_
_
_
_
_
OPINIÓ
Tribuna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las tribunas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Turisme sanitari? Quan les paraules amaguen mercantilització

No ens sembla just promocionar un model de ciutat que competeix per atraure pacients i fer negoci amb la sanitat

Aquests darrers dies hem sentit a parlar d’un tema sanitari nou i d’una sèrie de decisions relacionades que es podrien haver pres sobre aquest tema a Barcelona. S’ha divulgat la signatura d’un acord per “promocionar el turisme sanitari” entre l’Agència Catalana de Turisme i Turisme de Barcelona i les associacions Barcelona Centre Mèdic i Barcelona Medical Agency, que són dues entitats de la patronal de centres sanitaris privats. Un acord del qual l’Ajuntament no havia estat informat i que hem aconseguit aturar per poder-lo valorar.

D’entrada creiem que no s’ha de pervertir el llenguatge parlant de “turisme sanitari” quan l’objectiu és tractar malalties. Dubtem que les persones riques o almenys amb una posició econòmica benestant que vulguin venir a Barcelona atretes pel prestigi dels seus serveis sanitaris, i que siguin tractades d’un trasplantament d’òrgans, d’un càncer, d’una malformació congènita o d’un procediment de cirurgia plàstica (perquè suposem que no vindran per tractar-se d’una cosa senzilla com un dit en martell o un galindó) tinguin gaires ganes de fer gaire turisme del de veritat (aquell que vol passar un temps d’esbarjo, descans, enriquiment cultural...), i que segurament voldran anar-se’n ràpidament cap a casa a descansar.

Cal parlar més clarament: es volen captar estrangers amb capacitat econòmica que vinguin a la ciutat pagant a empreses sanitàries privades processos costosos i d’alta tecnologia per millorar les malalties que pateixen. Nosaltres creiem que és comprensible que les empreses privades facin propaganda dels seus productes o serveis i que vulguin captar més clients, però no estem d’acord a gastar diners públics en aquesta tasca. No ens sembla just promocionar un model de ciutat que competeix per atraure pacients i fer negoci amb la sanitat, especialment en l’actual context de necessitats i mancances sanitàries que pateix la ciutadania.

Ara bé, a més a més hi ha alguns aspectes que ens preocupen en el desenvolupament d'aquest negoci, lligats a la confusió que es dóna en el nostre sistema sanitari, el “model català”, on en molts centres sanitaris conviuen el sistema privat i el sistema públic (concertat per l’Administració publica). En aquests moments, amb un sistema sanitari pagat amb pressupostos públics, que ha estat fortament retallat, disminuint el personal i els recursos disponibles, i on han crescut les llistes d’espera de tot tipus, la massificació de les urgències, els temps de demora per ser visitat o per fer una prova diagnòstica, etcètera, si acudeixen als mateixos centres clients a utilitzar privadament uns recursos públics ja limitats, encara es faria més precària l’atenció als usuaris del país.

Tot i ser acceptable que les empreses sanitàries exclusivament privades, és a dir, no concertades amb el CatSalut, facin propaganda dels seus productes al mercat internacional per captar clients, no sembla que siguin tantes les empreses privades capacitades per fer procediments sanitaris d’alta tecnologia; més aviat, cal dir que la majoria d’aquests procediments avui en dia es fan en el sistema públic i concertat. Utilitzar serveis sanitaris concertats amb diners públics per fer una activitat de tipus privada ja hem vist que, d'una banda, redueix la capacitat d’atendre els usuaris no privats, i de l'altra, és una manera d’utilitzar recursos que són públics (edificis, instal·lacions, subministres, serveis auxiliars de neteja, d’alimentació, amortitzacions, coneixements de professionals formats a les universitats públiques i amb dedicació total o parcial a la sanitat pública, etcètera) per fer un negoci de tipus privat. Alguns podrien dir que, tenint en compte aquesta situació, es podria fixar un “lloguer” a aquesta activitat, controlant amb la màxima transparència els beneficis, els sous dels gerents i professionals, etcètera. Tot plegat, molt difícil i costós d’identificar, diferenciar i gestionar.

És per tot això que no estem d’acord a fer activitat privada en centres públics. Hem d’exigir qualitat, eficiència i equitat en una assistència pública que ja hem pagat amb els nostres impostos i exigir al nou Govern de la Generalitat que torni els recursos públics retallats els darrers anys per assegurar la millor sanitat pública per a tota la població.

Gemma Tarafa, comissionada de Salut a l'Ajuntament de Barcelona; Josep Martí Valls, membre de la comissió permanent del Consorci Sanitari de Barcelona; i  Agustí Colom, regidor d'Ocupació, Empresa i Turisme al consistori barceloní.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_