_
_
_
_
_

Caos i improvisació a Grècia el primer dia de l’acord migratori UE-Turquia

Els arribats a Lesbos han estat traslladats a Mòria, on romandran fins a la seva devolució. Moren dues nenes al mar Egeu

Un grup de voluntaris ajuda a una embarcació pneumàtica a arribar a la illa grega de Lesbos.Foto: atlas | Vídeo: Petros Giannakouris
María Antonia Sánchez-Vallejo

El caos i la improvisació marquen les primeres hores de vigència del pacte entre la UE i Turquia per frenar l'arribada de refugiats a Grècia. Al voltant de les dues de la tarda, hora local (una menys a Catalunya), el ferri Eletherios Venizelos salpava del port de Mytilini, capital de Lesbos, amb uns 1.300 refugiats i migrants a bord, la majoria d'ells sirians. Juntament amb els 2.500 transportats ahir, s'inicia així l'evacuació de l'illa dels refugiats que van arribar-hi abans del controvertit acord, que exclou les devolucions massives però alhora contempla la tornada de tot “migrant irregular” a Turquia. Una amenaça que teòricament no penja sobre els arribats abans d'aquesta matinada, quan va entrar en vigor el pacte. No obstant això, fonts oficials gregues han assenyalat aquest diumenge que el pla inicial patirà segurament retards per falta de mitjans.

Durant la matinada i les primeres hores del matí han arribat a aquesta illa, situada a una desena de quilòmetres de Turquia, sis llanxes, amb prop de mig centenar de persones cadascuna; un total de 600 persones –875 en totes les illes de l'Egeu–, incloses les arribades del vespre. Davant l'illa de Rodes, la guàrdia costanera grega ha trobat surant els cossos sense vida de dues nenes, d'un i dos anys d'edat, les primeres víctimes mortals després de l'entrada en vigor de l'acord.

Els nouvinguts a Lesbos han estat traslladats immediatament al campament de Mòria, on han estat registrats i romandran fins a la seva devolució aquells que no sol·licitin asil o no compleixin els requisits per quedar-s'hi. Era un transvasament gairebé simultani, però en sentit invers, els refugiats que ja estaven a Mòria es dirigien al port, per embarcar cap a Kavala. Com Nasan Kabir, un kurd d'Afrin (Síria) de 21 anys, que portava en aquest camp una setmana. “Sé que estan tancades les fronteres, però no tornaré al meu país. Vaig salvar la vida de miracle a Síria. L'ISIS [Estat Islàmic] em va fer pres i només em van deixar anar quan els vaig pagar diners”. Amb un bitllet per a Atenes ja comprat –el port del Pireu està al límit de la seva capacitat, amb uns 5.000 refugiats acollits a les seves instal·lacions–, Kabir esperava poder canviar el bitllet i continuar viatge “fins a Alemanya”, on viuen dos dels seus germans.

Buidar les illes de l'Egeu, principal porta d'entrada a Grècia –i la UE– de refugiats i migrants, sembla una condició prèvia a l'aplicació de l'acord, però la seva implementació deixa molt a desitjar. “Ningú no sap res, les instruccions canvien cada segon”, explica Alkistis, d'Acnur (l'agència de la ONU per als refugiats), al port de Mytilini. “Estem fent un seguiment del trasllat [dels refugiats] del campament al vaixell i per si succeeix alguna cosa, res més”. No opinen el mateix moltes ONG, que denuncien la col·laboració de l'agència internacional en l'evacuació de Mòria. “Els traslladen en autobusos d'Acnur als que dissabte mateix van llevar els distintius; tampoc van identificats els seus treballadors amb les habituals armilles”, subratlla Joaquín Urías, professor universitari i voluntari a Mòria del Danish Refugee Council i de l'ONG Lighthouse.

"Sé que estan tancades les fronteres, però no tornaré al meu país"

“El pitjor de tot és que els refugiats no tenen informació”, apunta Laura Lanuza, portaveu de l'ONG Proactiva OpenArms, que practica rescats al nord de l'illa, on en les últimes hores només havia arribat un vaixell (totes les arribades semblen haver-se desviat al sud en un intent de burlar la barrera de vigilància de Frontex i la guàrdia costanera grega). “Saben que van a Kavala però res més. Se'ls ha donat la indicació que demanin asil en arribar, però un sirià té un règim diferent al d'un afganès. El pitjor és que no hi van voluntàriament, sinó que els obliguen a anar a un lloc concret [Kavala] per engegar aquest acord teòricament humanitari”.

A Kavala, els nouvinguts seran distribuïts en els diferents campaments habilitats en els últims dies per l'Exèrcit. Les forces armades gestionen actualment centres en 11 regions del país, amb 15.986 places. Les ONG s'encarreguen d'altres 30.000 refugiats. El cens de refugiats s'elevava aquest diumenge a 48.141 persones, amb la major concentració a Idomeni (frontera greco-macedònia), amb 12.000. A les illes es concentren uns 7.300. El 2015 van arribar a Grècia més de 850.000 estrangers; en el que portem d'any, ho han fet ja més de 150.000.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_