El Parlament demana al Constitucional que toleri la comissió del procés
La Cambra argumenta que és només un acte de tràmit i no contravé la sentència
El Parlament de Catalunya ha reclamat al Tribunal Constitucional que permeti la creació de la comissió d'estudi del procés constituent i no admeti a tràmit el recurs de l'Advocacia de l'Estat o, en tot cas, el desestimi. Els juristes de la Cambra consideren que la creació d'aquesta comissió no contravé la sentència de l'alt tribunal que va anul·lar la declaració secessionista del 9 de novembre i que va motivar un recurs del Govern espanyol en forma d'incident d'execució d'aquella sentència.
Després d'aquesta impugnació, el Constitucional va donar un termini de deu dies al Parlament perquè presentés les seves al·legacions. En aquest escrit, presentat aquest matí, els juristes de la Cambra defensen la legalitat de la comissió d'estudi, que consideren "un acte parlamentari no normatiu o resolutiu, sinó un acte d'inici d'un procediment".
Les al·legacions argumenten que aquesta comissió és "un acte de tràmit, no té cap capacitat per incomplir una sentència judicial", en referència a la resolució dictada pel Constitucional. Es tracta, afegeixen els juristes, d'un acte "sense cap efecte extern", sense que pugui pressuposar-se que de la comissió d'estudi sorgirà un "futur resultat" contrari a la sentència que va anul·lar la declaració independentista.
En aquest sentit, els juristes recorden que la comissió d'estudi ha rebut el suport de forces polítiques que no van votar la declaració del 9 de novembre, en referència a Catalunya Sí que es Pot, que es va sumar a la iniciativa després que Junts pel Sí i la CUP renunciessin a la idea inicial de crear una comissió legislativa sobre la independència.
La resta de forces polítiques (Ciutadans, PSC i PP) ja van anunciar que no acudirien als treballs de la comissió, que només s'ha reunit en una ocasió, per constituir-se. La seva presidenta, Muriel Casals, va morir el passat dia 7 de febrer i la substituirà el també diputat de Junts pel Sí Lluís Llach.
Les al·legacions del Parlament rebaten l'escrit de l'Advocacia de l'Estat perquè "sospita" que qualsevol iniciativa que adopti la Cambra està connectada amb la resolució del 9 de novembre. "La premissa en la qual es basa és equivocada", diuen els juristes de la Cambra.
"Admetre la tesi de l'incident seria tant com acceptar que el Parlament no disposa d'autonomia interna per desenvolupar les seves funcions ni per decidir sobre el treball parlamentari, quan encara no s'ha fet un acte idoni per produir una contravenció" de la sentència, diuen les al·legacions.
En un altre apartat, els juristes del Parlament censuren la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional que va impulsar el Govern de Mariano Rajoy. Asseguren que està pensada únicament per combatre el procés sobiranista català i afegeixen que és "altament significatiu" que la reforma l'escenifiqués el dirigent del PP català Xavier García Albiol, "que ni tan sols era diputat al Congrés", com també ho són les declaracions que va efectuar llavors amb la frase "s'ha acabat la broma".
El Parlament qüestiona la constitucionalitat d'aquesta reforma, així com el procediment que es va seguir per acordar-la. Per tot, els juristes reclamen que, com que els magistrats del Tribunal Constitucional no poden qüestionar-se a si mateixos, sí que facin "un ús especialment acurat del nou marc legal" que va introduir la reforma.
