aquests 15 minuts de celebritat, el seu èxit dependrà de les experiències viscudes, la rapidesa, l’eficàcia, la competència, la virtualitat.

ANTHONY REYNOLDS
GALLERY DE LONDRES,
EN RESIDÈNCIA.
ARTISTA: PETER GALLO
Galeria Àngels Barcelona
Pintor Fortuny, 27. Barcelona
Fins al 20 de maig

Per aconseguir-les, els artistes no dubten a acudir a les zones calentes del planeta. Fa poques setmanes, Ai Weiwei va voler evocar una de les imatges més vergonyants de la crisi de refugiats siriana: estès de cap per avall a la riba d’una platja, va emular la terrible fotografia d’Alan Kurdi, el nen sirià de tres anys mort després del naufragi de l’embarcació en què intentava arribar amb la seva família a Grècia. La fotografia que reprodueix l’escena va ser presa a Lesbos, on per aquests dies l’artivista xinès estava creant un monument en memòria als migrants. “D’alguna manera, tots som refugiats”, va declarar Weiwei sense rubor a la cadena de televisió India Today. Pocs dies després, col·locava en els aparadors d’un dels Olimps del luxe i el consum de París, els magatzems Le Bon Marché, uns teatrets de bambú amb escenes que al·ludien a l’assetjament a què l’havien sotmès les autoritats xineses anys enrere. Ho va justificar així: “Le Bon Marché és millor que el MoMA. Aquest centre hauria de ser celebrat per haver permès que les dones sortissin de casa i poguessin consumir en aquesta plataforma social"

Pels seus 15 minuts de glòria, els artistes no dubten avui d’anar a les ‘zones calentes’

Ai Weiwei no està sol en aquesta deriva miserabilista de l’art. Marina Abramovic s’acaba d’instal·lar a Atenes per muntar el seu espectacle As One al costat de l’organització non-profit NEON creada per l’empresari grec Dimitris Daskalapoulos, per ensenyar a una trentena d’artistes emergents, la majoria grecs, les seves tècniques performatives resumides en el mètode Abramovic, que consisteix en el silenci i la inacció, el mateix que la va portar a la fama global el 2010 amb la seva performance The Artist is present, a l’atri del MoMA. L’artista sèrbia amenaça d’estendre les seves pràctiques a altres països: “Aniré a Ucraïna. Vull estar en zones de conflicte on pugui ser útil”. Un altre artista, aquest cop el mexicà, nascut belga, Francys Alÿs, filma durant aquestes setmanes els jocs de nens i adolescents en els camps de refugiats de Kabarto i Shariya, al nord de l’Iraq, convidat per la Ruya Foundation de Bagdad, com a part del seu projecte Creativity for Survival, que considera una resposta artística a les crisis humanes.

La creativitat artística troba en qualsevol lloc els seus llocs. Des dels vuitanta, i paral·lelament al seu decantament comercial, es va estendre obertament al disseny, la moda i la fotografia. La firma Dom Perignon acaba de fitxar l’artista i cantant Björk i el seu videoartista Chris Cunningham per a la creació de l’estoig i l’ampolla de la sèrie From Earth to Heart, il·luminada amb un làser, que guarda un xampany vintage del 2006. En aquest context, l’exposició de Peter Gallo (1959) a la galeria Àngels Barcelona sobreviu de forma bella a l’espectacle il·limitat i embafador de l’artivisme més superficial.

Peter Gallo, en canvi, mostra l’impacte de la biopolítica: subtilesa però radicalitat

En les seves delicades pintures, Gallo no proposa el silenci davant del drama, com Abramovic, ni fa guinyols per a l’entreteniment dels consumidors de luxe, com Weiwei; tampoc es rendeix a l’espectacle promocional del luxe del xampany a l’estil Star Wars, com vol Björk. El treball d’aquest pintor nord-americà gira al voltant de l’impacte de la biopolítica i la medicalització en l’experiència artística. Gallo va treballar durant anys en un centre de salut mental rural a Vermont i va organitzar tallers en centres de dia per a malalts psiquiàtrics. Les seves pintures són d’una subtilesa i radicalitat extraordinàries i representen les ferides i els esquinçaments de l’individu d’avui, éssers assenyats, bojos o salvatges, indistintament, les despulles de saviesa dels quals són transportades per vaixells entre tenebres. Les seves pintures tenen un aire contingut i elevat, són dibuixos, escultures i collages a la vegada, amb la mateixa dosi de matèria, música i poesia. Al·legories del present que transmeten el que hi ha darrere del que veiem. Meravellosa exposició, fruit d’una nova modalitat de galerisme, en què Àngels Barcelona convida en residència una galeria estrangera. No tot està perdut. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_