_
_
_
_
_

Més de 22.500 catalans han mort esperant l’ajuda per dependència

L’Observatori Estatal de la Dependència calcula que en els darrers quatre anys han mort més de 125.000 persones a tot Espanya en espera de rebre les prestacions de la llei

Camilo S. Baquero
Diversos avis i jubilats, asseguts al centre de Màlaga.
Diversos avis i jubilats, asseguts al centre de Màlaga.García-Santos

Un total de 22.588 catalans han mort en els darrers cinc anys mentre esperaven rebre els ajuts que fixa la Llei de Dependència. La xifra figura dins d’una resposta parlamentària del Departament de Treball i Afers Socials a preguntes del grup de Ciutadans. L’any passat van morir 3.346 persones que estaven en aquesta situació, un 11% més que el 2014, tot i que menys de la meitat dels casos que es van registrar el 2011. L’informe només ofereix dades des d’aquell any. El 53% dels sol·licitants d’aquests ajuts tenen més de 80 anys. L’Observatori Estatal de la Dependència calcula que en els darrers quatre anys van morir més de 125.000 persones a tot Espanya en espera de rebre les prestacions de la llei.

Treball i Afers Socials desgrana la xifra de persones en dos col·lectius: els morts als quals només es va reconèixer el nivell de dependència i els que esperaven el Programa Individual d’Atenció (PIA). En el primer cas, els morts van ser 10.031 i 12.557 en el segon. El PIA és l’instrument pel qual s’assigna la prestació adequada d’acord amb l’estat i el grau de dependència del beneficiari.

Más información
La llista d’espera dels dependents és de 25 anys amb el pressupost actual
10.000 dependents moren a Barcelona en espera del subsidi
http://cat.elpais.com/cat/2015/02/05/catalunya/1423170129_846762.html

La Generalitat sempre ha defensat que els temps mitjans per accedir als ajuts són d’uns tres mesos per a la valoració inicial i després mig any perquè els Serveis Socials elaborin el PIA corresponent. Les entitats socials, tot i això, denuncien que a la pràctica l’espera és molt més llarga. Segons ells, no es tracta d’ineficiència del personal de Serveis Socials, sinó que assenyalen el finançament de la llei com el principal escull perquè nous beneficiaris puguin accedir al sistema.

Una mostra d’això són les 58.846 persones amb grau I reconegut a Catalunya, el més lleu, i que havien vist postergada l’ajuda per restriccions pressupostàries. Fins al juliol de l’any passat que no van poder començar a tramitar els PIA per poder accedir a les prestacions. “El sistema s’ha col·lapsat, de manera que els nous atesos no ho són en virtut del seu dret, sinó de les baixes que es produeixen”, critiquen des de l’Observatori.

El 70% del pressupost per a programes de Treball i Afers Socials es destina a sufragar els ajuts derivats de la Llei de Dependència, uns 910 milions d’euros. El text de la norma estableix que les comunitats autònomes han d’aportar una quantitat “almenys igual” que la que dóna l’Estat. Tot i això, el percentatge de l’aportació catalana ha anat pujant a mesura que la del Ministeri de Sanitat ha anat disminuint, com a única solució per no deixar desprotegits els beneficiaris. En els últims tres anys la retallada ha estat d’uns 240 milions per part de l’Estat.

La consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, també ha respost a Ciutadans que el 31 de desembre del 2015 “es va abonar als legítims hereus un total de 105 milions d’euros” per prestacions de difunts.

Tres mil beneficiaris menys

El sistema de dependència a Catalunya ha perdut 3.144 beneficiaris el 2015. Aquestes dades formen part de les xifres oficials que periòdicament publica el Departament de Treball i Afers Socials.

El 31 de desembre de l’any passat hi havia un total de 142.474 persones que rebien algun tipus de prestació o servei.

Aquell mateix any també es van deixar de lliurar 6.566 serveis o prestacions. El 2014 es van fer un total de 5.803 noves valoracions per ingressar al sistema de dependència.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_