Colau aposta per municipalitzar l’aigua després d’anul·lar el contracte

La sentència que anul·la l'actual concessió del subministrament de l'aigua en 23 municipis catalans, ara en mans d'una empresa mixta controlada per Agbar, ha reobert el debat sobre la conveniència que un servei bàsic estigui en mans públiques o privades. Janet Sanz, la vicepresidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha assenyalat aquest dijous que després de la sentència “és necessari que des de l'administració també es doni una resposta i es plantegi un model de gestió pública de l'aigua, que és la proposta que més beneficiaria la ciutadania”. Agbar té intenció de recórrer la sentència davant del Tribunal Suprem, la qual cosa no farà l'AMB, governada per Barcelona en Comú, el PSC i ERC. Els socialistes van impulsar la societat mixta ara impugnada.

“Es començarà a treballar per plantejar el model públic de subministrament de l'aigua”, ha dit Sanz, que ha assegurat que no s'esperarà la sentència del Tribunal Suprem per començar a valorar la municipalització del servei, ara controlat per una empresa en la qual estan Agbar (amb el 70% del capital), La Caixa (15%) i l'AMB (15%). Fonts de les empreses que van portar als tribunals (Aguas de València, Aqualia i Acciona Agua) la creació d'aquesta societat públic-privada per no obrir un concurs han assenyalat que se sol·licitarà l'execució de la sentència, però el recurs que presentarà Agbar abona la possibilitat que la sentència quedi en suspens fins que el Suprem doni una solució definitiva.

Aquest període que ara s'obre és el que vol aprofitar l'AMB, presidida per Ada Colau, per obrir un debat sobre les possibilitats de crear un operador metropolità públic i seguir el camí de París o Berlín, on el subministrament d'aigua ha estat rescatat del capital privat. De moment, els plans sobre l'empresa mixta estan congelats. La presentació del contracte-programa i del pla d'inversions han estat retirats aquest dijous in extremis de l'ordre del dia de la Comissió Informativa de Medi Ambient de la corporació metropolitana, després de conèixer-se la sentència.

Diferències BComú-PP

La sentència judicial ha obert una bretxa en el model de gestió d'aigua i també al Govern de la corporació metropolitana, que amb Barcelona en Comú governen el PSC i ERC. El PSC va aprovar amb CiU la constitució de la societat mixta fa gairebé quatre anys i ara es troba en la tessitura de defensar el model que va aprovar llavors o el d'assumir la decisió judicial com farà la formació d'Ada Colau. De moment evitarà trencar l'acord de Govern i es negarà a recórrer la sentència, la qual cosa suposa anar en contra dels seus propis actes passats. Però els socialistes consideren que s'ha de realitzar una anàlisi detallada abans d'apostar per una o una altra opció. “Hem de pensar a no causar perjudicis a la institució”, ha assenyalat Antoni Balmon, alcalde de Cornellà i vicepresident de l'AMB.

Agbar xifra en uns 500 milions d'euros el cost que haurà d'assumir l'Àrea Metropolitana de Barcelona si es decideix municipalitzar el proveïment de l'aigua i desmuntar l'empresa mixta. Assegura que aquest és el valor dels actius que va aportar a l'empresa públic-privada. Fonts de l'AMB, no obstant això, asseguren que aquesta xifra podria situar-se per sota dels 100 milions, si es té en compte que la sentència del TSJC assegura que alguns dels actius aportats per Agbar són fruit d'una concessió (o sigui, que no són propis i no els pot aportar com a propis) i que uns altres no haurien d'estar a la societat perquè no compleixen unes funcions imprescindibles en el subministrament a llars.

Barcelona en Comú, que pressionava per realitzar una auditoria de l'empresa mixta, ha trobat en la sentència la millor auditoria. Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, va reclamar que sigui quina sigui la decisió que es prengui, “no tingui impacte en el rebut de l'aigua que han de pagar els consumidors”.