El PSC eleva al Constitucional les ponències de les lleis de desconnexió

El Partit dels Socialistes ha presentat aquest dijous davant del Tribunal Constitucional un recurs d'empara contra la decisió de la Mesa del Parlament, amb majoria de Junts pel Sí, de donar llum verda al fet que les lleis de desconnexió (de protecció social, règim jurídic i administració tributària) es tramitin en forma de ponència conjunta. Els diputats socialistes, els primers de la Cambra a acudir a l'alt tribunal, reclamen la nul·litat de les ponències en considerar que vulneren el dret fonamental d'igualtat en l'exercici del càrrec, recollit a l'article 23.2 de la Constitució.

El recurs se centra bàsicament en la mecànica parlamentària i no s'atura a aprofundir en el debat secessionista. El document recorda que van ser els mateixos serveis jurídics del Parlament els que van desaconsellar la creació de la ponència conjunta per dues raons: primer, perquè l'àmbit de les futures lleis podria desbordar el marc competencial de l'Estatut (article 62.2 de la norma de capçalera) i perquè seria incoherent crear una ponència conjunta quan només hi volen participar dos grups de la Cambra (Junts pel Sí i la CUP).

En declaracions al Parlament, Ferran Pedret, diputat del PSC, ha explicat que els drets dels parlamentaris queden afectats i ha defensat que tenen dret que es respecti el reglament. "S'ha fet cas omís a l'informe dels juristes i se'ns força a tenir una iniciativa legislativa que no desitgem. És innecessari sotmetre el reglament a tensions innecessàries", ha afirmat.

Junts pel Sí i la CUP han optat per la fórmula de la ponència conjunta per evitar la intervenció del Tribunal Constitucional, que imaginen segura si haguessin apostat per un projecte de llei o per una proposició de llei. La seva idea és que no circulin documents oficials per frenar els possibles recursos i aplicar pròrrogues parlamentàries fins a esgotar el mandat.

Els socialistes han estat els primers a presentar el recurs davant del TC i probablement ho faran també el PP i Ciutadans. La diputada Andrea Levy va convidar els dos grups antiindependentistes a actuar de forma conjunta en aquest capítol repetint la unitat d'acció que ja van mostrar el 9-N del 2015, quan Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol es van fotografiar davant del Constitucional quan van anar a presentar un recurs contra la declaració de l'inici del procés d'independència. Pedret, no obstant això, ha afirmat que no han mantingut cap contacte amb el PP i ha atribuït les paraules de la popular a un gest de "màrqueting polític". El diputat socialista ha considerat que cada grup té dret a exposar els seus propis arguments jurídics davant del TC i ha ironitzat quan se li ha preguntat per què no havien realitzat la iniciativa amb Ciutadans després de l'acostament entre els dos partits. "Hi ha hagut un acord d'investidura. No ens hem fusionat".