Què separa els treballadors de Metro i TMB?

La plantilla del metro i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l'empresa pública més gran de la ciutat, s'han reunit sis vegades en les últimes dues setmanes per intentar assolir un pacte que eviti a la ciutat dues jornades de vaga durant el Mobile World Congress (MWC), el congrés de mòbils més important d’àmbit mundial i el més gran de la ciutat. Els carrers de la capital catalana reben durant l'esdeveniment 95.000 persones més del que és habitual, amb destinacions i desplaçaments comuns: els recintes de Fira Barcelona a Montjuïc i l'Hospitalet. No en va ha estat el mateix secretari general de Treball, Josep Ginesta, qui ha agafat les regnes de la mediació en sessions maratonianes que s’han arribat a allargar fins a altes hores de la matinada fins a superar les nou hores.

Però les parts no es posen d'acord ni en què no estan d'acord. Els treballadors asseguren que ja havien aconseguit un consens en matèria econòmica i que el problema rau en el fet que la direcció introdueix nous requisits cada vegada que estan a punt de signar. TMB, en canvi, afirma que les diferències rauen en el factor econòmic i que les exigències són massa altes per a una empresa que s'ha d'ajustar als pressupostos públics. Aquests són els punts claus del conflicte:

• CGT, líder del comitè. La vaga ha estat convocada pels sis sindicats que formen el comitè d'empresa, amb CGT al capdavant —té nou dels 27 delegats—, amb l'objectiu de "desbloquejar" la negociació del conveni col·lectiu. L'acord data del 2012 i des d'aleshores no se n’ha pogut signar un de nou, sinó que cada any s'ha recorregut a pròrrogues. L'última va vèncer el passat 31 de desembre, tot i que les reunions per redactar un nou conveni ja havien començat a l'octubre.
• La direcció, absent. El comitè assegura que la direcció va faltar a, almenys, la meitat de les trobades de negociació, en especial, les últimes. Això és el que va motivar que els treballadors convoquessin les vagues, ja que estan decidits a aconseguir un nou conveni i deixar enrere les pròrrogues, que els han suposat la congelació dels salaris durant els últims quatre anys. L'alcaldessa, Ada Colau, va dir que revisaria aquest punt.
• Dos focus de "precarietat". La plantilla té dos col·lectius que considera "precaris" i que sumen 600 persones: els empleats de la borsa d'estiu, que només treballen tres mesos a l'any amb contractes d'obra i servei, i els rellevistes, amb jornades que no superen el 75%. El president del comitè d'empresa, Antonio Ceballos, ha explicat que l'escalafó professional a Metro consistia a començar com a treballador de la borsa i passar a rellevista fins que hi hagués una plaça al 100%. "Fins al novembre del 2011. Des d'aleshores, s'ha acumulat molta gent en aquestes situacions sense perspectives de millora", ha afirmat. La regidora i presidenta de TMB, Mercedes Vidal, ha explicat que la companyia és "l'única gran empresa ferroviària" en què els treballadors tenen vacances durant els mesos de juliol, agost i setembre.
• De temporals a fixos. El comitè exigeix que els temporals, uns 200, perquè les versions varien, passin a ser fixos i que les jornades dels rellevistes s'incrementin a temps complet. TMB hi ha accedit, tot i que seguint un calendari de cinc anys que, segons els treballadors, encara necessita retocs.
• Augment salarial de l'1% i seguiment. TMB s'ha compromès a assistir a reunions setmanals per negociar un nou conveni que duri almenys tres anys i un augment salarial de l'1%. TMB esgrimeix que és el màxim que pot apujar els salaris una empresa pública. La plantilla ha demanat que especifiqui sobre quina part del sou es calcularà aquest increment: si serà lineal (una quantitat igual per a tothom), o proporcional en funció del sou.
• Un dia festiu més o ingressos extra. La companyia també ha ofert incorporar un dia festiu més al calendari laboral. Una concessió sobre la qual ahir a la nit van introduir la possibilitat de convertir la lliurança en ingressos extra.
• Transparència. La direcció s'ha mostrat disposada a crear una taula d'"interlocució política" que es reuneixi cada dos mesos amb els treballadors per "garantir el flux d'informació". És la seva manera de respondre a les exigències de transparència de la plantilla, que demana que es facin públics els sous dels directius i del personal que es troba fora de conveni.
• De fons, el conveni. Els treballadors acusen la direcció d'introduir nous requisits cada vegada que per fi aconsegueixen un consens. Asseguren que dissabte, quan ja hi havia acord "en l'aspecte econòmic", l'empresa va exigir que se signés un conveni col·lectiu aquella mateixa nit, la qual cosa l'Ajuntament de Barcelona va negar l'endemà. La reunió d'ahir a la nit es va truncar, segons afirma el comitè, perquè TMB va posar la condició que tot el que s’havia acordat no entrés en vigor fins que se signés un nou conveni col·lectiu. "Imagina’t, podem estar dos o tres anys sense conveni", ha protestat Ceballos. L'empresa ho ha tornat a negar.
• Crítiques velades a CGT. Fonts de TMB han criticat el comportament "erràtic" del comitè de vaga, que s'ha aixecat de les últimes dues taules de negociació d'una manera que la direcció ha percebut precipitada. Vidal ha estat més dura i, sense esmentar CGT, parla d'un sindicat que "ens porta a un atzucac" i del fet que "hi ha voluntat de bloqueig constant.