Espanya té preparat l’enviament de 30 guàrdies civils a l’Iraq
Els agents s’encarregaran d’instruir la policia federal iraquiana amb els Carabinieri
El Govern en funcions ja té sobre la taula un pla per enviar un contingent de 30 guàrdies civils a l'Iraq, amb l'objectiu d'instruir la policia federal iraquiana. Aquesta aportació és la que està més madura de totes les que han sospesat els departaments d'Interior i Defensa com a contribució suplementària a la coalició internacional contra l'autodenominat Estat Islàmic (ISIS, per les seves sigles en anglès), però està pendent que el Govern es decideixi a demanar l'autorització del Parlament o opti per deixar la decisió en mans del pròxim Executiu, atès l'actual clima d'incertesa política.
La proximitat de les eleccions va paralitzar qualsevol decisió del Govern sobre com respondre a la petició que va fer França als seus socis europeus –després dels atemptats indiscriminats del 13 de novembre a París– a la recerca de suport en la lluita contra l'Estat Islàmic.
El pla, ja ultimat, està pendent que el Govern en funcions prengui una decisió o el deixi al seu successor
Encara que inicialment Mariano Rajoy estava disposat que tropes espanyoles substituïssin les seves homòlogues franceses en algun país de l'Àfrica subsahariana, perquè aquestes poguessin centrar-se a combatre el gihadisme a l'Orient Mitjà i la mateixa metròpoli, quan l'assumpte va saltar a l'opinió pública va optar per deixar-lo de banda per evitar que contaminés el clima preelectoral.
Això no vol dir que els departaments d'Interior i Defensa no seguissin treballant en diferents plans per reforçar la participació espanyola en la lluita contra l'ISIS, en compliment d'un compromís que es considera ineludible.
De totes les alternatives analitzades, la que està més madura, fins al punt que el pla està ultimat en tots els seus detalls, a l'espera només de rebre llum verda política, és l'enviament d'un contingent de la Guàrdia Civil a l'Iraq, amb l'objectiu de formar a la policia federal iraquiana.
1.000 milions per a missions internacionals
Per primera vegada, el cost de les missions internacionals de les Forces Armades espanyoles ha superat els mil milions d'euros el 2015; exactament 1.004, un 36,7% més que el 2014.
La meitat d'aquesta quantitat (508,8 milions) correspon a compromisos amb l'OTAN. La missió més cara no s'ha desenvolupat lluny de les fronteres, sinó en terreny espanyol; ha estat la Nato Response Force (NRF), que ha inclòs la preparació de la Brigada Aerotransportable com a punta de llança de l'OTAN (VJTF, per les seves sigles en anglès); o l'exercici Trident Juncture a la tardor passada, el cost del qual hauria de reemborsar almenys en part l'Aliança.
La segona missió més cara ha estat el Líban (139,6 milions), on està previst que un general espanyol prengui aquest any el comandament d'uns 10.000 cascos blaus. Totes aquestes missions es financen amb un crèdit ampliable, al marge del pressupost de Defensa.
El suport de la coalició internacional ha permès a l'Exèrcit iraquià recuperar el control d'algunes ciutats en poder de l'autoproclamat Califat, com l'estratègica Ramadi, capital de la província d'Al Anbar, però la consolidació d'aquestes conquestes requereix la presència d'una policia que garanteixi l'ordre i sobretot eviti les venjances contra la població sunnita, que han empès aquesta minoria als braços de l'Estat Islàmic.
Per això, la formació d'una policia professional, dependent del Govern de Bagdad, s'ha convertit en una prioritat per a la coalició internacional que encapçalen els Estats Units.
Encara que Itàlia assumeix el gruix d'aquesta tasca, amb el desplegament de 110 carabinieris a Bagdad i Erbil, capital del Kurdistan iraquià, les necessitats excedeixen en molt els seus recursos, per la qual cosa la participació de la Guàrdia Civil –un cos policial amb disciplina militar com els Carabinieri– és molt benvinguda.
Espanya ja té 300 efectius dedicats a instruir l'Exèrcit iraquià a Bagdad i Besmayah i el previst és que sigui en aquestes mateixes bases on es despleguin els guàrdies civils, que es beneficiarien així de la seguretat i el suport logístic previst ja per als militars.
El proper 11 de febrer, després de la reunió dels ministres de Defensa de l'OTAN, està previst una trobada dels 26 països que formen la coalició contra l'ISIS, convocada pel cap del Pentàgon, Ashton Carter. Els Estats Units esperen obtenir una resposta positiva de l'OTAN a la petició que els seus avions AWACS d'alerta primerenca donin suport als atacs contra l'Estat Islàmic i aportacions suplementàries d'altres països, com Holanda, que s'acaba de sumar als bombardejos a Síria. És en aquest marc en el qual el ministre espanyol en funcions, Pedro Morenés, hauria de concretar la nova contribució espanyola.
Però la incertesa de la situació política espanyola i la mateixa interinitat del Govern dificulten la decisió. Fonts governamentals subratllen que el Parlament està plenament operatiu i podria donar llum verda a l'enviament del contingent de la Guàrdia Civil. Per les posicions ja conegudes dels grups, una mesura d'aquest tipus obtindria un amplíssim suport, comptant amb el suport del PP, PSOE i Ciutadans, a més d'algunes formacions nacionalistes.
Altres fonts dubten, no obstant això, que un Govern en funcions, que ha de limitar-se a gestionar els assumptes ordinaris, excepte “casos d'urgència” o “per interès general”, pugui decidir l'enviament de 30 guàrdies civils a una zona de conflicte. Més enllà dels debats jurídics, la qüestió està en si Rajoy donarà prioritat a un assumpte inoportú en aquest moment o l'hi deixarà d'herència al seu successor, fins i tot si al final és ell mateix.
Sobre la firma
