_
_
_
_
_

Les pífies de la Guia Repsol amb la Costa Brava

La popular guia comet alguns errors geogràfics i obvia algunes de les poblacions amb més encant

La platja del Port Bo, a Calella.
La platja del Port Bo, a Calella.Schid Reinhard

La Guia Repsol, una de les més prestigioses i seguides de l'Estat espanyol, en la seva edició digital actualitzada aquest febrer recomana la Costa Brava. Fa una tria de les deu poblacions que considera que s’han de visitar, les engloba en Los Top sota l'epígraf “Diez pueblos de postal de la Costa Brava”. Entre aquests pobles, figuren localitats com Platja d’Aro o Lloret de Mar, de les més massificades pel turisme, i n’oblida d’altres sempre presents a les guies turístiques, com el Port de la Selva (Alt Empordà) o Begur (Baix Empordà). A més, comet errors geogràfics i de concepte en qualificar de “pobles” nuclis com Calella de Palafrugell o l’Estartit, o tractar Lloret de “poble mariner”.

La guia recomana com a pobles "de postal" amb les seves “cales i penya-segats” localitats com Lloret de Mar i Platja d’Aro, conegudes per ser de les que més quantitat de turistes acullen de la Costa Brava sud i centre i per la seva vinculació amb l’oci nocturn. Alhora obvia poblacions litorals gironines com el Port de la Selva, amb les cales la Taballera, la Tamariua o cala Prona o Begur, amb Aiguablava, Sa Tuna o Aigua Freda, que ni tan sols apareixen esmentades.

També qualifica Calella com un poble que “conserva com pocs l’ambient de poble pesquer tradicional”, quan en realitat és un nucli de població de Palafrugell, com Llafranc o Tamariu. De Torroella de Montgrí diu que “és l’únic poble del llistat que no té sortida al mar, de fet es troba a 6 quilòmetres de la costa”. Però Torroella té nombroses cales al seu terme municipal, com cala Ferriol, cala Pedrosa o cala Montgó, a part de l’Estartit, que diu que és un “poble que sí que té sortida al mar”, tot i que es tracta d’una entitat municipal descentralitzada (EMD) de Torroella. Tot i que després sí que fa referència a Torroella i l’Estartit com “dos nuclis urbans que pertanyen a la mateixa administració”. També descriu com a “poble de postal” Lloret de Mar, que defineix com a “poble mariner”.

La guia, però, no s'oblida d'algunes localitats tradicionals, com Cadaqués, Roses, Palamós, Tossa de Mar. I destaca també Sant Feliu de Guíxols, el lloc des del qual suposadament es va batejar la Costa Brava.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_