_
_
_
_
_

Aprendre biologia amb dinosaures

L’Escola Pia se suma al model d'aprenentatge per projectes

Camilo S. Baquero
Alumnes de l'Escola Pia de Sitges.
Alumnes de l'Escola Pia de Sitges.Juan Barbosa

La metodologia d'ensenyament a través de projectes no és nova. No obstant això, la seva implantació a gran escala, en grans comunitats educatives, sí que és nova. A Catalunya, l’Escola Pia és l'última a tirar-se la piscina amb el model i espera que el 2021 es desplegui en els seus 20 centres, amb 20.000 alumnes i 2.000 professors. Mitja dotzena de les seves escoles ja duen a terme una prova pilot. Per exemple, dediquen el 25% de les hores lectives a l’ESO a aprendre a través de projectes en comptes de dedicar-les a les assignatures tradicionals. Aprendre biologia i altres aspectes del medi natural, per exemple, caminant amb els dinosaures.

Pere Vilaseca, responsable de l’Àrea de Projectes Educatius de l’Escola Pia, sintetitza en una frase l'esperit de Summem, com han batejat el seu model: “Els alumnes no solucionen problemes de matemàtiques, resolen problemes reals”. La idea és que la tasca dins de l'aula (i fora) es desenvolupi i estructuri a partir d'un repte o una pregunta. Tot acaba amb un producte (una presentació, una maqueta, un vídeo…) que s'exposa davant altres companys o els pares.

El centre de Sitges acull una de les aules pioneres. Els alumnes de segon d’ESO s’asseuen en grups de quatre i organitzen les taules d'acord amb l'activitat que els tres professors a càrrec del grup els plantegen. Primer llegeixen, després comparteixen les seves impressions amb un altre company i finalment entre els quatre responen preguntes sobre com garantir la sostenibilitat de l'escola. “Aquesta manera d'entendre l'aprenentatge també acabarà per modificar la fisonomia de l'aula, és alguna cosa que ha de sorgir de les necessitats, no a priori”, opina Marga Miret, responsable de secundària del centre.

Els dos primers trimestres d'aquest any, les escoles que han fet el pla pilot —a segon d’ESO, tercer de Primària i P5— s'han dedicat a reforçar les competències en treball en grup. “Ser cooperatius no s'aprèn de manera espontània. És alguna cosa que cal ensenyar”, explica Vilaseca. “Es tracta d'un model més inclusiu. Tots els estudiants són imprescindibles perquè el projecte tiri endavant”, afegeix. L'objectiu és que en el curs que començarà al setembre almenys una classe de cadascun dels centres treballi sota el nou model.

“Els professors poden fer servir les hores de classe regulars per emfatitzar coneixements de medi natural, social o de matemàtiques que es fan servir en els projectes”, explica Miret. Un altre dels reptes és el de l'avaluació. “Administrativament cal posar una nota, dins del procés de maduració de Summem els professors i tutors també hem de reflexionar sobre com avaluar. L'avaluació tradicional no desapareix”, explica la Sònia.

Summem és un projecte que ha sorgit des de la reflexió de la comunitat educativa, a través de trobades que els escolapis anomenen assemblees i que es fan cada quatre anys. Això ha ajudat a vèncer resistències, per exemple, dins de les famílies. “El pares són conscients que el món laboral es basa en les competències i el treball en equip, això ajuda que entenguin més el gir que hem donat”, apunta Vilaseca.

L’Escola Pia segueix el deixant de comunitats com el col·legi Montserrat o els Jesuïtes en l'aplicació de la metodologia per projectes. “Innovar en educació no és fer un descobriment. Es tracta d'aplicar a gran escala mètodes que ja existien”, assegura Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill. “El cas dels escolapis és interessant perquè és un treball en xarxa entre tots els centres per dur a terme la implementació i força un canvi cultural”, agrega.

Palacín creu que canvis així a l'escola pública són més complicats perquè les iniciatives acostumen a circumscriure's a escoles de nova creació, amb professorat jove i més compromès. “Són com start-ups”, exemplifica. “En grans comunitats com la dels escolapis hi ha més facilitats per implementar la metodologia”, agrega.

El director de la Jaume Bofill també minimitza els riscos pedagògics i de resultats acadèmics en un projecte innovador com aquest: “El nostre sistema escolar és tan just que hi ha poc a perdre”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_