_
_
_
_
_
GENÈTICA

Estudiar l’empremta epigenètica per rescatar malalts de càncer

Un assaig clínic analitzarà les variacions químiques que sofreixen els gens de pacients oncològics sense alternativa terapèutica per predir la seva resposta a nous fàrmacs

Jessica Mouzo
L'epigenoma humà és la síntesi del genoma i l'entorn.
L'epigenoma humà és la síntesi del genoma i l'entorn.Cordon Press

El genoma humà és més que els gens. De fet, en el 97% de l’ADN tenen un paper cabdal tots aquests elements que s’enganxen als gens i que, encara que no en modifiquen la seqüència, sí que provoquen variacions químiques que afecten les seves funcions. Aquests elements, que formen l'anomenat epigenoma humà, funcionen com a interruptors i apaguen o activen l'activitat dels gens. Però no ho fan com volen, sinó que estan condicionats per l'entorn i els hàbits de vida de cada individu. Per això dues persones de la mateixa família, que comparteixen més o menys informació genètica, poden ser propensos a desenvolupar malalties diferents. Pel que fa al càncer, per exemple, només un 10% dels tumors són hereditaris; en la formació en l'altre 90%, que sorgeixen de forma esporàdica, contribueixen en gran mesura alteracions epigenètiques com les que provoca, per exemple, fumar.

Sobre aquesta base d'estudi, un equip d'investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) a Barcelona han engegat un assaig clínic centrat, precisament, en l'anàlisi de la informació epigenètica dels individus per combatre tumors resistents als fàrmacs habituals. La seva intenció és analitzar "l'empremta dactilar epigenètica" –un perfil genètic del tumor– d'un centenar de pacients oncològics que no responen als tractaments estàndards i buscar teràpies més personalitzades segons el seu perfil genètic. "Hi ha com mig milió de punts d'informació del genoma. Nosaltres estudiem aquests interruptors, quins s'encenen i quins s'apaguen en cada cas, per tenir un perfil genètic del tumor i contrastar-lo amb la resposta que donen els fàrmacs a aquest perfil. Volem identificar els marcadors epigenètics per predir la resposta a nous fàrmacs", explica el doctor Manel Esteller, director del programa d'epigenètica i biologia del càncer de l’Ibidell.

L'equip d’Esteller ja va demostrar que una cèl·lula cancerosa té una alteració epigenòmica que fa que no es reconegui a si mateixa. I també va provar que alguns gens supressors de tumors, els que protegeixen l'ésser humà contra el càncer, deixaven de funcionar per una modificació química (metilació) que bloquejava aquests gens. El que pretén fer ara aquest grup de científics és definir els marcadors d'aquestes metilacions de l’ADN que provoquen el tumor o la resistència als fàrmacs administrats per predir la resposta que tindrà l'organisme a altres fàrmacs i buscar una teràpia personalitzada per a cada pacient. "Es tracta de buscar el taló d’Aquil·les del tumor per fer-lo més vulnerable als fàrmacs", apunta el científic.

Esteller ha revelat que, en les proves in vitro que ha fet al laboratori, les cèl·lules canceroses ja estan responent favorablement al tractament personalitzat. Però el repte està a provar aquesta eficàcia, d'aquí dos anys –que és quan s’acaba l'assaig—, en humans. Els 100 pacients seleccionats per sotmetre's a l'estudi són persones amb un tumor molt resistent, que ja han passat sense èxit per dos tractaments de quimioteràpia, i s'han quedat sense alternatives terapèutiques. "Volem donar una oportunitat a pacients orfes de tractaments i rescatar-los intentant donar-los una alternativa terapèutica més teledirigida", apunta Esteller. Trobar la teràpia adequada als pacients implicaria, segons els estudis previs que maneja el quadre científic, quadruplicar la seva esperança de vida després de la malaltia.

L'equip d'investigadors estudiarà el material epigenètic de pacients de càncer de còlon i pulmó –perquè són els més comuns– i de pàncrees i cervell –perquè són els més mortífers–. "Els tumors s'adapten a tot el que usem contra ells. Estudiar les marques químiques que alteren el genoma ens permetrà fer un pas endavant per personalitzar més el tractament del càncer i augmentar la seva eficàcia i la supervivència", conclou Esteller.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_