Bartomeu i Rosell rebutgen declarar pel fitxatxe de Neymar

El president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i el seu antecessor en el càrrec, Sandro Rosell, declaren aquest dilluns a l'Audiència Nacional com a investigats –nova denominació per als tradicionals imputats– per delictes de corrupció entre particulars i estafa derivats dels contractes de traspàs del davanter brasiler Neymar signats entre el club català i el brasiler Santos, equip del qual procedia el jugador. Rosell i Bartomeu, que entraven a declarar a les 10.00 i a les 11.30 respectivament, han arribat junts a la seu de l'Audiència Nacional, al carrer Génova de Madrid, cap a les 9.50.

Tot just una hora i mig després, cap a les 11.20, tots dos han sortit de l'Audiència sense fer declaracions als mitjans. Els dirigents s'han acollit al seu dret a no declarar i han ratificat les declaracions fetes en el mateix jutjat per la causa dels delictes fiscals associats al fitxatge del davanter brasiler, segons fonts jurídiques.

La causa deriva d'una querella interposada per l'entitat DIS, propietària del 40% dels drets federatius de Neymar durant l’etapa al Santos, i que va veure com l'embolic de contractes signats entre els clubs, i entre el Barça i la societat del pare de Neymar, per garantir-se el fitxatge per 40 milions d'euros, li va produir un perjudici econòmic, ja que va atemptar contra el principi de lliure competència.

Aquest dilluns, a més dels directius culers, prestaran declaració els representants legals de el FC Barcelona i del Santos, imputats tots dos com a persones jurídiques, així com Luis Álvaro de Oliveira i Odilio Rodrigues, directius del Santos en el moment del fitxatge. Demà dimarts està previst que declarin, també com a investigats, el mateix Neymar, els seus pares i el representant legal de l'entitat N&N, que representa el jugador.

Demà està previst que declari  Neymar, els seus pares i el representant legal de l’entitat N&N

El jutge, en obrir la causa el 17 de juny passat, va acollir la tesi de l'empresa querellant respecte que "si el jugador Neymar va acceptar del FC Barcelona la quantitat de 40 milions per fitxar per aquest club pot ser que alterés d'aquesta manera el lliure mercat de fitxatge de futbolistes i que perjudiqués també el querellant”. Segons l'escrit d'obertura de la causa, DIS “es va veure privada de la possibilitat que el jugador entrés al mercat conforme a les regles de la lliure competència i pogués obtenir una quantitat econòmica més elevada pel traspàs”.

L'estafa es va concretar, segons la querella, perquè els 13 contractes per al fitxatge de Neymar eren una “simulació, ja que pretenien disfressar el que en realitat era pagament per la transmissió dels drets federatius amb altres conceptes que no obeïen a la realitat”. El jutge De la Mata afirma que hi ha almenys dues partides dels contractes que fan pensar que són ficticis: el fitxatge de tres jugadors del Santos pel Barça, que no s'ha produït malgrat haver-se pagat la quantitat fixada i un partit amistós entre els dos clubs que tampoc no s'ha dut a terme.

El jutge, “va acceptar i va rebre” del Barça un “benefici injustificat de 40 milions”

El jutge estima que els contractes simulats es van fer “amb la finalitat d'adquirir [els drets de Neymar] fora de la competència normal amb la resta de clubs interessats en el seu fitxatge per valor inferior al de mercat, i sense pagar les grans quantitats que altres clubs podia ser que estiguessin disposats a pagar”. De la Mata argumenta que Neymar estava obligat per contracte a col·laborar amb l'empresa querellant DIS, i recorda que al Brasil, on es van produir els fets, “qualsevol transferència d'un esportista professional depèn del seu consentiment formal i exprés”.

El fet que el Barça introduís una clàusula de penalització, per la qual Neymar havia de pagar 40 milions al club català si fitxava per un equip diferent revela, pel jutge, la “intenció clara del FC Barcelona” de “trencar la lliure competència del mercat de fitxatges, ja que lligava definitivament la voluntat del jugador”. D'aquesta manera, afirma el magistrat, el Barça “es va convertir de fet en el titular de tots els drets federatius i econòmics del jugador, ja que si algun competidor volia adquirir-los necessàriament havia de passar per abonar al Barça la quantitat de 40 milions d'euros”.

D’altra banda, Neymar, afirma el jutge, “va acceptar i va rebre” del Barça un “benefici injustificat de 40 milions” per “afavorir” el club amb els seus drets federatius “sense haver de competir amb la resta de clubs interessats” ni “pagar als legítims titulars la clàusula de rescissió de 45 milions d'euros”. En actuar així, el jugador va incomplir les obligacions com a treballador del Santos, ja que va rebutjar en benefici propi i “per raons il·legítimes” totes les ofertes de traspàs dels clubs, i retenir, d’aquesta manera, els 40 milions compromesos amb el Barça.

A aquesta causa s’hi suma la ja oberta a l'Audiència Nacional i que es jutjarà a l'Audiència de Barcelona sobre els delictes fiscals derivats del fitxatge del davanter brasiler. En aquesta causa la Fiscalia sol·licita dos anys i tres mesos de presó i 3,83 milions d'euros de multa per Josep Maria Bartomeu, i més de set anys de presó i 25,15 milions de sanció per Sandro Rosell, que va dimitir de la presidència del Barça per aquest escàndol, per delictes fiscals i societaris en la contractació del jugador Neymar.

També reclama el ministeri públic una multa de 22,2 milions d'euros per a l'entitat blaugrana, imputada com a persona jurídica. A més, com a responsabilitat civil, el fiscal sol·licita 9,55 milions d'euros per a Rosell i el club solidàriament i 1,9 per a Bartomeu i l'entitat conjuntament, segons l'escrit d'acusació. Entre multes i indemnitzacions, els dirigents i el club líder de la Lliga s'enfronten a haver d'abonar un total de 62,66 milions d'euros. El cost del futbolista, impostos inclosos, va ser de 94,8 milions.