Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

L’ascendent americà sobre el procés

Acadèmics establerts als Estats Units s'impliquen en la política catalana, la majoria a favor de CDC

França i Alemanya tenen més immigrants catalans que els Estats Units. El Regne Unit i Suïssa compten amb un nombre similar d'aquests. En tots aquests països, molts des expatriats catalans són persones altament qualificades. La diferència és que als EUA s'ha consolidat una tendència: catalans que són una influència en la política catalana, i amb l'afegit que les seves veus més destacades són properes a CDC.

Andreu Mas-Colell és el primer nom contemporani que va fer el salt dels EUA a la política catalana: de la universitat de Harvard –on va ser professor entre el 1981 i el 1996– a Comissionat d'Universitat i Recerca amb Jordi Pujol. El segon cas destacat va ser la lingüista Mary Ann Newman, tot i que no ho va fer per donar suport a CiU. Newman va tenir un paper important en la campanya electoral de Pasqual Maragall del 2003 i va ser coordinadora institucional de l'Institut Ramon Rull. El 2014 va crear el Farragut Fund, una entitat sense ànim de lucre que patrocina activitats culturals i que vol “estrènyer els llaços entre els Països Catalans i els Estats Units”. Newman és membre del jurat del Premi Internacional de Catalunya de la Generalitat. Una altra excepció, per no estar directament vinculada a CDC, és Liz Castro. Amb una àmplia trajectòria en llenguatge informàtic als EUA, els seus vincles personals amb Catalunya la van motivar a implicar-se activament amb la causa independentista. Castro va ser la candidata més votada a les darreres eleccions de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Va assumir la responsabilitat de supervisar la difusió internacional del procés. El 2013 va coordinar un llibre en anglès per explicar la independència que va ser prologat per Artur Mas. Castro és columnista del diari ARA.

Sala i Martín, el referent

La cara més visible del 'lobby sobiranista' als EUA és l'economista Xavier Sala i Martín. Professor a la Universitat de Columbia i investigador del Fòrum de Davos, Sala i Martín dedica bona part del seu temps a participar en programes de TV3, Catalunya Ràdio i Rac-1. També ofereix conferències i ha publicat treballs sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent. Sala i Martín és membre del patronat de la Fundació Catalunya Oberta (FCO), una entitat propera a CDC que va ser fundada per Lluís Prenafeta. Sala i Martín va ser membre del consell assessor del desaparegut Centre d'Estudis Jordi Pujol. També encapçala el Col·lectiu Wilson, un grup d'economistes i politòlegs amb una dilatada carrera als Estats Units que té com a missió fer front “a les campanyes de desinformació que tenen com a objectiu atemorir als ciutadans de Catalunya i evitar que exerceixin lliurement el seu dret a decidir”. Els altres representants del Col·lectiu Wilson són Pol Antràs –catedràtic d'Economia a Harvard–, Carles Boix –catedràtic de Ciència Política a Princeton– i Jordi Galí –director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), depenent de la Generalitat i la Universitat Pompeu Fabra. Galí ha estat professor a les universitats de Columbia i de Nova York, i és investigador associat a l'Oficina Nacional de Recerca Econòmica dels EUA (NBER). Galí també està adherit a la FCO. Boix és membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) i és articulista a l'ARA.

Sala i Martín va organitzar una conferència de Mas a Nova York el 2015. El discurs, a l'Institut Europeu de la Columbia, va ser el plat fort d'un viatge en què l'aleshores president de la Generalitat també va participar en un sopar privat, sobretot per a representants de la comunitat catalana als EUA, en què s'hi trobava Sala i Martín o Jordi Graupera, un altre nom popular dels catalans americans. Col·laborador de 'La Vanguardia' i de Rac-1, estrella del debat polític a Twitter, Graupera és professor adjunt de Pensament Social a la Universitat de Nova York. És president del Catalan Institute of America (Ciofa),va ser membre del jurat del Premi Ramon Trias Fargas de la Fundació de CDC CatDem i és membre adherit de la FCO. Entre d'altres accions, el Ciofa fa proselitisme sobre el dret a decidir. La seva pàgina web ofereix abundant informació sobre la situació política a Catalunya des del punt de vista sobiranista. El Ciofa també va crear un Fons d'Acció Ciutadana “per donar suport al procés democràtic en marxa a Catalunya”.

Icones americanes per la independència

És habitual al discurs dels dirigents independentistes d'establir paral·lelismes entre el procés i la lluita contra la segregació racial als EUA. Mas i Jordi Turull s'han caracteritzat per citar Martin Luther King. També és habitual esmentar Rosa Parks, com han fet Sala i Martín o el cap de files d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián. La influència política i cultural nord-americana al procés no acaba aquí: un concepte que prové de la Declaració d'Independència, utilitzat per ideòlegs de CDC però també per ERC o la CUP, és “el dret a la felicitat”. El Col·lectiu Wilson deu el seu nom al president dels EUA Woodrow Wilson, que en el seu famós “discurs dels 14 punts” del 1918 defensava, entre d'altres drets humans, el dret d'autodeterminació de les minories nacionals. Paradoxalment, Wilson ha tornat a ser protagonista de l'actualitat perquè la Universitat de Princeton va crear a finals del 2015 un comitè d'anàlisi per determinar si ha de retirar els nom de l'expresident de les seves institucions acadèmiques pel seu llegat com a defensor de la segregació racial.

“Contes de fades”

La comparació entre l'estat de Massachusetts i Catalunya ha aparegut recurrentment a l'ideari d'Artur Mas: “Catalunya seria la Massachusetts d'uns Estats Units d'Europa”, va dir l'expresident el 2012. Joan Ramon Resina és professor de Literatura Comparada i Estudis Ibèrics a la Universitat de Stanford. Actiu comentarista de l'actualitat política catalana, Resina va firmar el manifest de científics que van demanar el vot per a Junts Pel Sí a les eleccions del 27-S. Resina és crític amb algunes de les comparacions que s'estableixen amb els EUA: “No hi ha paral·lelismes amb els Estats Units si no és al món de les metàfores maldestres; «Catalunya serà la Massachusetts europea», i similars contes de fades. Però com a nació fundada en l'esperit de llibertat individual i de responsabilitat individual, els Estats Units són un exemple molt potent per una part de la societat catalana”. Resina assegura que “hi ha una correlació estadística entre maduresa intel·lectual i sobiranisme” i que, per tant, és normal que als EUA, on hi ha una alta població de catalans altament qualificats, l'independentisme sigui més fort. Resina també considera que l'estructura política i social dels EUA esperona l'activisme independentista: “Un cop s'ha tastat la llibertat com a actitud incorporada a les relacions de tota mena, el respecte a les diferències, i el valor contractual dels compromisos resulta impossible acceptar l'statu quo espanyol i encara menys el tracte infamant que hi reben els catalans”.

Joan Massagué, director del Centre d'Oncologia Sloan-Kettering de Nova York, no s'ha significat per participar en el debat polític tot i que és un dels firmants del manifest de científics de Junts pel Sí. Massagué no té constància que la comunitat catalana als EUA estigui més implicada políticament amb el procés. “Si això fos així, si haig d'especular, potser hi influeix la forta tradició al dret de votar que els immigrants troben als EUA, i conseqüentment la sorpresa que els causa les traves que Espanya ha posat als referèndums que un sector de Catalunya voldria fer”. Jordi Galí no té constància que hi hagi més acadèmics catalans vinculats als EUA que es mullin pel procés, en comparació amb els d'altres països. Galí afegeix que si en destaquen més podria ser per la influència de la història dels EUA”: “La història del país, incloent la seva fundació, està molt present en la societat dels EUA i es transmet als nouvinguts. No hem d'oblidar que els qui es van fer la revolta militar i política contra el domini anglès –òbviament en violació de totes les lleis!– el 1776 són els «American patriots» que tenen la consideració més alta per part dels americans –especialment a la costa Est i, encara més, a Nova Anglaterra, on viuen molts d'aquests catalans”.


Fe d'errades

La versió anterior d'aquest article informava per error que Jordi Graupera continua formant part del jurat del Premi Ramon Trias Fargas perquè a la web de CatDem hi constava com a tal.

El Fons d'Acció Ciutadana és una activitat del Ciofa que va deixar de funcionar malgrat que encara s'anuncia a la web de l'entitat.