_
_
_
_
_

La Generalitat avisa que sense comptes no ampliarà la renda mínima

El Síndic insisteix en les fallades de gestió d'aquesta ajuda de 426 euros

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha dit aquest dijous que, en cas que no s'aprovin uns nous pressupostos, el seu departament no podrà garantir que s'ampliïn els criteris per aconseguir la renda mínima, encara que sí que ha promès que la paga sigui universal per a qui ho necessiti. "Ens comprometem a que sigui un dret subjectiu, però al que no ens podem comprometre és a canviar condicionants si no hi ha pressupostos", ha dit Bassa després de visitar la fundació privada Trinijove, al barri de Trinitat Vella de Barcelona.

"Treballem amb dues línies: d'una banda, com a Govern, de l'altra des del Parlament, i ahir em vaig reunir amb els promotors de la ILP de la renda garantida i estem avançat per veure quina és la millor manera en què podem avançar", ha dit la consellera. Bassa ha assegurat que està "en espera de veure si es poden aprovar pressupostos o no, perquè això definiria cap a on aniríem".

La consellera ha dit que "a l'únic que es pot comprometre la conselleria és a que sigui un dret subjectiu, és a dir, que qui ho necessiti ho tingui", sense que hi hagi un límit d'ajudes. Això significaria que tots els ciutadans que compleixin els criteris per obtenir la renda mínima la podrien obtenir, sense que els pressupostos puguin significar una limitació de les ajudes a repartir.

"Estem estudiant quins criteris podríem canviar encara tenint els pressupostos que tenim ara, estem treballant per a, amb els diners que tenim, poder treballar perquè siguin el més efectius possible, perquè arribin a tots", ha dit. Per això, Bassa ha dit esperar "que hi hagi nous pressupostos perquè ho puguem anar convertint en renda garantida, que és al que aspirem".

Crítica del Síndic

C. s. Baquero

El Síndic de Greuges ha lliurat aquest matí el seu informe anual a la presidenta del Parlament/Parlament, Carme Forcadell. El text és un compendi i anàlisi de les més de 10.000 queixes rebudes per l'entitat que presideix Rafael Ribó. El defensor del poble català ha insistit en les fallades en la gestió de prestacions socials com la renda mínima d'inserció que "segueix presentant deficiències".

Molts d'aquests endarreriments s'arrosseguen des del 2011, quan el govern de CiU va decidir frenar en sec la prestació argumentant lluita contra el frau i va deixar a centenars de persones penjades en ple estiu. Aquesta ajuda de 465 euros -que es lliura a les persones més vulnerables, sense recursos i amb alguna dificultat social afegida- arriba avui dia a més de 75.000 catalans, a través de 29.538 expedients oberts.

El departament de Trabajo y Asuntos Sociales sempre ha insistit que els recursos extra es dediquen per pagar als beneficiar-vos nous que ingressen al sistema i que, amb els romanents de les partides, es van pagant els retards.

El Síndic creu que, en la pràctica, això implica que l'increment de beneficiaris “va en detriment” d'altres persones a les quals no se'ls ha pagat tot el que els correspon. L'informe diu que aquesta situació és especialment delicada perquè afecta a persones en situació molt desfavorida. Ribó ha sol·licitat que aquest tema es tingui en compte en el debat sobre com hauria de ser la nova renda mínima.

En l'informe també es denuncia una “notable dèficit d'informació” sobre la pobresa energètica. “Algunes companyies ens demanen que definim què és un pobre energètic per poder buscar una solució”, ha dit Ribó, alguna cosa al que el Gobierno central s'ha oposat. “Cal anar més lluny que el decret recorregut i donar informació sobre les ajudes”, ha postil·lat el Síndic.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_