_
_
_
_
_

Barcelona construirà pisos socials de fusta

A la ciutat ja hi ha tres edificis sostenibles construïts amb aquest material i un altre en marxa

Clara Blanchar
Maqueta dels habitatges de fusta que es construiran a la Fabra i Coats.
Maqueta dels habitatges de fusta que es construiran a la Fabra i Coats.Roldán-Berengué Arquitectes

Barcelona tindrà 46 pisos socials construïts amb fusta. Estaran en el recinte industrial de l'antiga Fabra i Coats, al districte de Sant Andreu, i es construiran dins d'una de les naus, la que amb el complex en funcionament s'utilitzava de magatzem, al carrer de Parellada.

No seran els primers pisos de fusta de la ciutat. Fa un any que aquest material ha començat a entrar a la ciutat. Des de l'estiu passat, hi ha una casa unifamiliar de cinc pisos a Gràcia, un edifici de pisos turístics al Poble-sec, un equipament municipal (Can Portabella) i dos projectes més en marxa: un és un edifici plurifamiliar de quatre habitatges a Sants i l'altre, la cooperativa d'habitatges en cessió d'ús sobre sòl municipal de Can Batlló: el projecte La Borda, de 28 pisos.

Els pisos socials de la Fabra i Coats els impulsa el Patronat Municipal de l'Habitatge i els signa el despatx d'arquitectes Roldán-Berengué. El primer projecte per a aquest espai era de 2008, però la inclusió a la nau d'un espai per a la Colla Jove dels Castellers de Barcelona va obligar els arquitectes a canviar els plànols inicials. Va ser llavors quan van decidir apostar per la fusta. “Volíem tocar el mínim l'edifici existent i vam estudiar el sistema més lleuger. Ens interessa el seu origen orgànic i l'eficiència energètica que aporta”, explica Mercè Berengué.

Els pisos se situaran dins de la nau en quatre altures diferents i donaran a les dues façanes, encara que no arribaran a tocar-les, per facilitar el projecte i millorar l'aïllament dels pisos. Berengué també explica que en tractar-se d'un edifici catalogat, si alguna vegada “es decidís desmuntar els habitatges, seria molt menys complex”. El regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, confirma que les obres arrencaran al setembre de 2016.

El primer edifici de fusta en altura de Barcelona va ser una casa a Vallcarca, propietat d'una parella d'empresaris. “Pel mateix preu tens millors prestacions, molt de confort i un aïllament molt millor que permet estalviar molt a les factures”, explica el propietari, que prefereix que no surti el seu nom. Els fonaments de la casa són de formigó i és completament de fusta des de la planta baixa.

L'habitatge el va aixecar l'empresa House Habitat, creada el 2010, just quan Europa va regular el consum energètic de la indústria i la construcció, explica Pere Llinares, un dels socis. L'empresa ha aixecat un centenar de cases unifamiliars i ara ha entrat a les ciutats. “Rapidesa, control de costos, baix consum, confort tècnic i salut” són les claus de la construcció en fusta, diu Llinares, que precisa que aquests habitatges són “un 10% més costosos”.

A Sants, el promotor Ariel Bercovich promou quatre habitatges de fusta en una obra de rehabilitació que mantindrà la façana. “És ràpid, lleuger, més sostenible i tècnicament té nombrosos avantatges respecte a la construcció tradicional”, afirma sobre el projecte que signa l'arquitecte Pau Benach. “Sempre és més còmode fer el que és tradicional, qualsevol innovació comporta una forma diferent de fer. Exigeix amplitud de mires”, conclou sobre la seva aposta.

La cooperativa La Borda, a Can Batlló, també serà de fusta

La Borda, la cooperativa d'habitatges en cessió d'ús que s'aixecarà sobre sòl municipal a Can Batlló, al barri de Sants de Barcelona, també serà de fusta. Ho han decidit els socis de l'edifici, que tindrà 28 habitatges i quatre plantes en un costat i sis en un altre. Ho explica Pol Massoni, arquitecte de la cooperativa LaCol i soci de La Borda. Com els altres projectes de fusta en altura que s'han construït a Barcelona, tindran els fonaments de formigó i seran completament de fusta des de la cota zero, la de carrer.

"Serà un edifici molt modular", explica Massoni, on podrà haver-hi "menys parets, perquè els murs interns te'ls proporciona l'estructura". I per què fusta? "La Borda, com a obra nova, havia de ser molt diferent de la convencional i amb mínim consum i impacte ambiental", argumenta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_