_
_
_
_
_

La dansa versàtil de Mal Pelo, en 4 espectacles al Mercat de les Flors

La companyia fa una única funció d’'Istanbul', amb Jordi Savall i Hespèrion XXI

Pep Ramis i María Muñoz en l'espectacle '7 llunes'
Pep Ramis i María Muñoz en l'espectacle '7 llunes'Jorge Mirón

El devastador, poètic, versàtil i rude ball de Mal Pelo, un dels grups més carismàtics de dansa contemporània del nostre país, inunda el Mercat de les Flors de Barcelona. Durant tres setmanes presentarà quatre espectacles diferents. El més esperat és el d'avui, Istanbul, nascut de la col·laboració d'aquest grup amb Jordi Savall i el grup musical Hespèrion XXI. María Muñoz, directora de Mal Pelo juntament amb Pep Ramis des del 1989, explica la raó d'aquestes actuacions: “La nostra companyia ha estat vinculada al Mercat de les Flors durant diversos anys i ara, quan aquest període és a punt de finalitzar, hem volgut ballar diverses coreografies com a culminació d'aquest cicle”. La programació va començar dijous passat amb El cinquè hivern —que es podrà veure el 19, 20 i 21 de febrer a la sala MAC—, un bell i íntim duo, amb textos d’Erri de Lucca, que interpreten Pep Ramis i María Muñoz. Estrenat durant l’edició passada del Grec, va ser un dels espectacles més aplaudits. El torrent coreogràfic d'aquests dos creadors s'estilitza per fer una profunda reflexió sobre les vivències d'una parella en un espai nu en el qual esperen, en silenci, que passi un altre hivern. “Des de la seva estrena al Grec hem fet diverses actuacions amb El cinquè hivern i ara la peça arriba al Mercat més cohesionada. L'espectador veurà més bé els detalls, les petites coses que uneixen i separen la parella protagonista”.

Avui, també a la sala MAC, es farà una única funció d’Istanbul. La cosmopolita ciutat turca, barreja de pobles i cultures, d'idiomes i música ha estat la font d'inspiració d'aquesta intensa obra, que té uns col·laboradors d'excepció: Jordi Savall i el grup Hespèrion XXI, que actuaran amb els ballarins de Mal Pelo. La música culta de l'època otomana i popular armènia, sefardita i turca establirà un diàleg apassionant amb el vocabulari coreogràfic fluid del qual faran gala els ballarins de Mal Pelo. “Jordi Savall té un CD amb aquestes músiques i ens va proposar la trobada amb el nostre ball. El resultat és el que es veurà al Mercat en una funció única, una ocasió irrepetible”, diu la María per qui treballar amb aquest tipus de melodies “ha estat una experiència molt interessant que ens ha portat a apropar-nos a una època del passat sense que el nostre moviment perdi la seva essència, la seva contemporaneïtat. Istanbul està concebut com un concert i el nostre ball s'esculpeix al so de les músiques cromàtiques”.

Una altra peça interessant és Siete lunas que es ballarà els dies 17 i 18 de febrer, a la sala Pina Bausch. María Muñoz parla amb entusiasme d'aquesta obra: “Siete lunas neix de la meva trobada amb el cantant de flamenc i músic Niño de Elche en el cicle Ciutat Flamenco del 2013 que organitza el Mercat de les Flors. Llavors era un duo que durava uns 15 minuts i hi exhibíem els nostres diferents vocabularis, alhora que ens provocàvem per anar descobrint noves forma d'expressió conjunta. Penso que aquesta coreografia és una mica disbauxada, una mica llunàtica, per això li vam posar aquest nom”.

Una parella compromesa

El gener de 1989, María Muñoz (València, 1963) i Pep Ramis (Manacor, 1962) formen el grup de dansa Mal Pelo. Des del principi, han basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges, que ha derivat en un ball sòlid, contundent i amb un vocabulari gestual fluid i ric. Mal Pelo ha presentat, entre d'altres, els espectacles Quarere (1989), Sur-Perros del Sur (1992), La Calle Del Imaginero (1996), Orache (1998), El Alma del Bicho (1999), L'animal a l'esquena (2001), Atrás los ojos (2002), Bach (2004), Atlas (2005). El 2006 van estrenar amb textos de l'autor britànic John Berger, al TNC, Testimoni de llops i el 2008, al Teatre Lliure, He visto caballos. Han rebut, entre d'altres, el Premi Nacional de Dansa 2002 de la Generalitat i el Premi Nacional de Dansa 2009/ Modalitat de creació atorgat per l'INAEM-Ministeri de Cultura.

El 2001, tots dos van impulsar L'animal a l'esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari situat en una masia de 19 hectàrees, a Celrà (Girona). Un refugi que fomenta l'experimentació entre directors d'escena, músics, vídeo artistes, teòrics i ballarins que hi acudeixen a participar en residències, tallers i laboratoris.

L'últim espectacle del cicle —20 i 21 de febrer a la sala Pina Bausch — serà Bach, l'extraordinari solo amb música del compositor alemany, del qual María Muñoz feia una interpretació inoblidable: “L’he ballat moltes vegades i amb el pas dels anys l’he anat adaptant a les meves condicions físiques”. Aquesta vegada al Mercat no l’interpretarà la María sinó Federica Porello, ballarina de la companyia: “Va ser Cesc Casadesús —director del Mercat de les Flors— qui em va aconsellar que li ensenyés aquesta coreografia a la Federica i estic encantada d'haver-ho fet, ella és més etèria que jo i la coreografia pren una altra dimensió”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_