_
_
_
_
_

Mobile La Nuit

Copes ‘afterwork’, festes per als futurs Zuckerberg, carpes selectes, contactes i vici: una nit amb els assistents del congrés del mòbil

Cristian Segura
Una festa a l'hotel W.
Una festa a l'hotel W.Gianluca Battista

El BlackLab de la Barceloneta és “el lloc perfecte per començar la nit i conèixer companys emprenedors i start-ups”. Així presentava Drink Entrepeneurs la trobada per prendre unes cerveses que va organitzar ahir en aquest local de Barcelona. L'edat mitjana dels assistents supera amb prou feines els 30 anys. Sorprèn quan apareix un home de cabell blanc, gros com un ós, amb camisa de màniga curta, que diu ser de Gal·les. Treu un mòbil, passa el codi QR de registre per una tauleta de la recepció i pregunta si hi ha cervesa. La cervesa s'ha acabat. I hi ha menjar? Potser en queda, respon l'organització. A la nit del Mobile World Congress (MWC), les persones que han superat la primavera de la seva vida volen semblar joves, i els joves volen semblar adults.

Drink Entrepreneurs és una associació nascuda a París. Es troba a 24 ciutats d'arreu del món; el seu fundador treballa avui a San Francisco, on aprofita els seu temps lliure per organitzar les trobades mensuals de Drink Entrepeneurs. L'objectiu és posar en contacte emprenedors. A Barcelona les reunions també són mensuals, però per al MWC s'ha fet una promoció especial. Tenen patrocinadors. Un d'ells és Yugo, societat fundada per un grup de joves francesos que van abandonar l'any passat les seves feines a Alemanya per establir-se a Barcelona. Tim Ougeot és de Lyon i treballava a BMW; al setembre del 2015 es va instal·lar a la Ciutat Comtal per llençar la seva companyia, Yugo: un servei de lloguer de motocicletes elèctriques que funciona de manera semblant al Bicing. Yugo s'està projectant per als visitants del MWC. Ougeot assegura que en aquest món de la tecnologia “per connectar és millor fer-ho amb una cervesa a la mà i sense corbata. En aquest negoci se surt molt, és més lliure de manera de ser”. Ougeot i els seus companys coincideixen que, a diferència d'altres fires, el MWC aplega gent i empreses amb un poder adquisitiu més alt: “Pensa que només per acreditar-s'hi, han de pagar 1.000 euros”.

Sergi Tarragona és director de l'espai Cloud Coworking, des d'on opera Yugo. Tarragona em fa cinc cèntims de la classificació de les festes del MWC dedicades als emprenedors: s'anuncien segons el volum d'assistents, +200, +400 ó +500. Drink Entrepeneurs porta el número +200. Tarragona també m'informa de les festes que no m'hauria de perdre avui: la que organitza a l'Hotel W l'empresa de pagament online Stripe –“està creixent moltíssim”– i la festa de cloenda de les conferències Four Years from Now (4YFN), a la sala Apolo.

Luxe al port

Les grans empreses reserven locals per al gaudi dels seus empleats i clients. Samsung va tancar ahir la sala d'espectacles i restaurant Artte. A la Marina Port Vell, American On Line (AOL) i el banc Goldman Sachs van ocupar l'espai de luxe One Ocean Club. Adrià Nieto, director del club, explica que, a diferència d'altres esdeveniments nocturns del MWC, aquestes instal·lacions són especialment restringides. Uns metres més enllà hi ha un iot llogat per als executius de la multinacional de seguretat digital Norton.

Jake Ward, president de l'associació Application Developers Alliance (ADA), confirma que les festes que ells organitzen, volen ser més accessibles que les de Goldman Sachs o AOL. L'ADA està formada per 185 empreses i 5.000 desenvolupadors de serveis tecnològics. L'ADA està establerta a Washington i a Brussel·les per fer 'lobby' i influir en normatives que beneficiïn la indústria tecnològica. També organitzen esdeveniments com el que van celebrar ahir a l'Hotel W. 2.400 persones inscrites, la majoria gent molt jove. Es regalen io-ios, hi ha futbolins, màquines de 'fotomatón', expenedors de núvols de caramel, peces de roba per disfressar-se i música electrònica ben forta: l'escenari sembla una estranya combinació entre jardí infantil i sala d'esbarjo d'una empresa de Sillicon Valley. Envoltat de postadolescents addictes a la tecnologia, embadalits amb les imatges de videojocs que es projecten en una pantalla gegant, és inevitable pensar en la pel·lícula 'La Red Social' sobre el fundador de Facebook.

La sala principal està esponsoritzada per gegants com Amazon, Ericsson o Intel; allà s'hi aplega la massa d'enginyers, programadors i emprenedors. A la sala VIP hi ha un 10% dels assistents, més ben vestits i més avançats d'edat –és a dir, que passen dels 30 anys. Ward destaca que a la zona VIP hi són els convidats per l'APA. L'objectiu és posar en contacte empreses i inversors perquè apadrinin els futurs Zuckerberg. La festa de l'ADA acabarà oficialment a la una de la matinada, tot i que Ward apunta que tenen marge per ampliar-ho una hora més. Ward no dubta que després del Vela continuaran de gresca.

En doble fila davant del Basinger

Pregunto al saló recreatiu Cinco Estrellas, al carrer Fontanella, si el MWC els beneficia, sobretot per l'afició al joc dels asiàtics. Un empleat m'assegura que no: “El Mobile porta gent amb molts diners, i aquests van al casino”. Joed Z. és de Casablanca. És el taxista que m'ha de portar a casa. Li demano que abans ens acostem al Casino de Barcelona per confirmar que hi ha molta activitat. Joed em prega que no hi anem: “Hi ha molts monovolums de la fira ocupant l'espai, és difícil entrar-hi i maniobrar. Si vols, et porto al Basinger”. El Basinger és un prostíbul al carrer Buenos Aires. Joed va fer la matinada de dimarts sis trajectes a cases de barrets per a assistents del MWC. Dos d'aquests viatges van ser al Basinger, per portar-hi executius que sortien de Pacha. “Aquests dels mòbils tenen més diners que els de Construmat o Alimentaria”, diu Joed. Ahir, davant del Basinger, a les onze de la nit, hi havia dues furgonetes amb matrícula alemanya i credencial del MWC aparcades en doble fila. Els conductors tenien enceses les llums intermitents del 'warning', possiblement perquè la visita al club serà curta. L'endemà toca obrir la fira a les nou del matí.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_