Què se n’ha fet, de l’hivern?
L’escalfament global del planeta es fa palès en els nostres termòmetres
És en aquestes dates quan la gent comença a preguntar-se “Quan arribarà la primavera?”. De ben segur és l’any que menys s’ha trobat a faltar el temps de florida. Ara que falten només cinc dies per la seva arribada estem a punt de finalitzar l’estació hivernal més calorosa d’ençà que tenim xifres oficials. La tendència dels últims anys i l’escalfament global del planeta són factors que notem cada cop més en el nostre calendari.
L'avanç del butlletí climàtic oficial del Meteocat, publicat el passat mes de febrer, informava que el de l’any 2015 havia estat el quart hivern més càlid a Catalunya. Només se situa per darrere del 2006, el 2011 i el 2014. Tot i no tractar-se de l’hivern més calorós, el podem considerar com una estació anòmala perquè presenta una mitjana de 0,5 graus superior al període de referència 1961-1990. “Segons els estudis fets a l'Observatori Fabra i al de l'Ebre, tot indica que som davant d’un dels hiverns més calorosos”, afirma Anna Rius, del Servei Meteorològic de Catalunya. “A falta de confirmar els diferents estudis, tot apuntaria aquesta tendència a un dels hiverns més suaus”, sentencia la meteoròloga.
Aquesta tendència a l’alça de les temperatures no ha d'afectar necessàriament les diferents estacions de l’any. Som davant d’un escalfament global que afecta sobretot les estacions hivernals i de més fred. “En cap cas hem previst encara un estiu anòmal. No ha de ser així. Les previsions poden ser enganyoses i encara ens queda tota la primavera per endavant”, assenyala Anna Rius. El que confirmen les xifres i la proximitat dels anys més calorosos és la tendència a estacions de fred més curtes i de temperatures suaus. Sembla ser que l’amuntegament de la roba d’hivern a l’armari serà cada cop més un fet habitual a les llars catalanes.
Un problema global que ens afecta a tots
El canvi climàtic i el fenomen d'El Niño ja feien preveure un any de rècord a causa de l’escalfament global. El novembre del 2015 l’Organització Mundial Meteorològica (OMM), que depèn de l’ONU, va alertar el 2015 que seria l’any amb la temperatura mitjana més alta des que hi havia registres fiables l’any 1880. Tant és així que des del 2011 l’escalfament s’ha incrementat fins al punt que a principis d’aquesta estació l’OMM va declarar que es tractava del quintet d’anys més calorosos de la història.
Evidentment, les xifres van tenir repercussió en els principals organismes internacionals. La Cimera pel Clima de París (desembre del 2015) va responsabilitzar 195 països per fer que la temperatura mitjana del planeta quedés "molt per sota" dels 2 graus respecte als nivells preindustrials. Aquesta davallada hauria de materialitzar-se a finals de segle per sota d'1,5 graus.
Els resultats de l'acord només es podran veure amb el pas dels anys. La passada Cimera de Kyoto va posar el problema climàtic sobre la taula. Malgrat l'acceptació dels gran mandataris, la cimera es va tancar només amb el compromís d'aquells països que generaven el 10% dels gasos amb efecte d'hivernacle. Aquest nou acord de la Cimera de París inclou per primer cop els països més industrialitzats, com la Xina i l'Índia. Els resultats són bons, però lents. D'altra banda, l'emergència climàtica no entén d'estacions ni calendaris.
