La Generalitat expedienta l’Àrea Metropolitana pels seus pisos buits
L'Agència de l'Habitatge també vol sancionar promocions inhabitades del BBVA
El BBVA i l'Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) han estat expedientats per l'Agència de l'Habitatge de la Generalitat perquè tenen pisos de protecció oficial buits, va explicar ahir la consellera de Governació Meritxell Borràs. Es tracta de 153 habitatges, el 35% dels quals promoguts per l'ens de l'Àrea Metropolitana. L'Executiu anterior ja havia començat les diligències per sancionar els propietaris dels pisos buits, complint amb un article de la llei d'acompanyament del Pressupost del 2014.
Una portaveu de Governació va explicar que, en el cas dels habitatges promoguts per l'IMPSOL, es tracta de promocions situades a Rubí (21 pisos), Sant Adrià de Besòs (22) i Sant Feliu de Llobregat (11). L'expedient encara es troba en període d'al·legacions.
“El compromís de mobilització dels pisos buits és total”, va assegurar Borràs al Parlament, on va ser interpel·lada pel grup de Junts pel Sí. El BBVA també té un expedient obert per quatre blocs a Tarragona, un total de 61 pisos. Es tracta d'una promoció que havia estat impulsada per Caixa Catalunya. L'Agència de l'Habitatge de la Generalitat ja va imposar una multa de 3.000 euros per cada pis a una promoció de 38 habitatges a Lleida. Els immobles eren de Caixa Terrassa, però ara estan integrats al banc que presideix Francisco González. L'entitat ha recorregut contra la sanció. Si es ratifica la decisió del Govern, la multa ascendirà a 114.000 euros.
Bassa: “A ningú se li tallarà la llum”
La consellera Dolors Bassa es va comprometre ahir que “en aquesta legislatura no se li tallarà a ningú la llum ni l'aigua” a Catalunya. La nova titular de la cartera d'Ocupació i Serveis Socials es va desmarcar de la gestió del seu predecessor Felip Puig enfront del fons contra la pobresa energètica, un instrument que, va afirmar, “va tenir deficiències”.
La Generalitat només va gastar el 22% dels recursos que tenia destinats per pagar els rebuts de subministraments, i va ajudar 3.770 famílies. Bassa va recordar, en la seva resposta a una interpel·lació del PSC, que el fons és gestionat des de la Conselleria d'Empresa, però va emfatitzar en la unitat de tot l'Executiu per ajudar les famílies vulnerables. La pregunta ara és com aquesta declaració d'intencions, defensada també durant el Govern anterior, cristal·litzarà. La consellera va assegurar que és necessari "millorar la comunicació".
El juny del 2014, el Departament de Territori i Sostenibilitat –del qual llavors depenia Habitatge– va engegar una inspecció a 33.000 habitatges protegits construïts en l'època de la bombolla immobiliària per saber si estaven ocupades o no. Després d'enviar cartes als promotors, la Generalitat va descobrir que almenys 2.000 pisos no havien estat habitats mai. Aquesta situació va portar el Govern a promoure un instrument sancionador, el primer fruit del qual són aquests tres expedients. Governació assegura que no són els únics.
Borràs va ratificar el compromís de l'Executiu de Carles Puigdemont amb la llei antidesnonaments aprovada l'estiu passat i que va sorgir d'una ILP promoguda, entre d'altres, per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Un pronunciament que arriba la mateixa setmana en què l'agència de qualificació creditícia Moody’s ha assegurat que aquesta norma pot espantar els inversors que compren paquets d'hipoteques.
Governació manté reunions amb la PAH per tancar el reglament de la llei. També va reivindicar l'elaboració de protocols dirigits als bancs i als ajuntaments perquè puguin aplicar la norma. Borràs va assegurar que, invocant la llei antidesnonaments, s'iniciaran processos per demanar als bancs que facin cessió temporal d'habitatges en municipis com Salt o Badalona.
Sobre la firma
