_
_
_
_
_

Les estacions ‘fantasma’ de Barcelona

Canvis en les línies i millores en les infraestructures han deixat diversos baixadors en desús

Imatge de l'estació de Correus abandonada del metro de Barcelona.
Imatge de l'estació de Correus abandonada del metro de Barcelona.CultRuta

En la xarxa ferroviària de Barcelona hi ha diverses estacions subterrànies que ja no es fan servir. Moltes no es van arribar ni a obrir i d'altres han estat derrocades parcialment deixant part de les andanes. El caos a la xarxa de Rodalies que s'ha produït aquest dimarts l'ha provocat, segons la investigació, l'incendi d'un matalàs en un baixador que no es va arribar a utilitzar entre Arc de Triomf i el Clot. Els canvis de planificació en les línies i les millores en les infraestructures han deixat instal·lacions abandonades per les quals corren llegendes urbanes i visitants de tota mena. Hi ha rutes organitzades per veure-les i fins i tot fanàtics del submón del ferrocarril que desafien les prohibicions i baixen a les vies per recórrer-les.

Vilanova, l'estació origen del foc d'aquest dimarts, havia de ser la tercera de Barcelona quan Sants encara era de mercaderies i tot el trànsit el concentraven Nord i França. Situada poc abans del desviament en la que avui és una estació d'autobusos, es va construir aquest baixador subterrani que conserva mobiliari, escales mecàniques, andanes i vestíbul. Mai va arribar a funcionar a causa d'una reestructuració a finals dels anys vuitanta, en la qual desapareixia el ramal Marina, se soterrava el ramal Glòries i es creava el ramal Besòs. A més, part de l'andana va haver de ser destrossada per esquivar un encreuament amb el nou traçat que portaria la línia de Mataró fins a l'Hospitalet. Les instal·lacions han estat deixades durant anys i han acumulat escombraries i destrosses. "Hi ha càmeres de seguretat i en ocasions, agents de seguretat d'Adif. Fa temps que no es veu gent per aquesta zona, però hi ha hagut èpoques que era una rambla", diu un conductor de trens de Rodalies que prefereix no desvelar la seva identitat.

Más información
Restablerta la circulació a Rodalies, després d’una aturada de vuit hores
Twitter treu fum amb la incidència a Rodalies

Adif assegura que no té cap pla especial per a aquest tipus d'instal·lacions sense ús. No obstant això, fonts de la companyia propietària de les infraestructures estatals asseguren que el 2015 van tenir més de 900 denúncies per "trànsits indeguts" a tot Catalunya.

No obstant això, la majoria de les estacions fantasma de Barcelona són de la xarxa de metro. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no vol qualificar-les així i parla d'"enderrocaments". L'únic que accepten fonts de la companyia és la que tradicionalment es coneix com Gaudí, en l'actual túnel de la línia 5 entre Hospital Sant Pau i Sagrada Família, que no es va arribar a inaugurar. Amb la unió de les dues antigues línies V i II —l'anterior nomenclatura era en números romans— el 1970 es va decidir deixar fora de la xarxa. La companyia la manté perquè té instal·lacions com un auditori i espais per a associacions. Les andanes són recognoscibles des del tren. 

Fa temps que no es veu gent per aquesta zona, però hi ha hagut èpoques que era una rambla”, diu un conductor de Rodalies

El nombre de baixadors abandonats coneguts varia segons els mites i les llegendes que corren per Internet. Algunes llistes de blogs parlen de 10 o 12 estacions. L'empresa de rutes per Barcelona CultRuta se centra en el tram de l'actual Via Laietana, germen del metro, i a l'eix de Ferrocarrils de la Generalitat, antigament conegut com a tren de Sarrià. "A la gent li agraden molt les històries i els enigmes però la xarxa de Barcelona no és tan gran per tenir tantes estacions abandonades", diu Manuel Marina, historiador que coordina la ruta BCN subterrània: històries del metro. Marina porta els grups per les instal·lacions accessibles i les superfícies i els ensenya fotos de les incursions que sí que ha pogut fer amb tècnics oficials de TMB i Adif.

En aquest primer tram de subterrani de la Via Laietana hi ha dues estacions fallides: Banc i Correus. La primera està a 25 metres de Caixa Catalunya, que als anys trenta era la segona seu del Banc d'Espanya i fruit de múltiples llegendes. "La gent va començar a dir-li Banc perquè deien que era una estació secreta que connectava amb la seu de l'entitat i que hi paraven trens carregats de diners. És fals perquè està a 25 metres i perquè el banc es va fer després", explica Marina. La segona sí que va existir i es va tancar el 1972 amb la prolongació de l'actual línia 4 i la construcció propera de l'estació de la Barceloneta. Conserva anuncis de l'època i fins i tot cartells electorals d'unes pseudoeleccions municipals durant el règim franquista.

El tren Barcelona-Sarrià, actual tram de les línies de Ferrocarrils que van al Vallès, està farcit d'anècdotes. És el túnel més antic i data del segle XIX. Tot i això, l'única estació fantasma de la qual parlen els historiadors és Avinguda de la Llum, una galeria subterrània que es va construir per salvar el desnivell amb l'actual línia 1 del metro a Ronda Universitat. Marina porta els seus clients a l'únic espai possible, un local annex a la botiga de cosmètics Sephora del centre comercial Triangle.

Els que sí que baixen a les vies són el col·lectiu trackrunners. Aquest grup anònim que opera a diverses ciutats europees se salta les prohibicions i formen part dels "trànsits indeguts" dels quals parla Adif. Al seu web es poden veure vídeos i fotogaleries a les estacions de Vilanova, a Correus, o les obres del tram central de les línies 9 i 10 de metro, actualment paralitzades.

"Som un grup de gent amb un interès comú: mirar-ho tot", escriuen al seu web. El seu interès pel subterrani ve descrit amb halo místic: "Hi ha poques formes en aquest món de ser veritablement lliure. Aquest lloc va néixer del desig de mostrar que és possible fer qualsevol cosa. No som els primers, ni els últims, només un grup de passatgers d'aquest tren que anomenem vida prenent una petita part de la ciutat per a nosaltres mateixos".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Orquín
Periodista especializado en política, trabajó en la redacción de Barcelona de EL PAÍS y, después, en diferentes proyectos de televisión -en La Sexta, TV3, La2-, y radio en SER Catalunya. Actualmente, concentrado en la comunicación institucional y política, lo que compagina con comer a tiempo completo y escribir a tiempo parcial en El Comidista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_